El segrest definitiu de la caixa (III) avui a l’assemblea

0
Publicat el 21 de maig de 2014
Avui dia 22 de maig al vespre se celebra l’assemblea de la caixa.Es confirma a la proposta d’estatuts de la nova fundació bancària que només es deixarà un únic patró, del total de quinze, perquè sigui elegit fora del patronat. La pèrdua de control de l’entitat és total, per part de les entitats socials, governs locals, etc.

Les dues primeres entitats fundadores en elegir, amb caràcter rotatori, aquest únic candidat a patró extern, seran la Societat Barcelonesa d’amics del País (dirigida per Miquel Roca i amb Fainé com a soci destacat) i l’Institut agrícola Sant Isidre. Entitats aquestes dues amb molt poca vitalitat democràtica i nul·la renovació.

El senyor Fainé es fa amb el control absolut de la nova fundació bancària i elimina la “fundació la caixa” preexistent. Totes les decisions quedaran en mans del patronat composat entre d’altres per Fainé, Alierta, Slim, Javier de Godó, Solana…
i sense data de caducitat.

Hi haurà també dos membres d’entitats socials, que seran elegits pel propi patronat. Per tant a la pràctica, amb el temps, n’hi haurà prou amb set membres del patronat per poder decidir el futur de l’entitat, l’obra social i la renovació del propi patronat.

La darrera esperança d’aturar aquesta iniciativa del senyor Fainé és l’assemblea d’avui 22 de maig al vespre. Però no vindrà cap proposta millorada  d’estatuts sense el seu relleu previ al capdavant de la caixa.

Jo ja començo a pensar en on posaré el doblers a partir de demà. El problema és que no hi haurà gaires alternatives, estic pensant en la banca ètica, però encara no en conec cap del país.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Equilibri de forces. La força que tenim

0
Publicat el 15 de maig de 2014
El darrer Editorial del Vicent es titula “la força que tenim” i es refereix al canvi a les ments de les persones, al canvi d’univers mental. Certament aquesta és una força eixordadora i la més fonamental, perquè ho transforma tot. Però ara em vull referir a una altre força o més ben dit a l’equilibri de forces.

El Ministre Montoro diu que Catalunya traurà de la crisis a l’Estat. Podríem pensar que està fent la pilota als catalans però, tanmateix sembla poc probable. Catalunya té el model productiu més diferenciat de la peninsula iberica malgrat la pèrdua del pes industrial de les darreres dècades. Per tant, podem pensar que el nostre treball alimenta l’esperança de Montoro?

Això té relació amb el discurs de la Teresa Forcades, quan diu que l’Estat només s’avindrà a pactar una solució al conflicte actual quan els catalans deixem de treballar durant unes setmanes.

Crec que Espanya no sortirà de la crisi sinó canvia molt, malgrat Catalunya. Aquesta crisis és sistèmica, de competició global, de manca de recursos i a on la corrupció i la partitocràcia tancada no tenen futur, tampoc a Catalunya.

La Teresa parla indirectament d’equilibris de forces i de moviments, segur que ha inclòs el canvi mental dels catalans en el seu càlcul, però també hem de pensar en les eines i les institucions catalanes i la capacitat de resposta que tenim. L’alliberament mental sempre ha de dur a noves maneres de pensar i de fer, però també a noves formes d’acció col·lectiva i individual.

Exercitem ara ja fer les coses de manera diferent. Quin repte més bonic!

 
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Raimoners i Raimon

0
Publicat el 6 de maig de 2014
Quan canta Raimon a Ausiàs March, molts sentim les arrels més profundes i ens emociona i commou. D’ací un anys no trobaria estrany que hi hagi “raimoners”, intèrprets de la seva obra, que facin trobades esporàdiques de cançoners, com coneixem avui les havaneres, però en versió Raimon.

 
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Eleccions europees a Anglaterra

0
Publicat el 1 de maig de 2014

A Anglaterra hi ha la sensació al carrer de que hi ha una invasió massiva d’europeus que ja no és assumible per més temps. L’illa és petita, diuen els anglesos, i el populisme de l’UKIP pot fer una bona sotragada a les properes eleccions europees.

Els anglesos constaten que ningú no els ha envaït des del 1066 i que els hi ha anat prou bé en solitari, amb les seves regles i costums, sense constitucions ni reials acadèmies de la llengua. Aquest és el discurs que sents fora de Londres.

A la ciutat de Londres, que és el banc del món a on juguen a la ruleta amb la riquesa de les nacions, tothom és foraster i el diner hi és sempre benvingut.


Europa s’haura de repensar de dalt a baix.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari