Li torno a robar a Lluís Martínez una cita del seu article publicat al Punt Avui el dijous 2 de novembre del 2017 titulat “La normalitat.” Com que és tan bona i és d’un clàssic potser li robaré moltíssimes vegades. És una cita del llibre “Alícia al país de les Maravelles” i fa així:
“Humpty-Dumpty diu a Alícia: “quan jo utilitzo una paraula, vol dir el que jo vull que digui.” Alícia replica: “la qüestió és si les paraules poden tenir tants significats diferents. Humpty-Dumpty replica: “no, aquesta no és la qüestió, la qüestió és saber qui mana. Tot depèn d’això.”
Hem vist com durant el procés espanya ha parlat de les llei, de la democràcia, de la llibertat reprimint sense manies els catalans. A cops de porra, a cops de feixistes al carrer i a cops de fiscals i jutges parcials. I ens han demostrat que en Humpty tenia raó: qui té el poder dóna el significat que li surt dels collons a les paraules. Per exemple de manca de llibertat en diu llibertat, de repressió de la democràcia en diu democràcia i d’abús de la llei en diu llei. Però no només: de presos polítics en diu polítics presos. Ja veus. Aquesta vegada sembla que cambiant el qualificatiu de lloc ja han solucionat el tema: segons ells a espanya no hi ha presos polítics sinó polítics presos, ves…
Jo crec que hem de discutir relativament sobre paraules i més sobre fets. Si discutim sobre paraules tenim les de perdre perquè ells tenen el poder. El poder de les principals institucions estatals i el poder dels principals mitjans de comunicació que utilitzen les paraules com els hi dóna la gana. O sigui: jo més que debatre si presos polítics o polítics presos el que faria és explicar el que ha passat i a partir d’aquí que tothom tregui la conclusió del que tenim.
Però abans d’entrar en el que han fet els polítics que tenim al govern i a l’exili s’ha de fer una prèvia. S’està dient que a espanya no hi ha presos polítics perquè no hi ha ningú a la presó per les seves idees sinó pel que ha fet. Ningú no contesta que això també passava durant el franquisme: si algú era demòcrata, independentista, comunista o republicà i no feia res, no el tancaven a la presó. Els meus pares foren independentistes i Franco no els va tancar a la presó. I suposo que la majoria dels catalans eren demòcrates i tampoc no els tancaven a la presó. Franco nomes tancava a la presó als demòcrates o republicans o comunistes o el que sigui que fessin segons què. Si no feies res i t’ho quedaves per a tu mateix i el teu cercle íntim podies ser anarquista sense cap problema.
La segona prèvia és que és indiscutible que avui a espanya, si tu ets independentista, pots fer més coses que a l’època de Franco sense que et tanquin a la presó. Si més no de moment. Pots escriure llibres, pots cridar Visca Catalunya lliure al carrer, pots fer un programa electoral i presentar-te a unes eleccions. I pots fins i tot guanyar aquestes eleccions. Però només pots arribar fins aquí. Perquè si guanyes aquestes eleccions i intentes aplicar el programa amb el que les has guanyat esdevens un delinqüent. No deixa de ser curiós que això sigui possible: que sigui legal presentar un programa i que sigui il·legal executar-lo si guanya. Ho definiré, crec que respectuosament, com una democràcia estrambòtica.
Bé, hem deixat a aquells que han guanyat les eleccions amb un programa independentista intentant complir aquest programa i esdevenint delinqüents. Per posar un exemple, al programa diu que es farà un referèndum i el partit més votat vol fer aquest referèndum. I aquest referèndum per part de l’estat es considera il·legal. I com que l’estat és qui domina els ressorts del poder, resulta que aquells que han guanyat les eleccions legalment amb un programa legal esdevenen delinqüents. I alguns d’aquests – espero que – presumptes delinqüents van a l’exili mentre d’altres són empresonats.
Ara es hem d’aturar perquè és quan ve el pinyol de l’article. Si a unes persones se les empresona perquè han guanyat unes eleccions polítiques i volen desenvolupar el seu programa polític serà impossible, dic jo, que no estiguin a la presó per la política. Si els membres del govern català no haguessin guanyat les eleccions i haguessin intentat desenvolupar el seu programa polític avui no serien a la presó. Són a la presó perquè han fet política. Són presos polítics.
I, des d’un punt de vista estrictament tècnic, també els tres delictes dels que se’ls acusa són polítics. Perquè tant la rebel.lió, com la sedició com la malversació de fons públics són delictes que tenen clarament a veure amb la política. Només que hi ha alguns implicats importantíssims en l’intent del cop d’estat del 23 f o un munt de corruptes del PP que mai no pagaran pels seus delictes perquè pertanyen a l’oligarquia espanyola.
Jo crec que això és d’una claredat enlluernant. No hi ha cap membre del nostre govern que estigui a l’exili o a la presó per una causa diferent a la política. Ni per corrupció, ni per violació, ni per furt, ni per danys ni per cap delicte comú. Simplement han intentat tirar endavant el programa que havia guanyat les eleccions. I, per a fer-ho, efectivament han actuat: han fet quelcom tan punitiu com facilitar que la gent voti; quelcom tant punitiu com deixar que la gent debati al Parlament. I els dos que no són del govern – els Jordis – quelcom tant perillós com procurar que ningú prengués mal a una manifestació massiva.
Llegeixo que AI – espanya diu que a espanya no hi ha presos polítics. No m’estranya. A AI – espanya li pesa més “espanya” que AI, a banda que no es vol complicar la vida enfrontant-se a la mà que li dóna de menjar. Ells el que han de servir és per intercedir és als països del tercer món; dit d’una altra manera: dels qui no reben subvencions. De tota manera l’actitud d’AI – espanya no deixa de ser un botó de mostra de com estem a nivell moral. No és només que els partits polítics que manen serveixin l’oligarquia, és que moltes ONG fan exactament el mateix.
Finalment, i només per reblar el clau, convidar els meus lectors l’actitud diferent que han tingut els jutges a l’hora de dictar mesures cautelars segons si els processats eren o no independentistes. Santi Vila, impulsor del procés fins gairebé al final, ni és a la presó ni és a l’exili. En Nuet – que ha votat el mateix que els altres membres de la Mesa del Parlament processats – és al carrer sense cap mesura cautelar. Qualsevol crític imparcial pot veure que el que es jutja i es pena és l’independentisme. És a dir, una idea política que espanya vol destruir. No hi ha més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!