Tot i que els espanyols fan tot el que poden perquè esdevingui nacionalista, jo també faig tot el que puc per a no tornar-me’n. Val a dir que el nacionalisme espanyol és tan bèstia, agressiu i groller que em guanyen la partida. Cada vegada, per vergonya meva, sóc més nacionalista català. Els espanyols em
De la mateixa manera que una de les fonts que alimenta l’independentisme és l’espanyolisme ranci i autoritari del PP, C’s i el PSOE, sovint tinc la sensació que, “a sensu contrario”, una de les fonts que pot acabar alimentant l’espanyolisme és la manca d’unitat dels partits independentistes. Anava escriure la imbecil·litat o l’estupidesa. Ho escric. És de veres que
Diu: “Només 100 metres. Podríem mirar enrere i veure tots els quilòmetres recorreguts, la llarga travessia del desert. Només 18 mesos. Podríem mirar enrere i veure tots els anys passats, totes les lluites perdudes. Però ara que Catalunya té una majoria social independentista, ara que els vents són favorables, només ens cal mirar endavant.
Juli Cèsar, per a mi un dels genis de la història, entre moltes altres virtuts que el feien idoni per la política, en tenia una d’important: transformar les derrotes en victòries. Quan era vençut, però albirava una segona oportunitat, sabia donar-li la volta a la desfeta. Només era donar peixet als contraris per tal que es confiessin.
Li vaig sentir dir l’altre dia a Manuel Delgado en una tertúlia i suposo que, com l’idiota a què es referia Voltaire que copiava la metàfora d’un poeta, ho repetiré moltes vegades. Alcap i a la fi, des de fa molts anys, considero el professor Delgado un dels intel·lectuals més lúcids d’aquest país i, contra el que
Després de la moció de censura que ha descavalcat el PP del govern d’espanya, C’s ha perdut la gran influència que tenia a la política espanyola i ha quedat descol·locat. Com que segueixen un full de ruta de manual i són polítics professionals en el pitjor sentit de la paraula, la modificació de l’escenari polític espanyol els ha
Efectivament, l’alegria de la potada al cul que acaba de rebre el PP -de fet, el PP i C’s- no ens la traurà ningú. Penso que és una alegria legítima. El PP i C’s porten putejant-nos de valent des de fa no sé quants mesos. Ens han tractat amb tota la ràbia, la bilis i la fúria espanyola que són
I consti que d’entrada hi havia simpatitzat una micona. El veia com un dirigent jove, amb ganes de canviar les coses, progressista fins on es pot ser progressista al PSOE (que no se’n pot ser gaire perquè és un dels partits de l’Ibex), obert al diàleg pel que fa al que els espanyols anomenen problema
Costa de dir, costa de definir-se, perquè és un govern que està a mig camí de la potència i de la impotència i, per tant, es pot veure el got mig buit, com mig ple, va a gust del consumidor. Hi ha raons de pes per estar emprenyat i per estar content. Potser una anàlisi
Primer hauríem de veure de què parlem, quan parlem de racisme a Catalunya. Ho dic perquè, pel que anem llegint, aquí sembla que només compta el racisme d’una part dels catalans: aquells que només consideren catalans les persones amb cognoms catalans. O potser només consideren catalans aquells que parlen quotidianament en català. Aquí s’ha centrat
La cosa faria riure si no fes plorar. Una diputada de qui no es coneix cap inquietud intel·lectual ha citat unes frases extretes d’un article de Quim Torra, nou president de la Generalitat, i ha quedat clar: és un nazi de tota la vida, un supremacista, una persona que voldria veure tots els castellanoparlants d’aquest país a les cambres de
Vaig seguir el debat d’investidura de Quim Torra amb molt interès. Tenia més o menys clar que tindríem president de la Generalitat. Que, per molt partidistes que fossin els partits polítics independentistes, en un moment en que les institucions espanyoles ens estan fuetejant sense miraments, ens replegaríem i conservaríem la Generalitat. Ni que sigui reduïda
La sentència de La Manada te 340 folis i, per tant, no la podem transcriure tota en aquest article. Però vet aquí alguns dels seus seus paràgrafs que demostren, com a fets provats, que es tracta d’una violació amb tots els ets i uts: “Rodeada por cinco varones, de edades muy superiores y fuerte
Per tal de facilitar la meva exposició i raonament, primer ens treurem de sobre l’atemptat contra la llibertat sexual de l’art 178 CP que és el que es produeix quan s’utilitza la violència o l’intimidació per obligar a la víctima a unes conductes sexuals diferents a la penetració. Com que en el nostre cas va
Crec que hem de distingir dos aspectes: per una banda els fets en sí ( que cinc individus forcessin a tenir relacions sexuals a una noia ) i la sentència que han dictat els magistrats de la Audiència de Navarra ( una condemna per abusos i no per violació amb el vot particular d’un magistrat