Copio la primera part de l’article “Bukowsky desapareix de la vista de la policia” de Jordi Palmer publicat al Nacional.Cat el 14 de maig del 2016, quan la policia espanyola ja construïa mentides des de les seves clavegures, però abans de que desembarquessin aquí els piolins per tal d’impedir-nos votar perseguint urnes i paperetes i per a pegar-nos sense contemplacions quan simplement volíem votar.
Diu Jordi Palmer:
“El plafó amb el poema ‘4 polis’ de Charles Bukowski situat davant la comissaria de la Verneda de Barcelona ja no està a la vista dels policies, ja que després de les queixes de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, l’Ajuntament va decidir tapar el plafó ahir a la tarda, i ha assegurat que la retirada s’haurà d’efectuar més endavant amb una grua.
Amb tot, el ministre en funcions d’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha considerat “lamentable” el poema, a més d'”inadequada” i “ofensiva” la seva ubicació. En declaracions en l’acte de celebració del 172 aniversari de la fundació de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, ha expressat que iniciatives com aquesta ofenen molts barcelonins, catalans i espanyols, i ha celebrat la “ràpida” retirada, tot esperant que no es tornin a produir fets com aquest.
Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, ha considerat “intolerable” la instal·lació del plafó i ha assegurat que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, “posa en risc la seguretat menyspreant contínuament la policia”, després de constatar “el malestar” dels agents de la Policia Nacional per la instal·lació del plafó en el marc de la Setmana de la Poesia.
Desprestigi del cos
Segons Mejías, “l’actitud del govern de Barcelona només fa que desprestigiar al cos i minar la moral dels agents que treballen a la ciutat, perjudicant el seu treball”. Davant d’aquesta situació, ha demanat al Comissionat local de Seguretat, Amadeu Recasens, “una disculpa als agents” i que posi fi “a les mostres d’ofensa i a les repetides desautoritzacions”, que ha qualificat “d’intolerables”. A més, la portaveu de C’s ha recordat que “la seguretat ciutadana garanteix una bona convivència, l’eradicació de la violència i la utilització pacífica i ordenada de l’espai públic, per evitar que es cometin delictes”. I ha afegit: “Posar-la en risc és una irresponsabilitat que pot portar lamentables conseqüències”.
El poema de Charles Bukowsky diu:
“Gossos vigilen els murs
mentre el submarí es va ràpidament
en orris.
Estic en una cafeteria
amb 32 cares de cartró
la majoria inexpressives.
4 polis d’aspecte impecable
estan asseguts a una taula
mirant-me,
suposo que jo
no tinc tan bona pinta
als seus ulls,
¿Per què no
enviem a aquests nois a morir
en alguna guerra?
Les seves mares no haurien
plorat més
de deu minuts.”
Jo dic:
A vosaltres us han enviat a la guerra a Catalunya
i ens heu vingut a fer tot el mal possible
sense contemplacions de cap mena.
No mereixeu el nom de policies,
Perquè no esteu al servei dels ciutadans
Sinó dels oligarques que us ensinistren
Com si fóssiu gossos de presa,
Glatiu àvids d’escampar dolor i brutalitat
En nom d’una espanya miserable.
No ploren les vostres mares, ni els vostres fills,
Ans al contrari, aplaudeixen la vostra bestialitat
Impune amb nosaltres.
Ploren les nostres famílies, els nostres pobles,
viles i ciutats colpejades i escarnides
per les vostres porres i pilotes de goma.
Marxeu ben lluny d’aquí mercenaris perversos,
Fanàtics opresors de Catalunya i la llibertat,
No us volem veure mai més a casa.
Foteu el camp d’aquí en els vostres vaixells apiolats ridículs,
En els vostres furgons castradors i estèrils,
En els vostres uniformes de venjança i ràbia.
Endugueu-vos ben lluny les vostres porres covardes,
les vostres pilotes de goma sanguinolentes
i les vostres ànimes podrides, servils i miserables.
No torneu a casa nostra mai de la vida, ni de cap vida.
Construiu el vostre campament al desert mental que habiteu.
Ens heu ensenyat a odiar i això no us ho perdonarem mai
Suposo que aquestes coses només es poden escriure en vers. Ojalà em pugui de treure de sobre aquest sentiment que m’han entaforat ells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!