Pel que he llegit a la xarxa el magistrat Llarena viu a Catalunya. Es veu que, quan està a casa nostra, passa el seu temps entre Sant Cugat del Vallès i la Cerdanya, que no són precisament llocs on un simple funcionari estatal sembli que pugui accedir. I menys quan es veu que la seva senyora es dedica si fa no fa al mateix ( es veu que ella remena les cireres a l’escola judicial ).
La primera pregunta a fer-se és com és possible que els llocs claus de l’estat estiguin repartits en tant poques famílies sempre. Jo és que tendeixo a pensar malament i sense poder afirmar que el magistrat Llarena o la seva senyora dona hagin posat la mà al calaix – Déu nos en guard! – sí que penso el mateix que pensava Jesús dels rics: que és més difícil que els alts càrrecs i oligarques siguin honestos que no pas que que un camell passi pel forat d’una agulla. Però potser Llarena i senyora són l’excepció. Ja em perdonareu si sóc mal pensat.
També era mal pensat Quevedo, que va dedicar el poema que transcric a un jutge que es veu que es venia car, quedant clar que en aquesta vida hi ha moltíssimes maneres de vendre’s i que no sempre ha de ser per diners:
“ Las leyes con que juzgas, ¡oh Batino!,
menos bien las estudias que las vendes;
lo que te compran solamente entiendes;
más que Jasón te agrada el Vellocino.
El humano derecho y el divino,
cuando los interpretas, los ofendes,
y al compás que la encoges o la extiendes,
tu mano para el fallo se previno.
No sabes escuchar ruegos baratos,
y sólo quien te da te quita dudas;
no te gobiernan textos, sino tratos.
Pues que de intento y de interés no mudas,
o lávate las manos con Pilatos,
o, con la bolsa, ahórcate con Judas.”
Francisco de Quevedo (“A un juez mercaderia”)
La trajectòria del magistrat Llarena és una trajectòria típica dins la judicatura espanyola. Si el pare de rajoy havia tallat el bacallà a l’Audiència de Pontevedra, el padre de Llarena havia tallat el bacallà a la Audiència de Burgos. Durant el franquisme, és clar. Estaria més que bé fer un estudi per determinar quants alts càrrecs de la judicatura espanyola venen de famílies els pares dels quals ja ocupaven als càrrecs a la judicatura franquista. Per allò que canta en Raimon que diu “Qui perd els orígens perd l’identitat”. I clar, d’orígens i d’identitat tothom té els que te.
He llegit que hi ha una sèrie de veïns que han fet escarni davant la casa de Llarena a Das. El problema és que es veu que es van equivocar de casa i van fer les pintades a una casa que no era i ha hagut de sortir el propietari i fins i tot col·locar una senyera al balcó per deixar clar que allà no hi havia cap Llarena. Mira que arribem a ser maldestres a vegades!!!!
Ja que parlem de l’escarni s’ha de dir que a espanya és legal – de moment i sotmès a la divina gràcia de la judicatura espanyola, és clar – i que, per tant, els ciutadans d’entrada tenen tot el dret del món a plantar-se davant de la casa d’un polític o d’un jutge ( tal com jo ho veig un jutge no deixa de ser un polític que es presenta a oposicions en comptes de a eleccions ) a protestar i a fotre tota la sarabanda que convingui. Quedi clar que no defenso que es cometi cap delicte davant la casa dels Llarena, ni greu, ni lleu, no fos cas. Però protestes i sarabanda sí, tanta com se’n pugui fer i mentre no ens la prohibeixin. No equivocant-nos de casa, és clar. Ja ho hauríem de saber: la feina ben feta no té fronteres, etc…
Al contrari del que ha dit el consejo general del poder judicial – uns altres que són la voz de su amo – no només el escarni és legal, sinó que de cap manera es pot interpretar que vulgui forçar en aquest cas el magistrat Llarena a dictar resolucions contràries al seu criteri. Ara bé, una cosa és no forçar el magistrat – utilitzant la violència o l’intimidació, posem per cas – i un altre és el dret a fer-li saber que les resolucions que està prenent no ens agraden. I ell ha d’acceptar la nostra crítica perquè per això se suposa que vivim a una democràcia, per això se suposa que hi ha llibertat d’expressió i se sap -no se suposa – que li paguem el sou. Només faltaria que no puguessim criticar els que ens manen i els que ens judiquen i ens cobren per fer-ho (per servir-nos, diuen ells)!!!
És més, jo crec que el magistrat Llarena és un presumpte prevaricador. I ho crec perquè crec que ha dictat resolucions injustes sabent que ho eren. Per exemple la presó dels Jordis i dels consellers del govern català. I per exemple negar-li a Jordi Sànchez els seus drets polítics, una vegada escollit diputat al Parlament de Catalunya. Això darrer ja ho diu fins i tot la ONU, per la qual cosa no es podrà dir que el que dic és cap calúmnia ni injuria. El que sí que ho seria, seria suposar que el magistrat Llarena no sap prou Dret per a adonar-se que està prevaricant.
De tota manera transcric el Codi Penal espanyol per a que quedi més clar:
De la prevaricación
Artículo 446
El juez o magistrado que, a sabiendas, dictare sentencia o resolución injusta será castigado:
Artículo 447
El Juez o Magistrado que por imprudencia grave o ignorancia inexcusable dictara sentencia o resolución manifiestamente injusta incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!