QUAN L’IMMENSA MAJORIA SILENCIOSA SOM NOSALTRES.

Ahir a Vilanova feia una dia esplèndid. I jo estava força insuportable perquè avui tenia un judici complicat, així que la meva dona – més “plena de seny” que la Teresa d’Auziàs Marc – va dir que havíem d’escampar la boira. Em va fer vestir i calçar com Déu mana. Em va posar crema protectora allà on li va semblar pertinent. Va omplir la cantimplora d’aigua fresca i va dir que ens en anàvem caminant a Sitges.

El camí, arran de mar, de Sitges a Vilanova és una meravella. Roquissers i platges esplendoroses però acollidores. Diverses platges nudistes on la gent gaudeix integralment de l’escalf de l’astre rei – que molts, juntament amb els tres de l’orient, són els únics reis que reconeixement -.

A Sitges es veu que fan la setmana del terror. No en sóc afeccionat, la veritat. Posats a triar prefereixo el cinema eròtic o romàntic. Per a terror, ja tenim la policina nacional espanyola, el Jorge Fernández Díaz i tots els que es creuen amb el dret a hostiar-nos. I a vampiritzar-nos. espanya per a molts és la pitjor pel·lícula de terror imaginable, no cal anar al cinema.

Voltem una estona per Sitges però finalment tornem a dinar a casa, a Vilanova. Per cada bandera espanyola n’hi ha 20 d’estelades. A l’estació, però, ens trobem un parell de noies d’uns 40 anys que van amb banderes espanyoles al coll i se les veu contentes. Crec que se senten molt estranyes perquè fins ara mai no havien sortit al carrer amb tant d’èxit com avui. La gent les mirem amb indiferència i naturalment no els hi diem res. Tenen tot el dret del món a passejar la seva bandera, només faltaria.

De tornada a L’Hospitalet la televisió ens explica com ha anat la manifestació espanyolista a Barcelona. Els organitzadors diuen que han estat 900.000 i la guàrdia urbana diu que 350.000. Si fas un promig en surt 625.000 que és moltíssima gent. D’aquesta gent suposo que la majoria era catalana – gent que viu i treballa a Catalunya i que se sent catalana i espanyola – però una part no. Posem que la part no catalana és de 125.000 persones. 500.000 persones catalans al carrer és moltíssima gent, s’ha de reconèixer.

I consti que jo estic content que hagin sortit al carrer perquè, quan nosaltres cridàvem que els carrers sempre nostres, jo el que estava cridant és que els carrers sempre seran de la gent i no del poder. I la gent vol dir – només faltaria – els independentistes, els no independentistes, els sobiranistes, els no sobiranistes i els que passen de tot. Els carrers són de tots els ciutadans.

No crec que després de la manifestació, però, els espanyolistes catalans hagin quedat gaire satisfets. Primer perquè mig milió és una quarta part de dos milions. Si, a més, apliquem el càlcul de la minoria silenciosa que a ells tant els hi agrada aplicar, resulta que ahir la immensa majoria dels catalans no es va manifestar i, per tant, la immensa majoria és independentistes.

Segon, perquè felicitar als policies nacionals espanyols que van pegar els teus conciutadans, fins i tot si era gent gran, no és quelcom del que crec que se n’hagin de sentir orgullosos.

En tercer lloc perquè entre els convocats – i entre els manifestants – hi havia forces obertament anitdemocràtiques com la Falange. Que el PP i la Falange comparteixin convocatòria em sembla normal perquè venen a ser el mateix. Amb Ciudadanos ja em costa més d’entendre. Però amb els socialistes és el deliri total ( i l’implicació dels socialistes fou tant explícita que en Josep Borrell fou un dels ordadors).

Vicent Partal opinia que els espanyols antidemocràtics estan tant nerviosos que estan movent peces que abans no haguessin volgut moure mai: el rei, les gran empreses i ara la infanteria. No sé. Per a mi l’oligarquia espanyola no té cap credibilitat i pel que fa a la gent que es va expressar ahir als nostres carrers, en tenen molt més, encara que discrepi de les seves idees i també dels seus sentiments. Però han de portar gent de fora i tot i així són una minoria. I repeteixo, les imatges felicitant els que ens van pegar, les trobo desconcertants. No som iguals, ho sento però moralment no estem al mateix nivell.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *