Com que passen tantíssimes coses cada dia, no tinc escriure de tot el que passa i en cada moment escric sobre allò que se’m posa més persistentment al magí i/o allò que considero més important. Estic escrivint aquest article el dia 10 d’octubre del 2017. Tothom està pendent de la declaració que aquesta tarda farà el president Puigdemont al Parlament de Catalunya. Entre d’altres persones que li han demanat que no faci la DUI n’hi ha dues d’especialment rellevants: Núria Marín, alcaldesa de L’Hospitalet, la ciutat on visc i l’Ada Colau, l’alcaldesa de Barcelona, la ciutat on he nascut i he passat la major part de la meva vida.
L’actuació de la Núria Marín el dia 1 d’octubre i següents em sembla d’un cinisme només a l’alçada del cinisme del PSC-PSOE a Catalunya i del PSOE a espanya. És senzill, senyora alcaldesa: no es pot estar a favor dels oprimits i els opresors a l’hora. No es pot estar en contra d’un referèndum i negar les institucions municipals als ciutadans de L’Hopsitalet – que en definitiva en són els propietarios – i a l’hora sortir a parlar de democràcia i fer veure que se’ls surt a protegir quan la policia nacional espanyola – aplaudida pel secretari general del PSOE i molts dirigents importants del seu partit – l’aplaudeixen, a la policia nacional espanyola, vull dir. Vostè va decidir jugar des del primer moment la carta anticatalanista perquè te por que C’s i el PP li prenguin l’alcaldia. Per tant, fa cada vegada una política més espanyolista i més excloent. Que quan la policia nacional espanyola hagi vingut a violentar els seus ciutadans vostè hagi sortit, com si estigués defensant el seu dret a votar des del primer dia, és d’un cinisme que esborrona o potser ja no esborrona a ningú el cinisme del PSOE, que avui potser és un partit més sistèmic que el PP, que, en definitiva, te gent que defensa una ideologia i uns valors que estan a les antípodes de les nostres, però són uns valors i una ideologia, mentre que el PSOE – i el PSC-PSOE – fa anys que no té ni ideologia ni valors. Només interessos. Per això ara que ja han passat les hòsties, ara que ja s’ha fet la foto a l’escola violentada, torna a ser al costat del PP.
L’Ada Colau no és el mateix cas. Per començar fa dos dies que mana, mentre la Núria Marín porta manant tota la vida. Per tant, la Marín provoca menyspreu i la Colau una certa tendresa. La Marín pertany a l’oligarquia socialista que ha remenat les cireres a molts indrets de Catalunya durant els darrers 40 anys, mentre que la Colau pertany a una nova força política que ha aconseguit descavalcar les forces tradicionals a l’Ajuntament de Barcelona, cosa que per ella mateixa té un mèrit inqüestionable i, allunyat com estic d’algunes coses que pensa, també simpatia per part meva.
Considero que l’Ada Colau ven dos valors que són importants: la revolució democràtica i la valentia. És una dona jove, amb fills molt petits, que encarna una nova manera de fer política que ha sorgit des del carrer, com també ha sorgit des del carrer l’ANC i l’actual independentisme català.
Per això em va sorprendre el discurs institucional de l’alcaldesa Colau demanant-li, gairebé implorant-li, al president Puigdemont que sigui sensat i responsable i que no declari la DUI, que hi podríem prendre mal. Coi, aquest em sembla més un discurs de’n Duran i Lleida que no pas de la Colau. L’alcaldesa – que va anar a votar l’u d’octubre i va estar vigilant el seu col.legi juntament amb molts altres conciutadans – ja no creu en la revolució democràtica ? Per què no s’haurien de respectar els resultats d’un referèndum que fou una heroïcitat en la que ella va participar ? Algú l’ha amenaçat ? Ella, que és una de les dones que encarna la valentia al nostre país – com la Carme Forcadell, posem per cas – ara té por ?
De por, en un grau o en un altre, és normal que tothom en senti. L’inestabilitat, quan va de debò no agrada a ningú. Però davant una situació manifestament injusta com és que no et deixin decidir el teu futur, que el prenguin els teus impostos o que la policia nacional espanyola et pegui perquè votis, només et queda l’opció de ser valent. I a mi em defrauda que una dona jove i inquieta com la nostra alcaldesa ara no ho estigui sent i no estigui a l’alçada dels barcelonins que es van anar a jugar el tipo el dia 1 d’octubre. Se’ns ha tornat conservadora l’alcaldesa ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!