Jo no hi entenc de política. Si hi entengués, amb els anys que he estat militant a partits polítics haguès arribat a diputat, regidor, director general o que que sigui que es pugui arribar. Per començar, a mi m’agradaven més els càrrecs de partit que no pas els càrrecs públics. Dit d’una manera, i per posar l’exemple d’un polític que jo venerava, jo haguès preferit ser un Arzallus – president del PNV – que no pas Lehendakari. És a dir, al contrari del que passava a Convergència en que el president del partit era el president de la Generalitat i el secretari general era el cap del grup parlamentari a Madrid. Jordi Pujol i Miquel Roca. Igual que pensava – i penso – que per a que els partits polítics siguin independents, no hi hauria d’haver cap càrrec públic al partit. Ja sé que això només són idees estrafolàries meves, què hi farem ?
Ara es discuteix si seria bo o dolent que hi haguès una llista única a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per a mi és una obvietat: sí. Si hi va haver la necessitat de fer una llista única a l’inici del procès no veig com pot ser ara, que estem en els moments més durs d’aquest procès, podem cambiar aquesta part de la nostra estrategia. Com es pot obligar als catalans a que triin entre partis en un momento en que tenim el president a l’exili i al vice-president a la presó, per a posar dos exemples molt representatius.
Jo crec que la voluntat d’anar pel seu compte respón als interesos electorals d’ERC i la CUP. La CUP perquè no hi pot fer més, perquè prou feina tenen en entendre’s ells per haver-se d’entendre amb altres. Jo crec que en aquest cas haurien de fer un esforç extraordinari perquè vivim un momento extraordinari però també entenc que la seva essència és massa complicada per tal que facin aquest pas. També penso, en favor d’ells, que fins ara han emprenyat una mica però que finalment sempre hi han sigut. Ho sigui que vist que són una mena d’agrupació laberíntica i complicadíssima de moviments, idees i tal, potser el més sensat és que vagin pel seu compte.
El cas d’ERC és diferent. ERC ja pensava que la llista única era un error i ara ho continua pensant. Pensa, a més, que en aquests moments guanyarà les eleccions sense problemes i que és idiota cedir la presidència de la Generalitat a Convergència ( jo, com a exmilitant pujolista i orgullós del que va fer CiU em nego a acceptar el PDCAT ). Penso, francament, que no és el moment. Amb el president Puigdemont a l’exili i unes eleccions convocades pel PP a través del 155 CE a Madrid, de debò pensen que és el moment per tal d’aconseguir el govern de la Generalitat ? Perquè, en el cas que guanyessin, quin seria el paper del president Puigdemont ? Vull dir: tindríem dos presidents de la Generalitat de la mateixa manera que tenim dos Papes de Roma?
No sé si a ERC li sortiram bé aquests càlculs. Estic parlant aquests dies amb votants d’ERC de tota la vida que em diuen que ells votaran la llista que encapçali Puigdemont. I quan els hi dic que s’ha de considerar que l’Oriol Junqueras és a la presó, em diuen que és cert, però que la persona que més ha arriscat en el procès és el president Puigdemont i que els que es neguen a fer una llista única són els d’ERC que són, per tant, als que s’ha de castigar per desmarcar-se quan no toca.
Jo, convergent de tota la vida i actualment votant d’ERC, no sé què acabaré fent. Penso que tant CDC, com ERC, com la CUP ha fet mèrits per ser votat. Potser tiraré una moneda a l’aire i será la moneda qui decideixi el què. Potser acabaré volent recolçar el que ja és el nostre president i és a l’exili. En tot cas penso que és un error no anar tots els independentistes junts a aquestes eleccions. I si en el cas de la CUP penso que és un error intrínsec al galimaties que és la CUP, penso que en el cas d’ERC és un error mesquí en uns moments en que la mesquinesa és més irritant que en altres moments de la nostra història i que, d’alguna manera, s’assembla amb el pas que ha fet Santi Vila no tant pel que fa al seu espanyolisme poc disimulat, sinó pel que fa a la seva manca d’elegància i dignitat política en uns moments tant complicats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!