Publicat el 30 d'abril de 2014

EL SEGREST DEFINITIU DE LA CAIXA (II)

La propera assemblea de la Caixa prendrà la decisió determinant de com es transforma en fundació bancaria. Aquest és un pas, que si no es fa amb cura, pot acabar dintre de pocs anys amb la desfiguració total de l’entitat respecte dels seus orígens.

Ens podem imaginar el senyor Slim o el senyor Alierta de presidents de la Caixa d’aquí pocs anys? Quina seria l’ànima d’aquesta Caixa?

 

Però també hi ha oportunitats úniques, com la de fer una fundació no bancària amb el patrimoni no bancari de l’actual Caixa. Amb aquest patrimoni, acumulat al llarg de cent anys, n’hi hauria prou per poder fer front als 500 milions anuals d’obra social i per canviar el signe de les inversions a d’altres menys especulatives i més localitzades al país. Això s’inspiraria amb el model de la fundació de “la Pedrera” completament separada de l’activitat bancària (de l’antiga Catalunya Caixa), però amb una escala totalment diferent i sense precedents a Europa.

Aquesta entitat no es veuria sotmesa a les restriccions de les fundacions bancàries que ha imposat el govern de l’Estat, però en canvi, els directius actuals de la Caixa sotmetran a l’assemblea general l’opció de concentració de tot el poder bancari i d’obra social sota la mateixa i única presidència d’Isidre Fainé.

Les entitats fundadores, algunes d’elles amb teranyines centenàries, han estat el vehicle que han trobat determinades elits barcelonines per colonitzar la Caixa.

L’entitat fundadora amb més membres il·lustres a la Caixa és la societat barcelonesa d’amics del país, presidida per en Miquel Roca, i que té com a vicepresident en Javier de Godó, finalment Isidre Fainé hi presideix el cercle financer. Fa pocs anys en Miquel Roca va fusionar l’entitat amb la de l’entranyable divulgador Joan Majó per poder augmentar el contingut científic a l’activitat de la societat.

Però malgrat totes les imperfeccions, a l’assemblea general actual hi trobem moltes institucions representades, per citar-ne algunes: l’ Ateneu Barcelonès, la Cambra de Comerç , Foment, el Centre Excursionista de Catalunya, el Cercle de Belles Arts de Lleida, el Cercle d’Economia, l’Institut d’Estudis Baleàric, l’Observatori de l’Ebre, Òmnium Cultural, l’Orfeó Català, la UB, la UPC, l’alcalde de Barcelona, el batlle de Palma de Mallorca, sindicats, treballadors i un llarg etc.

Per tant, tot sembla indicar que la representativitat que hi ha fins ara a l’assemblea és molt més plural que la que es proposa.

La nova norma legal per a les fundacions bancàries restringeix la designació per part d’entitats de dret públic a només 3 dels 15 patrons de la fundació. Moltes de les entitats citades anteriorment no són entitats de dret públic, malgrat això, la proposta que es sotmetrà a l’assemblea és restringir els llocs de designació per part d’entitats a només 3 patrons: un per una entitat fundadora amb caràcter rotatori, un per Càritas Barcelona, i un darrer per Cruz Roja Española. Fins i tot l’alcalde de Barcelona en quedarà fora del patronat.

La primera entitat fundadora que amb caràcter rotatori escollirà patró serà curiosament la societat barcelonesa d’amics del país i formarà part del primer patronat que podrà canviar els estatuts de l’entitat sense haver de passar per la desapareguda assemblea general.

Espero que la darrera assemblea no sigui plàcida, com tot sembla indicar.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per PereMartell | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent