Petita reflexió sobre el 27S

Any 2012: CiU, ERC i CUP van sumar 74 escons
Any 2015: Junts i CUP en sumen 72.

La majoria absoluta són 68 escons. Ara que han tornat a guanyar, el seu objectiu serà governar una simple autonomia, tal i com porten fent durant els últims trenta anys? En cas contrari, quan tardaran en Romeva, en Mas i en Baños en declarar la independència?

En aquesta campanya electoral hi ha hagut molts somriures, globus i espelmes però ningú ha explicat als ciutadans què és un Estat, com es declara i es crea, com es defensa i quines són les seves estructures de poder.

Al final, tots aquests anys de procés hauran servit només per petar-se Unió, fer creixer l’espanyolisme radical a Catalunya i repartir-se el botí autonòmic. La independència no s’esdevindrà sense voluntat explícita de trencament unilateral, sense demanar permís a ningú per ser el que som.

Baixa de SI

Avui m’he donat de baixa de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i cesso les meves actuals responsabilitats com a Secretari de Comunicació a l’Executiva Local de SI a Manresa.

Em vaig adherir el 21 de juliol de 2010, un dia després del naixement de SI, que ja aleshores demanava una llista unitària per fer i declarar la independència de manera unilateral, de forma honesta i irreversible. Res del que hi ha ara s’assembla a allò que exigíem als nostres inicis.

Des del minut zero he militat en un moviment coherent, racional i que durant aquests cinc anys de vida mai ha traït els seus objectius fundacionals. Ha sigut per mi un honor compartir projecte polític amb els patriotes que he conegut a SI, gent insubornable que lluita per uns ideals sense esperar-ne res a canvi.

No obstant això, la majoria de les bases de SI han decidit fer un gir de 180º i donar suport a un actors polítics que fins a dia d’avui han fet de tot i més per blocar i endarrerir la independència. Una decisió que no comparteixo en absolut i per tant, em veig obligat a plegar veles i no continuar en aquesta nova etapa del partit.

Visca Catalunya lliure!

Eleccions al Barça. Laporta President!

«Durant el seu mandat es van expulsar els violents de l’estadi, es va sanejar econòmicament el club i es va posar Unicef a la samarreta»

Joan Laporta i Estruch va ser president del Barça durant els anys 2003 al 2010. Va dedicar part dels millors anys de la seva vida a fer un club més fort, viu i sa. El va modernitzar i professionalitzar, recuperant la seva catalanitat i materialitzant la idea que el Barça és “més que un club”. Durant el seu mandat es van expulsar els violents de l’estadi, es va sanejar econòmicament el club i es va posar Unicef a la samarreta. Laporta va aconseguir el Barça més català, solidari, universal i competitivament, el millor del món.

L’estil genuí que va crear en Johan Cruyff i que va potenciar la directiva de Laporta amb els diferents cossos tècnics durant el seu mandat, va establir les bases del futur que són els èxits actuals. La llavor que Laporta va plantar servirà perquè la propera dècada del club sigui tant o més prodigiosa que la de l’etapa 2003-2010.

Malauradament, des del 2010 fins enguany, la imatge internacional del club s’ha enterbolit amb un fet que no havia succeït mai, ni tant sols durant els mandats d’en Josep Lluís Núñez! El Barça, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu han estat imputats per delicte fiscal i la FIFA els ha imposat una sanció que impedeix que el club pugui fitxar durant tota una temporada. Fort, eh? En concret, la Fiscalia demana 2 anys i 3 mesos de presó per Bartomeu –que ara es presenta a la reelecció- 6 anys i 7 mesos per Rosell i 33,6 milions d’euros en multes i indemnitzacions.

Precisament això és el que va denunciar en Johan Cruyff, una de les figures més carismàtiques de la història del Barça, a l’hora de donar la seva firma a la candidatura de Joan Laporta. Ell lamenta que la imatge del club s’hagi deteriorat en els últims anys per la substitució d’Unicef per Qatar i la judicialització de l’entitat. El club ha d’obrir-se una altra vegada al món i netejar la imatge dels últims anys. Netejar la imatge i també la samarreta, ja que Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu l’han tacada amb el nom d’una dictadura on Unicef hi té vetada l’entrada.

Laporta sempre ha sostingut una idea de futbol generosa amb l’espectacle, única al món, defensor de l’estil creat pel propi Cruyff, aplicat per Txiki Berigistain, Rijkaard i Guardiola i actualment per Luis Enrique, que va retornar al Barça al 2009 amb l’ajuda del propi Laporta.

Personalitats com Xavier Sala i Martin, Pilar Rahola, Joel Joan, Màrius Serra, Toni Albà, Mossèn Ballarín i exjugadors il·lustres com Johan Cruyff, Pichi Alonso, Víctor Muñoz, Eric Abidal, Alexanko, Roger Grimau, Roger Esteller, Audie Norris i tants i tants altres donen suport directe a la candidatura de Joan Laporta perquè torni a liderar un Barça guanyador.

La Masia és una fàbrica de somnis des d’on es fixen les bases dels nous èxits, la pedra angular del club. Bartomeu, el president del Barça col·locat a dit per Sandro Rosell i que ningú ha votat, ha intentat carregar-se el futbol base. Per ell és un error fer jugar amistosos als joves del planter amb el primer equip o fer-los debutar als partits de la Copa del rei. Només cal veure com amb el propi Bartomeu, el Barça B ha baixat de categoria. Excel·lent, oi?

En les eleccions al FC Barcelona és clau debatre els diferents models que proposen totes les candidatures que opten a la presidència. Bé, totes, no. La del senyor Bartomeu, no, perquè encara no ha assistit en CAP debat electoral. És un menyspreu a tots els socis que el senyor Bartomeu no vulgui exposar públicament el seu projecte. Algú m’ho explica? Per covardia, potser? Fugir de les seves responsabilitats tal i com va fer Sandro Rosell amb la seva dimissió –cal recordar la seva frase del 2010 “no us fallaré”- no sembla ser la millor manera per optar a la presidència.

El Barça necessita tornar a erigir-se com un club multiesportiu: durant l’etapa de Laporta, el Barça era considerat el millor club poliesportiu del món pels èxits de les seves seccions professionals i també per la seva dedicació a la promoció de l’esport amateur i de base.

El Barça necessita més participació activa dels socis. El club ha de tornar a ser de tots els socis i sòcies. Cal que hi hagi fòrums permanents per la participació directa i vinculant dels socis en la presa de decisions, com per exemple decidir el model de la samarreta.

El Barça és i ha de ser un club català global, democràtic i obert al món. Sense cap mena de dubte, el Barça ha d’estar al servei de Catalunya, de les seves institucions i de les decisions transcendentals que es puguin prendre en un futur.

Per tot això penso fermanent que Joan Laporta és el millor candidat per defensar aquests ideals i encadenar una altra dècada d’èxits. Us demano, socis i sòcies del barça, que el proper dissabte 18 de juliol el voteu a ell com a proper president del club.

Per un barça de tots. Pel Barça. Laporta President!

Article original publicat al diari Manresainfo.com 

Resposta a l’article “El Komintern Nacional”

Resposta a: https://ivanlqf.wordpress.com/2015/06/24/el-komintern-nacional/

Els propagandistes del Govern activen la precampanya de la llista del President que a tres mesos d’unes suposades eleccions que encara no estan convocades, no se sap ni amb qui es farà, ni quan, ni el nom que tindrà ni quin programa electoral presentarà a la ciutadania. En definitiva, la “Llista del fum”.

La nova ocurrència processista és dir que hi ha hagut un “Michael Jordan de la banca” – Charles Goodhart- que es va oferir a ERC i a l’extraparlamentària SI per organitzar el Banc Central de Catalunya però, curiosament, la mateixa persona no es va entregar a Mas ni als seus acòlits, que són els que governen la Generalitat i per tant sí que tenen poder de decisió. En l’article també es diu que en Charles Goodhart va marxar escandalitzat de Barcelona veient la negativa d’ERC i de SI. Com és que ho va fer quan podria haver treballat pel Govern Mas fent “feina ingent”?

No està bé inventar-se fets d’aquest calibre, més quan SI no ha tingut cap tipus de tracte amb en Charles Goodhart per organitzar cap Banc Central.

L’autor s’oblida de comunicar que cap de les estructures d’Estat que MasJunqueras van signar per via del “Pacte per la llibertat” s’han portat a terme. Cosa que sí és certa. Dos anys i mig de fracassos estrepitosos però els Massistes continen alimentant l’autoengany col·lectiu.

Valoració dels resultats de les eleccions municipals

Millor Manresa (MoVeM-RCAT-SI) no ha aconseguit entrar a l’Ajuntament. Diversos poden haver sigut els factors, entre d’altres:

Manca de coneixement de la marca: Millor Manresa es va presentar públicament a la ciutadania el 24 de març de 2015, tot just dos mesos abans de les eleccions municipals. Va arribar tard. Com a anècdota, alguns membres de les meses electorals del Lluís de Peguera em preguntaven què era “Millor Manresa” –no havien sentit mai a parlar de nosaltres-, altres es pensaven que ens dèiem “Més Manresa” i fins i tot una presidenta de mesa –la única que em va demanar l’acreditació d’apoderat- es preguntava si això tenia res a veure amb el Basquet Manresa, ja que l’eslògan incorpora “Resa”. Sentint certes frases, me n’adono com d’allunyada està la ciutadania de la política. O com d’allunyats estem nosaltres dels ciutadans, també. Per tant, si ni tant sols et coneixen, tampoc es plantejaran votar-te.

Errors comunicatius i d’imatge: Millor Manresa va llençar la seva precampanya amb l’eslògan “Endrecem Manresa”, sense saber-lo lligar bé amb la nova marca electoral que als cartells figurava en petit al marge dret. Hi havia persones que es preguntaven, amb raó, qui eren aquells d’”Endrecem”. Tampoc sabien que allò anava relacionat amb les eleccions municipals. Per altra banda, als cartells electorals el logo de Millor Manresa quedava difuminat i tampoc s’identificava bé de qui era aquell plafó petit, de color sèpia i amb la foto dels primers cinc candidats.

Millor Manresa no té cap marca nacional a darrere que ens ofereixi cobertura mediàtica. ERCiU tenen MasJunqueras i el control absolut dels mitjans públics i concertats. La CUP té unes quotes mediàtiques molt superiors a les que tenia Solidaritat quan era al Parlament. C’s i Podemos tenen les grans televisions espanyoles que els fan campanya de forma descarada a totes les “tertúlies”. PP i PxC són marques que cotitzen molt a la baixa i ICV ha estat engolida per Podemos-Colau. Per tant, si tens un bon altaveu nacional, tindràs uns bons resultats locals, sigui quina sigui la teva tasca a nivell municipal.

Tant DM com C’s han gaudit d’un vot televisiu que els ha permès entrar a l’Ajuntament fent una campanya de mínims (són els dos únics partits que no han enviat la tramesa electoral a totes les cases, entre d’altres) i sense haver treballat durant tota la legislatura per la ciutat. Prova d’això són els resultats del joc organitzat pel Col·legi de Periodistes i el Galliner el passar 17 de maig. Que si bé era un joc amb un alt component freak, servia per avaluar què en sabia cada candidatura de la seva pròpia ciutat. Els de C’s ni tant sols s’hi va presentar i DM va quedar quarta, empatada amb ICV. A favor de Democracia Municipal diré que han superat el handicap de lligar la marca DM a la de Podemos. Si s’haguessin presentat com a Podemos encara haurien augmentat més el seu nombre de vots.

Campanya fluixa i poc engrescadora. Millor Manresa no ha mossegat prou, no ha atacat ERCiU per vendre fum amb un “procés” que no estan disposats a culminar, no ha atacat la seva línia de flotació a l’hora de voler un “procés” acordat amb Espanya en el que ni tant sols es planteja la insubmissió. No ha mossegat amb la Sobirania Fiscal, amb la bandera espanyola que continua presidint l’Ajuntament ni tampoc amb la retirada de l’estelada després de fer una genuflexió a la junta electoral. Millor Manresa tampoc ha agafat el bou per les banyes amb la mala gestió de certs temes de gestió municipal.

Millor Manresa no ha sabut articular una candidatura independentista atractiva pels votants independentistes abstencionistes. Al 9N 23.952 manresans i manresanes van votar SiSi a la independència. El diumenge, només 17.967 ciutadans van votar partits que diuen donar suport al procés. Què han fet, doncs, els prop de 6.000 manresans independentistes que no han votat cap força independentista? És possible que molts s’hagin quedat a casa i alguns hagin optat per DM, ICV o fins i tot pel PSC, forces que en cap cas prioritzen la independència sobre altres qüestions. És trist que l’independentisme unilateral no hagi sabut articular una candidatura que sigui atractiva per aquest independentisme que no vota a les municipals. Aqui, la gent de Millor Manresa hem fallat.

Però sabeu quina és la gran derrotada de la nit electoral, no només a Manresa sinó a tot Catalunya en general? La DUI. Uns resultats que maten la DUI a curt termini i ens allunyen del 27S. Un 27S que a aquestes alçades ni Mas ni Junqueras han convocat per decret i ABSOLUTAMENT NINGÚ els ho retreu.

Hi ha independentistes que pretenen un 27S de partit per acabar amb el President i col·locar-se ells de guanyadors. Ells seran els que impediran la convocatòria de les eleccions. Ells, ERC, com sempre posaran els interessos de partit per davant dels del País.

Ada Colau ha demostrat que les llistes unitàries serveixen per sumar i guanyar. Per això és necessari que els independentistes que realment sabem com es fa la independència i no vivim de prometre-la, treballem units. Millor Manresa ha sumat MoVeM, Reagrupament, Solidaritat Catalana, ex-membres de Manresans i altres independents però amb això no n’hi ha hagut prou. Cal seguir ampliant el cercle.