ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Abans de res això: el president Puigdemont en llibertat!!!! Visca Catalunya lliure. Vull compartir aquest moment d’intensa alegria amb tots els independentistes i els sobiranistes catalans. I també amb tots els demòcrates i tots els homes de bé del món, favorables a les causes justes i contraris a les tiranies i les injustícies.

Tenim dret a estar contents, a estar molt contents i a fruir intensament d’aquest moment. Després de totes les hòsties que hem rebut, després de totes les befes, després de totes les humiliacions, després de totes les mentides, després de totes les injustícies que hem patit per part d’espanya, tenim dret a estar contents, fins i tot exultants. Hi tenim dret.

Tenim dret a estar exultants per dos motius: primer perquè els nostres líders i el nostre moviment – que lluita pacíficament per la independència catalana – estant sent tractats amb respecte i amb justícia a Alemanya, Bèlgica, Suïsa i Escòcia. I també a l’ONU. Estem fent camí i la causa catalana és coneguda arreu i es reconeixen els nostres mèrits democràtics, pacífics i cívics.

L’altre motiu d’alegria és el revers de la moneda: espanya ha quedat retratada a nivell internacional. El relat que construeix Europa – que s’ajusta al relat que hem viscut aquí ( digui el que digui el neofranquisca García Albiol ) és que entre les porres del dia 1 d’octubre i l’empresonament i exili dels nostres líders és veu quina és l’actitud d’espanya envers nosaltres. Una actitud neofranquista, antidemocràtica, anticatalanista i rabiosa. Una actitud d’odi envers Catalunya en general i el catalanisme en particular. Que se li vegin les vergonyes a espanya és essencial pel nostre triomf. Quin europeu, quin occidental, quin demòcrata d’arreu del món no voldria marxar d’un estat així?

Conec el Tribunal del Land de Schleswig-Holstein. En la meva darrera estància a Alemanya vaig tenir l’oportunitat de poder-lo visitar acreditant-me com advocat barceloní. Els funcionaris van ser molt amables i em van dir que m’hi mogués com si fos a casa meva ( era agost i hi havia poca feina ). Poc podien imaginar aquells funcionaris i jo que el president de Catalunya hi compareixeria detingut i que ells haurien de decidir sobre la seva extradició.

D’alguna manera jo pensava que aquella gent tant amable, tant educada, tant estricta (en el bon sentit de la paraula), era difícil que comprés el relat del magistrat Llarena que no només és cutre des d’un punt de vista fàctic sinó també des d’un punt de vista jurídic. S’inventa fets i força articles del codi penal espanyol fins a desfigurar-los. Una resolució judicial que inventa fets i força la llei per força ha de ser injusta.

Respecte a la interlocutòria d’ahir del Tribunal del Land de Schleswig – Holstein s’haurien de fer unes quantes puntualitzacions:

1. Crec que el més important és que no es podrà jutjat a espanya el president Puigdemont pel delicte de rebel·lió perquè segons el tribunal alemany no hi ha hagut violència. En bona lògica a la resta d’imputats pels mateixos fets – inclòs el major Trapero – tampoc se l’hauria de jutjar per rebel·lió.

2. Crec que és molt important que el president Puigdemont estigui en llibertat i, per tant, opino que tots els encausats pels mateixos fets haurien d’estar en llibertat. És una evidència que a espanya els catalans tenen menys drets que a l’estranger, cosa que crec que s’ho haurien de fer mirar si de debò volen que tinguem ganes de continuar sent espanyols.

3. S’ha de tenir en compte que la resolució judicial d’ahir no és ferma i que el fiscal pot presentar un recurs contra ella i que la resolució pot ser diferent. Per tant, podem estar contents però amb prudència perquè aquesta batalla encara no està guanyada del tot.

4. Si es guanya la batalla – i serà molt important tant pel que fa a la llibertat provisional com pel que fa a la reducció de l’enjudiciament a la malversació de fons – cal recordar que l’extradició de Puigdemont encara està pendent d’una resolució definitiva, ja que el Tribunal alemany ha de decidir si l’extradita a espanya pel malversació de fons o no.

5. S’ha de tenir en compte que, malgrat que la resolució és enormement positiva, sí que hi ha mesures cautelars: el president Puigdemont haurà de pagar una fiança de 75.000 €, s’haurà de presentar al jutjat cada setmana, se li ha retirat el passaport i haurà de demanar permís per sortir d’Alemanya.

Vull acabar aquest article parlant d’esperança i de reconeixement d’errors. En alguns articles venia a dir que ja n’hi havia prou de rebre hòsties i de posar la galta i que potser, de tants passos al costat ja anàvem de tort i començava a ser hora de fer passos endavant. Ara reconec que l’estratègia rigorosament cívica és la bona i que hem de perseverar en aquest camí sense esquerdes ni escletxes. Fet i fet espanya malda per tal de que siguem incívics, agressius, violents i, per tant, si ho vol espanya segur que no ens convé. I per construir un país que valgui la pena tampoc, és clar.

L’esperança jo no l’he perdut mai ni la perdré. Sé que Catalunya serà independent i que esdevindrem un gran país. Però avui també he recuperat la fe que havia perdut en Europa, ves per on. Pel que fa a espanya, ho sento en l’ànima, però no sé veure un bri d’esperança enlloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!