Si atenem al número d’imputats que té el PP crec que el podríem anomenar “organització criminal” perquè costa creure que sigui casual que una organització tingui tants i tants investigats ( i condemnats, també ). Això no vol pas dir que entre els militants del PP no hi hagi, aquí i arreu, gent honrada que defensa unes idees i uns sentiments i que no se’n vol aprofitar personalment ( una altra cosa és que aquesta gent sigui neofranquista i això a espanya, al contrari del que passa a Alemanya, no sigui delicte ). I aquesta honradesa que prediquem de molts militants, encara més l’hem de predicar de la majoria de votants, que, més enllà del neofranquisme esplícitit del partit, difícilment fotran mà al calaix ( una altra cosa seria preguntar-se perquè tanta gent vota a espanya un partit essencialment corrupte, els hi és indiferent als espanyols la corrupció? ).
En aquest marc organitzatiu i polític, la dimissió de la Cristina Cifuentes només és una anècdota. Perquè si una persona ha de dimitir per haver falsejat presumptament un màster i per haver intentat furtar – també presumptament – unes cremes de no sé què, imagineu-vos on haurien de ser tots aquells que han fotut la mà sense manies al calaix i han fet desaparèixer milions d’euros sense manies. On hauria de ser un tal M.Rajoy, posem per cas, que no sabem si és o no el mateix que animava a Bárcenas quan havia d’anar a declarar.
O sigui: que la Cristina Cifuentes no ha plegat per corrupta – que també presumptament ho és -, perquè si fos la corrupció el que de debò preocupés al PP, juntament amb Cifuentes haurien de plegar pràcticament tota la seva cúpula i bona part dels seus càrrecs institucionals. Però els peixos més grossos no han plegat. Ha plegat un peix mitjà – la Cifuentes – que aspirava a ser peix gran i que, pel camí, també ha devorat uns quants peixos mitjans i petits del PP sense gaires manies. Santa no és.
Sent tot això així, la dimissió de Cifuentes és irrellevant per a la salut moral d’espanya perquè els capitostos de les corrupció – de la corrupció essencial- continuen comandant l’organització criminal. A qui li ha tocat el rebre simplement és a una persona que els de dalt han considerat que no era del seu bàndol i que era massa ambiciosa. Que era un perill i els destorbava.
Però hem vist una cosa que posa en clar allò que dèiem de l’organització criminal i la mala hòstia de la mateixa. Que hagi sortit un vídeo de seguretat del 2011d’EROSKI d’uns productes que la Cristina Cifuentes no va pagar, és impressionant ( a banda d’il.legal ). Demostracom són de llargues les urpes d’aquesta gentussa i les poques manies que tenen. Estic segur que això només va ser un botó de mostra i li van dir: o plegues o això de l’expedient i les cremes serà una broma comparat amb la merda que et caurà a sobre. I Cristina Cifuentes, acollonida, ha plegat. Ja està. Teniu el meu cap polític, que a partir d’ara viuré d’un altre mòmio.
Naturalment, el que ens hem de preguntar és qui governa espanya. Que és una organització que delinqueix ho testimonien els propis jutjats espanyols (tots els tresorers del PP han estat imputats). Però és que van més enllà: hi ha gent que es dedica a espiar i a preparar dossiers per tal d’atacar sense miraments qui convingui, de dins o de fora. Tal com vàrem veure en el documental “Les clavegueres d’interior”, probablement amb fons públics. D’això jo en dic també terrorisme d’estat, màfia, feixisme, el que vulgueu. Podritud institucionalitzada en definitiva.
I per a una persona d’ordre, filla d’un flequer barceloní i advocat com jo, tot això crea una societat injusta i desordenada és la que viure-hi és complicadíssim. I fa por. I fot una catipent insuportable. Adéu espanya!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!