Aquests que critiquen que al Parlament s’hagin aprovat algunes lleis de pressa i corrents, resulta que quan es va veure que això del procés anava de debò, no val tenir cap inconvenient en aprovar a la brava un decret segons el qual les empreses podien canviar de seu social sense consular els seus accionistes. És a dir, van dir als administradors de les empreses catalans que podien decidir el canvi de la seu social sense haver de consultar als propietaris d’aquestes empreses. A mi això em sona com si algú traslladés el meu cotxe sense el meu consentiment i el deixés a una altra banda. No sembla gaire legal, ni gaire seriós.
Tampoc no sembla seriós, una vegada que s’ha dictat aquest decret i s’ha trucat als administradors de les grans empreses catalanes per tal que canviessin la seu, que el govern espanyol ens digui que les nostres empreses marxen perquè aquí, amb això de l’independentisme, no se senten segures. Home, potser sí que n’hi ha que no se’n senten, però ha estat tant clar que des del govern espanyol les han empentat per tal que marxessin que fins el més illetrat ho sap. I també sap que han marxat sense el consentiment dels propietaris d’aquestes empreses – els accionistes – que de moment encara no han pogut dir ni ase ni bèstia.
El que fa gràcia és que als catalans ens creguin tant idiotes com per a compra’ls-hi que aquestes empreses han marxat lliurement, que tota la culpa és del govern de la Generalitat i que ells no hi tenen res a veure. Home, alguna cosa hi tenen a veure. Si ells no haguessin fet el famós decret i unes quantes trucades la seu d’una gran part d’aquestes empreses continuaria sent a Catalunya. I si això de que les seus d’aquestes empreses ens perjudica que estiguin fora de Catalunya, sembla una obvietat que amb els primers que hauríem d’estar emprenyats són amb aquells que ho han facilitat, és a dir, PP, C’s i PSOE.
Alguns portaveus d’aquestes empreses diuen que aquestes han marxat per no tornar mai més. Que valents que són, no? Jo crec que seria bo tenir una llista d’aquestes empreses i, passat un temps prudencial en el que els accionistes hagin pogut decidir si tornen o no, deixar-hi de comprar o no. L’economia és una de les nostres armes més poderoses i el que boicotegi el procés independentista li ha de costar calés. Catalunya és un lloc on és produeix molt, però també és un lloc on és consumeix molt. I en una societat de consum que una empresa sigui boicotejada pot tenir efectes letals sobre aquesta.
Fa temps, quan va començar a sortir aquest tema, una amiga em deia que no s’havia de boicotejar a cap empresa que traslladés la seu fora de Catalunya perquè això al final perjudicaria els seus treballadors. Jo crec que si ens ho mirem així i no volem perjudicar mai ningú, ni tancant botigues, ni tallant carreteres, ni tallant aves, ni boicotejant empreses, ni fent vagues, anirem de tant bon rotllo com fins ara però no ens mourem d’on estem. I recularem perquè l’ànim del govern central no és només carregar-se l’independentisme, sinó que és que Catalunya esdevingui una província mediocre i gris, un zero a l’esquerra reduïda a pur folklore.
Per això, quan ara sembla que els hi demana que tornin a establir la seu central a Catalunya, el govern de Madrid fa comèdia. I també per això les empreses botifleres – servils amb el govern de Madrid, del que coneixen les veritables intencions – no tornen. Bon vent i barca nova, gent !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!