Arxiu mensual: gener de 2015

L’ANC s’ha de convertir en un partit polític i passar per sobre dels que han segrestat el procés

Fa més de dos mesos, dos milions de catalans vam votar en el 9N. Vam demostrar, una altra vegada, estem a punt per a la independència. Després del 9N, enlloc d’accelerar-se, El Procés s’ha aturat, enfangat en unes discussions estèrils entre uns partits que porten dos anys marejant la perdiu: ERC i CiU.

Cada dia que passa sense fer el pas definitiu va en contra nostra, en contra de la independència. Si ho deixem per més tard, posem el procés en mans de Rajoy que convocarà les eleccions espanyoles quan més li convinguin i donem la oportunitat als partits espanyols a fer la nova enredada unionista amb renovades, i com sempre, falses promeses de comprensió, reformes impossibles de la constitució i altres “pastanagues” pensades per a que no puguem ser independents.

Les eleccions són URGENTS!
Volem Votar!
I necessitem fer-ho ara!

Durant aquests dos mesos enfangats, CiU i el president Mas han anat posant condicions a la convocatòria d’eleccions i ERC des del primer moment ha rebutjat la unitat impedint qualsevol mena d’acord amb CiU, obviant que fins fa poc els havien donat suport parlamentari.

L’escena viscuda aquest cap de setmana és de traca i mocador: ERC anuncia en una roda de premsa un acord inexistent, al cap d’una estona surt publicat al Facebook de Pilar Rahola surt publicat l’SMS que Mas ha enviat a Junqueras i ja tenim la troca ben embolicada: les discussions entre uns i altres pugen de to i arriben fins i tot a faltar-se el respecte.

Aquesta “no-entesa” i mal rotllo entre els dos principals partits del país pot comportar la no convocatòria d’eleccions. De fet, avui ja ho advertia CDC:

CDC: “Si valorem que una precipitació pot portar al fracàs del procés, no donarem suport a unes eleccions immediates” http://ara.cat/_4c8653f5 

Però què és això!? Què no hi ha prou raons per a convocar eleccions ja, abans de que els catalans llancem per la borda que El Procés i una oportunitat històrica!?

El poble ja no podem estar més temps callats! Què s’han cregut ERC i CiU?

Volem eleccions ja!

President, convoqui!
Junqueras, no posi pals a les rodes!

Però què farem si ERC i CiU són incapaços d’arribar a un acord? El procés morirà? No! Personalment, com a membre de ple dret de l’ANC, proposaré la modificació del punt dels estatuts de l’ANC on es diu que no ens podem constituir com a partit polític i configurar-nos com a tal, de forma eventual i transitòria, amb l’únic punt de declarar unilateralment la independència des del Parlament de Catalunya. Cal reorganitzar el front independentista de la línia dura, tal i com proposà fa uns dies Hèctor Lopez Bofill. Cal unitat d’acció davant la inacció dels dos principals partits d’aquest país!

HECTOR

Sobre l’ANC i les autoinculpacions

Per què no m’autoinculparé?

Any nou, vida nova… i blog nou! Dedico la primera entrada a les autoinculpacions promogudes el dissabte dia 3 a Manresa per l’ANC, ja que en el sí de l’assemblea territorial de la capital del Bages hi ha hagut un fort debat intern sobre una campanya que, personalment, trobo fora de lloc.

No pot ser que l’independentisme vagi sempre a remolc del que faci o deixi de fer el Regne d’Espanya i llurs institucions. Si el 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria absoluta una Declaració de Sobirania que individuava Catalunya com un subjecte polític, per què ens ha d’importar tant el que digui una querella imposada per un tribunal espanyol que nosaltres no considerem com a propi?

Si som un poble sobirà, per què legitimem la justícia espanyola acudint a les seves portes a autoinculpar-nos per allò que molts vàrem fer amb la consciència ben tranquil·la?

M’agradaria que l’ANC es mobilitzés per fer efectives les seves pròpies reivindicacions. Si fem memoria, el 19 d’octubre de 2014 l’ANC exigia eleccions en tres mesos (click per ampliar la captura):

Diari el Punt Avui

Resulta, però, que el proper 19 de gener al Parlament de Catalunya, Artur Mas i Oriol Junqueras debatran uns pressupostos autonòmics que per res preveuen la independència. Per tant, una de les meves preguntes és: com és que l’ANC no organitza cap acció perquè els partits que tenen majoria absoluta al Parlament convoquin eleccions per culminar el procés i fer la independència?

Ja ha passat el 2014, l’any de la independència. Se’ns escapa el tren. No tenim ni unitat, ni eleccions anticipades, ni full de ruta, ni DUI a la vista ni res tangible que ens faci creure que serem independents a curt termini.

Cada dia que Mas i Junqueras allarguen el procés és un dia que regalem en safata a l’Estat perquè organitzi el seu cavall de troia –Podemos– a casa nostra i acabi fent-se seus els indecisos que havíem de fer-nos nostres. Cal ser més pro actius i portar nosaltres la iniciativa. L’ANC hauria d’impedir als partits tradicionals segrestar el procés de la manera que ho estan fent, posant per davant els seus interessos electorals als del País.

No creieu que la millor resposta davant de l’acceptació per part del TSJC de la querella contra alguns membres del Govern seria que el mateix President complís amb allò que des de l’ANC s’exigia el passat 19 d’octubre? No ens afecta que un tribunal, que nosaltres considerem aliè a la sobirania de Catalunya, accepti una querella absurda. El que ens afecta és que la nostra pròpia classe política –la mateixa que rep els cops- es quedi palplantada i no actuï de forma CONTUNDENT davant les amenaces constants del Regne d’Espanya. Si des de Catalunya sabem fer una cosa molt i molt bé és queixar-nos: “que malament ens tracten, des de Madrid”. A part d’actes simbòlics farem alguna acció que tingui algun efecte pràctic per assolir l’objectiu?

Volem que l’ANC sigui la comissió de festes d’un Govern que no preveu la independència –només cal que us mireu per sobre els pressupostos pel 2015- o volem que l’ANC exerceixi com a lobby de pressió als nostres polítics?

Mas i Junqueras són els que tenen majoria absoluta al Parlament i els que tenen poder per convocar les eleccions. Tenen tot un poble darrere seu que els demana UNITAT, URNES I INDEPENDÈNCIA. La resta d’independentistes els seguirem i anirem tots a la una si arriben a un acord per fer la independència. En cas contrari, tal i com afirmà Hèctor López Bofill en una piulada a Twitter

HECTOR