La cosa faria riure si no fes plorar. Una diputada de qui no es coneix cap inquietud intel·lectual ha citat unes frases extretes d’un article de Quim Torra, nou president de la Generalitat, i ha quedat clar: és un nazi de tota la vida, un supremacista, una persona que voldria veure tots els castellanoparlants d’aquest país a les cambres de gas. I no només això: ha parlat de la raça dels socialistes d’abans i de la dels socialistes d’ara en un embolica que fa fort racial i racista indiscutible.
Després, en una entrevista, Torra ha parlat de Pla i Xammar com els seus mestres periodístics. Però per Arrimadas, García Albiol i potser Iceta probablement Pla i Xammar o bé estan a la dimensió desconeguda o bé vénen a ser dos perillosíssims teòrics nazis catalans. Està clar que, a nivell intel·lectual, Torra i aquesta gent habiten en dos planetes diferents. Seria interessant saber quin es el bagatge cultural, per exemple, d’Arrimadas més enllà de seguir fil per randa el mestratge de Joseph Goebbels.
Com que ja sabem com les gasten els espanyolistes, no ens sorprèn que tot això hagi surat. Quan els espanyols flairen un enemic contracten gossos que vagin a la recerca de tota la merda que hi puguin trobar. Amb recursos públics o privats, de forma legal o il·legal, dient mentides o dient la veritat. Per a ells tot això és irrellevant. De la mateixa manera que és irrellevant que el que han trobat sigui o no sigui merda. Si no ho és, ells ja ho emmerdaran perquè ho sembli.
L’única cosa rellevant per a ells és vèncer l’enemic. I no només vèncer l’enemic sinó humiliar-lo, vexar-lo i rematar-lo perquè mai més no s’alci de terra. No entenc encara com ens obstinem en voler dialogar amb una gent que ens vol tots els mals i que, en el fons, aspira al nostre extermini com a poble. No volen que desapareguem com a persones, crec, però sí que volen que desapareguem com a catalans. Porten segles i segles intentant-ho. Però els xenòfobs som nosaltres, que només aspirem a sobreviure. A tenir les eines necessàries per a sobreviure.
Voler dialogar amb qui et vol així no sembla gaire sensat, però nosaltres venim de nissagues de mercaders i ens hi obstinem perquè tenim una fe desmesurada en allò que parlant la gent s’entén, aforisme que només és cert entre gent civilitzada i entre iguals. Pel que fa a la civilització dels espanyols, durant en el procés, no n’hem vista gaire; més aviat amenaces, porres i repressió brutal. I que ells ens considerin uns iguals, res de res. Per a ells som un zero a l’esquerra; ja ho diuen fins i tot els del PSOE. Som subciutadans.
Que en aquest context hi hagi independentistes que facin un mínim cas a l’Arrimadas em desconcerta perquè vol dir diverses coses que jo crec que teníem superades. La primera és que aquesta senyora -que és pur cinisme i pura demagògia- té encara un bri de credibilitat. Hauria de ser el contrari: si ho diu l’Arrimadas (o el Rivera), segur que és mentida i anticatalanista, per no dir anticatalà. La segona és que, a més de desconèixer la trajectòria de l’Arrimadas, desconeixen la trajectòria del president Torra, que fa molts anys que treballa al servei del país. Per aquest servei li hem d’estar agraïts. I la tercera cosa, que a mi em sembla molt elemental, és que hauríem de procurar llegir els articles de Quim Torra sencers, de la primera lletra a la darrera, abans de jutjar-los. Igual que hauríem de llegir els seus llibres. I així en sabríem el tarannà, la manera de pensar, la manera de sentir, etc. Si pensem que podem arribar a copsar-lo per paràgrafs trets fora de context i quatre tuits hàbilment seleccionats pels seus enemics polítics –que són també els nostres- és que ens hem begut l’enteniment.
Tot el que li està passant al president Torra, per una altra banda, era perfectament previsible. Fos quin fos el candidat i fes el discurs que fes. No haurien tingut més sort ni en Ferran Mascarell, ni l’Elsa Artadi, ni l’Ernest Maragall, ni ningú. Jordi Turull va fer un discurs moderadíssim i és a la garjola. Jordi Sànchez, que és un sant baró que mai no ha trencat un plat, també. La repressió d’espanya es ferotge i sense matisos. No entenc com hi ha gent entre nosaltres que dóna als espanyols i als espanyolistes un bri de credibilitat mentre nosaltres rebem i rebem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!