ESQUERRA FA DIES QUE HO ESTÀ FENT MOLT MALAMENT.

 

ERC, que en els darrers anys ha tingut probablement el paper més exemplar dins de l’independentisme, que ha sabut sacrificar – per exemple en la creació de JXSI pactant un govern que havia de ser encapçalat per Artur Mas, quan ERC en aquells moments tenia mes intenció de vot – els seus interessos de partit per tal d’aglutinar l’independentisme, d’ençà de la campanya electoral no dóna peu amb bola. Comet un error darrera l’altre i ho fa en els moments en que menys li convé. No ho entenc.

La gent d’ERC que jo conec són gent molt llegida. Gairebé tots són intel.lectuals. Politicòlegs, filòlegs, mestres, advocats, etc… Molt més llegits que molta gent de l’antiga CDC que tenia molts botiguers, enginyers, metges, etc…gent més pràctica per entendre’ns. Per això, crec que els dirigents d’ERC han llegit els clàssics i saben allò que Cèsar li deia a la seva dona: “La dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó que ha de semblar-ho.” I jo estic gairebé segur que si Cèsar haguès hagut de triar entre una cosa i una altra, Cèsar haguès triat que semblés honesta. Era un viciós i un polític. I parlava sempre d’ell en tercera persona.

El dia en que el president Puigdemont no va convocar les eleccions però que tot semblava indicar que ho faria per tal d’evitar l’aplicació de l’article 155 CE, Rufian va fer unes declaracions molt desafortunades en les quals deia que Puigdemont s’havia venut per 155 monedes. Encara no ha demanat disculpes i l’acusació fou profundament injusta, desagradable i fraticida.

El primer gran error d’ERC va ser no voler reeditar JXSI. En un moment en el que el govern del PP ens havia fet de tot, la unitat de l’independentisme semblava més necessària que mai, molt més necessària que quan es va engegar el procés. Amb dirigents del PDECAT i d’ERC a la presó o a l’exili, quina explicació tenia anar en llistes separades i, en definitiva, competir pels votants ?

La resposta que llavors donaven els dirigents d’ERC era que el seu candidat era Puigdemont però que si es feien dos llistes es traurien més escons que amb una de sola ( cosa que al final ha resultat no ser veritat ). Però la sensació que va tenir la gent fou que ERC estava obsessionada en guanyar les eleccions i passar per davant del PDECAT. És a dir, que per a ells, el partit en aquests moments era més important que el país. Ho he debatut amb gent que ocupen càrrecs importants a ERC i m’asseguren que no és cert. Que el país sempre ha estat el primer i que el PDECAT té moltíssima responsabilitat en el fet de que no es fes una llista conjunta. És possible. Però la gent no ho hem percebut així. I tornem a la dona del Cèsar: ERC no només ha de ser patriota, ho ha de semblar. O, per no ser tant bèstia, ERC no només no ha de ser partidista, no ha de semblar-ho. I si ho sembla té un problema, que el té. I tenint dirigents a la presó o a l’exili, mira que és difícil semblar partidista. Però ho sembla: s’ho han de fer mirar.

El segon gran error d’ERC el va cometre durant la campanya electoral. Se li va ocórrer dir que el seu candidat a la presidència de la Generalitat era l’Oriol Junqueras. I, per tant, s’entenia que no ho era el president Carles Puigdemont. Però vet aquí que la gran majoria dels independentistes el que volien – el que volem – és que el president de la Generalitat sigui en Carles Puigdemont. Per molts motius, el més important que les eleccions convocades per Rajoy les considerem il·legals i, per tant, volem recuperar el govern que teníem. Semblava, doncs, que ERC volia aprofitar unes eleccions il·legals per tal de guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, cosa que està molt bé. Però no les volia guanyar per tal de restituir el legítim govern destituït a la força pel PP, sinó per fer-ne un de nou. Aquesta percepció ha fet que molts votants tradicionals d’ERC no hagin votat ERC. I jo fins i tot conec militants d’ERC que per aquest motiu no han votat ERC. I tornem a la dona del Cèsar: ERC no només ha de ser patriota, ho ha de semblar. O, per no ser tant bèstia, ERC no només no ha de ser partidista, no ha de semblar-ho. I si ho sembla té un problema, que el té. I tenint dirigents a la presó o a l’exili, mira que és difícil semblar partidista. Però ho sembla: s’ho han de fer mirar.

Les conseqüències de tot això han estat greus. ERC podia haver tingut 40 diputats i hauria guanyat les eleccions. Segurament el mapa electoral en colors de Catalunya on ara destaca el taronja en molts llocs seria un altre. L’Arrimadas i els seus no estarien eufòrics i nosaltres tindríem més força perquè era important que el partit més votat fos independentists. I, en segon lloc, ERC no només no ha sigut el partit més votat quan ho tenia tot a favor, sinó que ha quedat el tercer partit. O sigui que ha fet un pa com unes hòsties. I ERC ara farà president Puigdemont no des de la generositat del partit més votat, sinó des d’una tercera posició que no li dona cap més opció.

Per si no n’hi haguès prou amb tot el que ha fet malament fins ara, ERC es continua equivocant després de les eleccions. I es continua equivocant en el mateix sentit que s’equivocava abans. Ara exigeix que si el president Puigdemont no torna o es tancat a la presó, cal que sigui triat com a president de la Generalitat l’Oriol Junqueras, si surt de la presó. Això – que jo crec que ha de ser així – ho diuen d’una manera que sóna fatal. Sembla com si l’únic que els interessés fos ocupar el càrrec. Gairebé sembla que demanin que el president Puigdemont o bé es quedi a l’exili o que el fotin a la presó. Estic segur que no volen això, però ho sembla. I tornem a la dona del Cèsar: ERC no només ha de ser patriota, ho ha de semblar. O, per no ser tant bèstia, ERC no només no ha de ser partidista, no ha de semblar-ho. I si ho sembla té un problema, que el té. I tenint dirigents a la presó o a l’exili, mira que és difícil semblar partidista. Però ho sembla: s’ho han de fer mirar.

Jo no crec que ERC tingui un problema d’ètica, però sí que té un problema d’estètica molt important. Ha d’aprendre a fer i a dir les coses d’una altra manera. Tal com ho fa darrerament sempre és ella la que es queda amb el cul a l’aire. No s’entén. “Mulier Caesaris non fit suspecta etiam suspicione vacare debat”, sí.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *