El que va passar el divendres passat i el diumenge passat, ha passat i sempre constarà com una taca vergonyosa en la institució dels Mossos d’Esquadra. El servilisme dels Mossos d’Esquadra envers el govern del PP, la seva baixada de pantalons davant de l’aplicació de l’article 155 CE i el fet que es sotmetin al govern espanyol que ocupa les institucions catalanes sense cap legitimitat tindrà com a conseqüència que no els tornem a veure com la nostra policia, com la policia catalana, sinó com una sucursal més de la policia espanyola.
No recordo qui va escriure que li agradaven molt més els gats que els gossos, perquè no existeixen gossos policia. Jo pensava que la frase era exagerada. Opinava que a Catalunya havíem creat una policia cívica al servei de la gent, al servei de tots els catalans, pensessin com pensèsin. Però resulta que no, resulta que la policia catalana s’ha pogut transformar en un tres i no res en una sucursal de la policia espanyola. Presta a obeir les ordres que li arriben des de Madrid, tant si són raonables com si no ho són, tant si el govern de Madrid, amb la legislació espanyola a les mans, te competència per tal de dirigir els Mossos com si no.
La decepció que hem tingut moltíssims catalans amb els Mossos costarà d’oblidar. No han defensat els drets de la ciutadania quan han vingut maldades sinó que han defensat el poder que ha vingut de fora, en una invasió de competències de la Generalitat claríssimament il.legal. I s’han acarnissat sense contemplacions amb els ciutadans que es manifestaven lliurament contra l’opresió que pateix en aquests moments Catalunya, també il·legal, com sap qualsevol persona que tingui una mica de coneixements jurídics ( cosa que se suposa que els policies han de tenir ) .
Sé que el primer que va fer el PP quan va dur a terme el seu cop d’estat a Catalunya treient-se de la màniga un 155 inventat va ser canviar tota la cúpula dels Mossos i enviar Trapero a fer feines burocràtiques i als tribunals. Però jo no he vist durant tot el temps que portem de dictadura pepera cap manifestació, cap visualització de malestar dins del cos, res. Només algunes actituds heroiques d’alguns Mossos que entenen que la seva feina bàsica és defensar els drets i les llibertats dels ciutadans i no acatar ordres, siguin les que siguin.
On són aquells Mossos d’Esquadra que van fer una feina de primer ordre després dels atemptats de Barcelona i Cambrils ? On són els Mossos d’Esquadra que van fer una feina notable l’u d’octubre ? Només amb l’aplicació del 155 n’hi havia prou per tal de fer-los saltar pels aires ? Per què no hi van oposar cap resistència digna d’esment ? ( aquí cal dir que la resistència dels polítics – entregant-se a l’enemic o fugint a l’exili – tampoc no va ser exemplar, ni un referent per a que ells continuessin tenint uns comandaments que els continuessin comandant ).
La policia és una institució fonamental en una democràcia perquè és aquella part de la població que els ciutadans armen per tal que es defensin els drets i llibertats d’aquests ciutadans en contra d’aquells que volen trepitjar-los. És molt trist que els Mossos hagin oblidat el que crec que hauria de ser la lliçó número 1 a la seva acadèmia.
També es cert que es pot trobar engrunes de dignitat en els Mossos. Per exemple, jo rebo un whatsap d’un Mosso amic que diu el següent:
“Estic segur que molts i moltes dels qui rebeu els meus whats, vam decidir, fa molts anys, ser policies de Catalunya perquè, a més de tenir un lloc de treball, volíem participar i contribuir en la construcció d’una nova policia, democràtica que garantís el lliure exercici de drets i llibertats. Una policia integrada per persones que se sentissin lligades i vinculades al poble al que servien, al seu poble, Catalunya.
Tots teníem clar que volíem ser Mossos d’Esquadra o policies locals. No volíem formar part d’altres cossos estatals. No volíem ser policies nomes. Vam decidir ser policies al servei de Catalunya, dels catalans i les seves institucions.
Ens entristeix veure imatges d’enfrontaments entre companys i companyes nostres, fent les seves funcions de manteniment de l’ordre públic, amb manifestants que protesten per la detenció del nostre President a Alemanya, i el divendres per l’empresonament de més polítics i compatriotes nostres.
Ens entristeix veure el poc compromís dels nostres sindicats amb la situació que estem vivint. Ens entristeix veure com, comandats per uns polítics que no són els nostres, se’ns empeny, a Mossos i ciutadans a enfrontaments violents.
Aquests moments, i ben segur els que vindran, seran complicats. Als Mossos, com a la resta del país, hi ha qui vol la República Catalana i hi ha qui vol ser part d’Espanya. El mateix que passa amb la resta de catalans i catalanes. Tampoc en això hem de ser diferents de la resta dels conciutadans.
Però, ara especialment, cal que tots, mossos i no mossos, tinguem el cap ben fred. Cal que no caiguem en la violència gratuïta que només beneficiarà aquells que han donat suport al 155.
Quan llegeixo missatges a les xarxes que titllen els Mossos de botiflers, de sicaris i de venuts em dol. Em dol perquè, sense adonar-nos, enfrontant-nos entre nosaltres, fem la feina a aquells qui governen Catalunya des de Madrid i amb 4 diputats.
Em dol perquè durant dècades a la classe política catalana, especialment nacionalistes i independentistes, la policia catalana (per dir-ho amb suavitat), els ha importat ben poc. També ells són responsables de quina policia tenim i de que es produeixin algunes escenes.
Em dol perquè amb els enfrontaments, mossos i no mossos, fem la feina bruta a aquells qui, divendres al Parlament, van donar l’esquena als familiars dels nostres presos polítics.
Acabo, mentre veig a la tele com La Sexta retransmet en directe els enfrontaments que es puguin produir a BCN, entre Mossos d’Esquadra i manifestants, com si fos un partit de futbol, a l’espera d’escenes que després explotaran a tota hora.
Ara, més que mai, ens cal unitat, sense caure en el parany de la violència i els enfrontaments. Tenim molt per fer encara i arribaran els dies en que podrem i haurem de demanar explicacions, el temps d’esmenar tantes errades.
Gràcies per la vostra paciència.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!