No sóc economista, la veritat. A Dret s’estudien un parell d’assignatures que tenen a veure amb l’economia però poca cosa més. I pel que fa a la matèria sempre m’ha interessant molt però, com altres matèries, quan els llibres que tinc al davant es comencen a omplir de fórmules els hi agafo urticària, cosa que és una pena perquè penso que en una societat madura els ciutadans hauríem de tenir una formació econòmica consistent – com jurídica, mèdica, filosòfica i artística -. Se les quatre regles, fer regles de tres i suposo que encara me’n sortiria amb les ecuacions de segon grau. Ai no que això són matemàtiques i no economia. No confonguem.
Per a mi l’economia és un territori ignot. Tinc la sensació, a més, que aquest territori ignot ho és per gairebé tothom. Els que es dediquen a l’economia són aquells que es dediquen a explicar el que ha passat, quan ja ha passat. Teòricament ho fan amb pèls i senyals, però com que cada un ho explica amb els seus pèls i senyals, la cosa tampoc és que sigui clarificadora. Pel que al pressent, la sensació que tinc és que, els economistes, quan l’encerten l’endevinen. D’economistes rics n’hi ha ben pocs. Són bruixots que no acaben de demostrar que la seva bruixeria a l’hora de la veritat serveixi de gaire, per més fórmules enrevessades que utilitzin.
En aquest marc dóno la meva opinió sobre el trasllat de la seu social del Banc de Sabadell i La Caixa fora del Principat de Catalunya, però a l’àrea dels Països Catalans de moment encara espanyols.
No sé com ens ho hem de prendre, la veritat. Alguns analistes diuen que traslladen la seu social perquè així, al proclamar-se la DUI, continuaran sota el paraigües del Banc Central Europeu. Altres, que és el prolegòmen de la marxa de moltes grans empreses de Catalunya, no tant perquè estiguin contra la independència, sinó per tal d’evitar els mals que suposarà un període més o menys llarg d’inestabilitat.
Tres coses estan clares: els directius tant de La Caixa, com del Banc de Sabadell, passant per sobre de l’opinió dels accionistes, es van manifestar contra la independència de Catalunya reiteradament, bona part del seu negoci està ubicat a la resta d’espanya i, finalment, que la decisió que han pres de traslladar la seva seu jurídica a Palma i a Alacanc pot ser reconsiderada en el futur ( pel que fa a mi, partidari explícit dels Països Catalans, que la seu d’aquestes entitats sigui al Principat, al País Valencià o a Les Illes, m’és indiferent; fet i fet, per allò de la descentralització gairebé prefereixo que siguin al País Valencià i a Les Illes ).
El que està molt clar és que no hem de témer pels nostres dipòsits, que estan garantits. Ni tampoc hem de témer per a que les seves oficines funcionin pitjor del que ja funcionen ara ( després de Bankia la política dels bancs ha estat tancar oficines, reduir personal i cobrar cada vegada més comissions, de manera que el servei bancari cada vegada és més deficient i més car ).
Naturalment, des de l’espanyolisme antidemocràtic s’aprofitarà aquesta fugida per a intentar demostrar que les grans empreses i els grans inversos fugiran d’una Catalunya independent. Jo considero que l’èlit de La Caixa i del Banc de Sabadell forma part de l’oligarquia catalano-espanyola, com hi pot formar el grup Planeta o tantes altres grans empreses catalanes que bàsicament defensen els seus privilegis antidemocràtics. No em fa perdre la son en absolut que aquesta gent marxi o deixi de marxar. Crec que hem de construir una nova societat molt més igualitària que, sense caure en els paranys marxistes, sí que tingui els ulls posats en la societat del benestar dels països escandinaus, posem per cas, on les diferències socials entre els ciutadans són mínimes i en cap cas escandaloses com passa aquí.
Però no patiu, aquesta gent tornaran. Tornaran si els convé tornar. Esperaran a que la tempesta amaini i després faran el que els convingui. I si no els convé tornar, d’altres ocuparan el seu lloc, a no ser que algun geni descobreixi l’invent d’una societat sense banquers, cosa que potser seria l’invent més revolucionari després del primer cristianisme. –
Hi ha motius per estar emprenyats amb ells ? I tant que sí. N’hi havia fa 6 mesos, n’hi havia fa sis anys i n’hi ha més ara. La banca, de la crisi ençà, ha fet un paper que està a les antípodes de l’ètica i, en el tema nacional català, a les antípodes de la democràcia. Ara, amb el trasllat de la seva seu, el que fa és seguir l’estratègia de la por comandada pel PP contra nosaltres. Ho he dit abans: els seus dirigents formen part de l’oligarquia espanyola i estan a les ordres de l’oligarquia espanyola. Per a ells ser catalans és absolutament accidental, com en el cas de Samaranch – que fou membre del consell i president emèric de La Caixa – i això és el que hi ha. A vegades poden donar un cert suport a un catalanisme folclòric que els faci dissimular una mica, però la realitat és que porten la falange al cor, que és com dur-hi el PP.
Per tant, aquesta gent, per molt catalans que siguin, són els que ens han pegat físicament i ens han volgut atemorir amb els seus cops de porra. I ara volen atemorir-nos amenaçant-nos amb endur-se les grans empreses d’aquí. Com si això fos tan fàcil i com si fos tan fàcil trobar a espanya un mercat com el català ( el mercat, recordeu?, és la clau de volta del sistema capitalista i això ells ho saben perfectament).
Quan siguem independents aquestes sapastres i ens voldran convèncer de que ells sempre van estar al nostre costat i que van prendre les decisions que van prendre pressionats per Rajoy o qui sap qui, com Samaranch que ens volia convèncer de que havia estat demòcrata i catalanista de tota la vida, quan des de molt jove havia militat a la falange.
Hem de treure els diners d’aquests bancs ? Vosaltres que en penseu? Hi ha ajuntaments i institucions que ja ho han fet. Suposo que particulars també. Potser ja tenim prou feina amb la que tenim per a voler tenir-ne més. Una altra cosa és que, una vegada aconseguida la independència, que és a tocar, tinguem memòria i siguem conseqüents. Llavors serà el moment de canviar moltíssimes coses, aquesta també. Crec.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!