MÉS HUMILIACIONS JUDICIALS: SÀNCHEZ, CUIXART I TRAPERO. A QUÈ ESPEREM PER FOTRE EL CAMP ?

 

Jo he anat a La Salle Bonanova. Allà els germans els explicaven la bíblia del dret i del revés. Era l’època kumbaià i tot i que hi havia algun germà franquista, la majoria ja girava al voltant de la democràcia-cristiana catalanista. Unió Democràtica de Catalunya no era el que va acabar sent amb Duran i Lleida, sinó una colla de catòlics selectes i més o menys progres i cultíssims tipus Coll i Alentorn o Joan Rigol.

Ells germans ens van explicar moltes vegades allò de posar l’altra galta quan et claven un clatellot. Però d’alguna manera ens ensenyaven que allò era teoria i que, quan algú et fotia un bolet, el que havies de fer era defensar-te d’una manera o altra. En realitat, els germans ens ensenyaven que entre la teoria del cristianisme i la seva pràctica hi ha d’haver per força una distància perquè nosaltres no som Jesús, ja que no som Déu i, per tant, ni se’ns pot exigir, ni és sensat que vulguem actuar com Jesús. L’idea era intentar ser bon minyó sense ser ruc. Recordo aquell joc de paraules català / castellà que ens repetien des dels pàrvuls fins al COU de que una persona que era bona una vegada amb un altra ho feia bé. Però si la persona a qui li havia fet el favor o perdonat o el que sigui se li girava en contra i hom continuava actuant amb la mateixa bondat, aquest ja no era bo, sinó que era bobo.

Des del segle XVI pel cap baix Catalunya està sent maltractada per Castella. L’any 1714 vàrem perdre totes les institucions i pràcticament totes les nostres lleis. Totes les constitucions ens han passat per sobre com a nació i ens han donat un petit marge d’autonomia per tal de tenir-nos entretinguts. Però fins i tot aquesta minsa autonomia els ha semblat massa amb l’enemic vençut, al que volen espanyolitzar que, en definitiva, per a ells vol dir castellanitzar.  Catalunya, periòdicament, ha anat dient prou i fins ara no se n’ha sortit d’independitzar-se d’Espanya però és una obvietat que és l’única sortida que li queda si vol viure en el futur amb una certa calma i tranquil·litat, sense por a ser qüestionada, blasmada o esquilada en tots els àmbits.

Ara estem en una d’aquestes ocasions en que Catalunya, veient que no hi ha res a fer amb espanya, veient que el pactisme és inútil i contraproduent, ha decidit que vol ser independent. La reacció dels espanyols a la voluntat d’independència dels catalans ha estat la de sempre: ràbia, violència, opressió i xuleria. Ho porten al seu ADN imperial.

Des d’aquesta perspectiva tot el que estan fent és coherent. És coherent la repressió contra el president Mas i els consellers organitzadors del 9 N, son coherents totes les sentències dels seus tribunals contra nosaltres ( precisament perquè són els seus tribunals i no els nostres i apliquen les seves lleis i no les nostres ), són coherents les seves prohibicions contra nosaltres, són coherents els seus cops de porra contra nosaltres i és coherent els seus empresonaments contra nosaltres, en aquest cas, de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. I també és coherent la seva humiliació contra el major Trapero.

El que no acabo d’entendre és el que fem nosaltres, quina és la nostra estratègia, quina és la nostra tàctica. Sembla que ens faci pànic que s’apliqui el famós 155 dels collons, però si es problema la independència no es pot aplicar el 155. I si s’haguès proclamat la independència avui els Jordis no serien a Soto del Real, ni el major Trapero haguès estat tractat com un xoriço. I se’ns enfotria que el tribunal constitucional considerés constitucional la llei del referèndum o la deixés de considerar. I les denúncies contra no sé quants batlles serien un zero a l’esquerra i tota aquesta gentussa que han portat aquí haurien de tocar el dos tant si en tenen ganes com si no.

Com que aquest article havia d’anar de l’empresonament de Sànchez i Cuixart i de l’humiliació de Trapero vull escriure una altra cosa abans d’acabar. Per mi, fins ara, els més coherents de llarg són la gent de la CUP, que demana que es proclami la independència sense més dilacions i que, quan han citat els seus batlles a declarar, no hi ha anat. No entenc com és possible que a aquestes alçades independentistes catalans encara reconeguin les institucions espanyoles. No ho entenc, de veritat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *