M’agrada com escrivia Julio Camba, però no la seva manera de pensar. Al servei de l’ABC, de March i de l’Espanya més reaccionària, va escriure autèntiques animalades. Era graciós llegit a Madrid, però llegit a altres indrets de la península potser el seu domini genial de la paradoxa no feia tanta gràcia. Quan, per exemple, Camba diu que el gallec, quan es desenvolupi com a llengua, esdevindrà castellà, és evident que pixa fora de test. Primer, perquè el gallec ja s’ha desenvolupat com a llengua. I ho ha fet a Portugal. Si el galaicoportuguès medieval era una mateixa llengua, avui, com defensava el lingüista reintegracionista Carvalho Calero, també ho hauria de ser.
Tot i que jo no soc filòleg i, per tant, em puc estar posant en camises d’onze vares, crec poder afirmar que si el valencià, el mallorquí i el català del Principat són un mateix idioma, el gallec i el portuguès també ho són, com ho són l’andalús, l’extremeny i el madrileny. En aquest sentit, doncs, la ignorància provinciana de Camba és penosa, com ho és respecte del galleguisme i de tantes altres coses que fan referència al seu país.
Si parles amb gallecs que coneixen la història del seu país et diuen que no només Galícia forma part de Portugal lingüísticament, sinó també geogràfica (és evident, només cal mirar un mapa) i històrica. L’origen del reialme portuguès s’esdevé a Galícia i només circumstàncies desgraciades posteriors fan que Castella es faci amb Galícia, com els britànics ens fan amb l’Ulster. Hi ha, però, una diferència entre la visió que tenen els portuguesos i els gallecs respecte dels uns i dels altres. Mentre els portuguesos consideren Galícia la mare pàtria i la veneren, la majoria dels gallecs miren Portugal més aviat amb menyspreu i distància. Es pot constatar que la majoria de gallecs no són independentistes i prefereixen ser espanyols que galaicoportuguesos.
Una altra peça d’aquest puzle nacional és l’iberisme, que a casa nostra ha donat noms tan potents com els de Joan Maragall i, a Portugal, els de Saramago, Lobo Antunes, Torga o Quental. Per part dels gallecs, per exemple, Castelao, que m’estimo moltíssim, era iberista. De fet, avui, alhora que més de la meitat dels catalans volem fugir d’Espanya, hi ha un 30% dels portuguesos que veuen amb bons ulls la unió peninsular. Val a dir que, per a mi, independentista català, aquesta postura iberista és incomprensible: vist el centralisme de pedra picada madrileny, quin interès poden tenir a integrar-se els portuguesos en un estat on l’únic que compta són els interessos de l’oligarquia madrilenya.
Sent com són, gallecs i portuguesos, països econòmicament pobres, hom tem que l’interès que podrien tenir en el fet que Ibèria formés un estat és que Catalunya, les Balears i València paguessin la factura. Deixeu-me ser mal pensat: opino que la solució iberista, per molt bé que quedi en un mapa, als catalans no ens interessa de cap manera. Hauríem de pagar més impostos (els bascos ja s’ho muntarien per continuar tenint el concert) i, al davant, tindríem dues llengües (galaicoportuguès i castellà), molt més potents que la nostra. L’iberisme seria un regal enverinat per als catalans. I, a banda d’això, ja ha estat superat per l’europeisme, que és més potent i raonable
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!