PER QUÈ NI UN 20% DE SOCIS NO HAN VOTAT A LES ELECCIONS DEL SECRETARIAT DE L’ANC ? I PER QUÈ NO S’HI HA POGUT PRESENTAR ANTONIO BAÑOS ? ).

Sóc soci de l’ANC des de fa anys. I, des de fa anys, valoro la gran feina que ha dut a terme per tal d’aconseguir que l’independentisme sigui majoritari a Catalunya. Sé que el PP, el PSOE i C’s també han treballat de valent per a que els independentistes cada vegada tinguem més força. Però l’esperit és diferent: mentre que l’esperit de l’ANC és alliberador, demòcrata i catalanista, l’esperit que anima al PP, al PSOE i a C’s és neo-franquista, imperialista i anticatalanista. Si bé hi ha independentistes que ho som perquè tenim clar que mai ningú no ens governarà millor que nosaltres mateixos, cada vegada n’hi ha més que també ho són perquè pensen que mai ningú no ens governarà pitjor del que ens governen els espanyols.

Jo he viscut des de dins la transformació de Convergència de partit autonomista i pactador amb el PP i el PSOE a partit independentista. Sé que la majoria dels militants ja érem independentistes abans, però el gran pas endavant el va fer Artur Mas a l’aconseguir que Convergència – ara el PDECAT – esdevingués un partit independentista, com abans ho havia esdevingut amb Àngel Colom ERC. Es debat si Convergència va fer el pas per convicció independentista de debò o per pànic a perdre unes eleccions davant ERC. Tant se val. L’important és que el pas es va fer i que en aquest pas hi va tenir molt a veure la capacitat de mobilització de l’ANC.

La capacitat de mobilització de l’ANC en els darrers anys ha estat extraordinària. Entre ella i Omnium han aconseguit que sortís l’independentisme al carrer i han forçat als partits independentistes a transformar un discurs que es podia haver quedat en la pura teoria en fets. Això es tant important a la nostra història que la crítica que faré tot seguit a l’ANC per dos fets que no m’han agradat gairebé és residual. Però jo la vull fer perquè de la mateixa manera que considero que hem de criticar allò que no ens sembla bé dels nostres governs i partits polítics, hem de criticar el que considerem que no fan bé les entitats de la nostra societat civil. I més quan tenen l’importància que en aquests moments té l’ANC a Catalunya.

La primera crítica és les dificultats que des de fa temps els buròcrates de l’ANC li posen a Antonio Baños per tal que hi ocupi càrrecs de responsabilitat. Els buròcrates donen la culpa als estatuts del partit, però els juristes sabem que les normes i els reglaments es poden interpretar de moltes maneres. I que la manera més democràtica i positiva d’interpretar-los en aquest cas era que Baños es pogués presentar a les eleccions. I això per dos motius, un de forma i dos de fons. El de forma perquè era la manera de palesar que hi havia realment democràtica interna, cosa que avui és dubtós per a molta gent. I dos de fons, el primer: perquè s’hagués pogut saber quin era el suport que tenia Baños entre els socis, cosa que sembla important i el segon: perquè Baños em sembla una persona d’una immensa vàlua per a l’independentisme català que em sembla un pecat malbaratar de la manera que ho estem fent, sobre tot tenint en consideració en la situació en que ens trobem. Per tot plegat, penso que s’haurien d’impugnar les eleccions i Baños hauria de tenir dret a presentar-se.

El segon element de crítica és que una participació que no arriba ni al 20% és una participació lamentable. I més tenint en compte que es podia votar sense cap dificultat per internet. No sé quina part de culpa d’aquesta baixíssima participació és de la direcció o del comitè electoral o de qui sigui. En tot cas jo en dóno la culpa al 80% i escaig de socis que no han votat. En les circumstancies que viu Catalunya això em sembla impresentable i més quan el president de l’ANC és a la presó. Ser soci de l’ANC hauria de significar per a nosaltres força més que pagar una quota o presumir de ser-ho. Crec.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *