TENIM DRET A CRITICAR EL QUE HAN FET ELS PRESOS POLÍTICS?

 

L’altre dia, arran del meu aplaudiment a Anna Gabriel per no haver comparegut davant dels Tribunals espanyols,  em vaig trobar amb el comentari següent: “Montserrat Vilardosa ah! és clar! els presoners ho són perquè són estúpids! no ho entenia. gràcies per aclarir-m’ho. ja em disculparàs si deixo de seguir-te, tinc un amic a Estremera, no assegut en un sofà menjant crispetes.”

Considero la Montserrat Vilardosa una de les persones més intel.ligents que conec. A més, la sé patriota catalana de pedra picada. I la considerava una amiga de fa anys. Per tot l’anterior em sap greu tant el to que utilitza en el seu comentari, com amb que hagi decidit deixar de seguir-me, cosa a la que naturalment te tot el dret.

Dit això el seu comentari planteja quatre coses diferents que crec que val la pena plantejar:

  1. La primera si cal considerar “estúpids” als polítics catalans que són a les presons espanyoles.

En el meu article jo mai vaig qualificar d’estúpids als polítics catalans que van comparèixer a Madrid. Aquest qualificatiu és de la collita de la Montserrat i jo no el vull assumir com a propi perquè no ho és i perquè ni és la meva manera d’escriure, ni els considero. Si la conclusió que ella ha tret del meu escrit és que jo els estic tractant d’estúpids o bé jo m’expressat malament o ella m’ha malinterpretat. Però ja que hi som val a dir que no els considero ni gaire coherents, ni gaire espavilats. No els considero coherents perquè haver-se entregat a l’enemic després d’haver declarat la independència no em sembla coherent, ja m’ho perdonarà. I saben com les gasten els espanyols amb nosaltres, fe’ls-hi la feina tant fàcil i senzilla per a mi denota una innocència políticament inacceptable o ser poc espavilats. Per a mi es obvi per ser estúpid no equival ni a no ser coherent, ni a ser innocent, ni a ser poc espavilat.

  1. La segona si han de ser transcendents o no els vincles personals que nosaltres tenim amb els polítics que tenim a l’exili o a la presó.

De la mateixa manera que uns quants articles enrere vaig dir que em semblaven intranscendents les relacions personals entre la família Puigdemont i Junqueras, penso que el que la Montserrat “tingui un amic a la presó”, és encara més intranscendent a l’hora de valorar si el fet d’haver-se anat a entregar ha estat políticament coherent i bo per a la independència de Catalunya. Jo continuo pensant que ha estat políticament incoherent i políticament nefast, ja que tenen uns ostatges amb els que ens poden fer xantatge.

Per cert, el Conseller Quim Forn és amic meu des de fa moltíssims anys. I això no fa que opini que la seva actuació davant dels tribunals espanyols ha estat un error tant des del punt de vista polític, com des del punt de vista jurídic. I, si, haguès preferit mil cops que s’haguès quedat a Brusel.les des dels dos àmbits.

 

 

  1. La tercera és si els ciutadans, independentistes en aquest cas, tenim dret a criticar o a opinar sobre el que han fet o fan els polítics que tenim a la presó o a l’exili.

Ja he dedicat diversos articles al tema de si els independentistes de base tenim dret o no a criticar el que fan els nostres líders. Opinar sobre les decisions que han pres els que avui són a la presó o a l’exili és una variant d’això.

Al contrari del que pensa algun amic meu que aprecio moltíssim penso que no només tenim el dret, sinó que tenim l’obligació de ser crítics amb els nostres líders, sempre que la crítica sigui constructiva. I aquí cal recordar que el que jo feia en el meu article era lloar l’actitud de l’Anna Gabriel i, per tant, fer un article en positiu.

Però també tindria dret a fer articles en negatiu, criticant coses amb les que estic en desacord del que fan els nostres líders o els seus partits. Com el fet que triguin tant a posar-se d’acord, com el fet que segueixin interesos partidistes en un moment en que és obvi que no toca o, per exemple, presentant-se davant els tribunals espanyols sabent que el perill de ser convertits en ostatges era gran.

Tot això – i tot el que tingui a veure amb la política – és i ha de ser criticable perquè som ciutadans i hom no pot ser ciutadà sense tenir un esperit crític. I ha de ser criticat, a més, perquè les decisions que prenen i han pres els nostres líders tenen transcendència política i, per tant, ens afecten a tots, inclosos els independentistes.

En resum, em sap greu que la Montserrat deixi de llegir-me,  però fins que no em convenci amb arguments – i no amb estirabots –  de que estic equivocat, continuaré pensant el que penso.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *