Partal a Londres Waterloo
Ahir sopar amb Vicent Partal a Londres Waterloo.
Grup heterogeni i acollidor, els canelons fluixets i la xerrada interessant.
Vicent feu la introducció sobre la situació actual del procés i sobre el gran impacte de l’acte de desobediència massiu del passat diumenge. Això ja no té marxa enrere.
Els detalls sobre el comportament dels actors principals en el procés en les setmanes anteriors a la consulta em semblaren particularment interessants, amb els senyors de la CUP literalment agafats a la taula mentre els altres s’alçaven tots ofesos i tot semblava que se n’anava a can norris. Però finalment, i potser com un miracle, tot va sortir endavant.
Un empresari de la City expressa la seva inquietud pel període d’interinatge, sobre com pagar els imposts i sobre el manteniment dels ingressos de la Generalitat. Es pregunta si els catalans tenim “pebrots” per aguantar el que vindrà.
Els “pebrots” foren el tema central durant una estoneta. Vicent manté que la impotència de l’Estat i la mobilització catalana ha quedat preclara aquesta darrera setmana. Qualsevol pas en fals accelerarà encara més les coses.
Una noia parla de l’excel·lència que cercava la mancomunitat com exemple a seguir. Per Vicent, es fonamental trobar models que no estiguin contaminats per les formes de fer actuals i això exigeix trobar els actors adients. Mostra entusiasme per l’esborrany de Constitució d’en Santiago Vidal.
No puc deixar de pensar que, al Regne Unit no hi ha Constitució ni acadèmia de la llengua, i ho poden substituir per uns usos, una tradició i unes institucions amb unes arrels molts profundes que s’han forjat amb la continuïtat històrica que s’impregna en la cultura.
Respecte a la mancomunitat crec que s’obliden d’una lliçó fonamental de Prat de la Riba, que fou crear un nou imaginari i una manera diferent de fer a partir de les eines preexistents de les diputacions i els ajuntaments.
Per a mi, no hi ha cap motiu per no començar ja a fer les coses d’una altre manera i exercitar nous mecanismes per forjar uns fonaments sòlids pel canvi i per suportar les envestides que s’esdevindran. Amb això ens hi hauríem de posar ja!.
Els canvis sempre generen resistències però el sistema està corcat i és insostenible en la competició global.