No acabo d’entendre el perquè aquests dies tant complicats s’està donant tanta importància a l’actitud de Piqué. De la mateixa manera que en Serrat només és un bon cantautor, en Piqué només és un bon futbolista. No veig que ni en un cas ni en l’altre les seves postures hagin d’influir en una societat que està demostrant dia a dia que és potent políticament. Sí que em crida l’atenció que aquells que demanaven un respecte reverencial per Serrat, ara no demanin un respecte reverencial per Piqué.
I consti que, en el fons, més enllà de respectar la seva postura, jo no estic gens d’acord amb el que fa Piqué. No ho trobo coherent. Si ell va d’independentista – i sembla que va d’independentista militant perquè a tot arreu li volen partir la cara per ser-ho – sembla que el més lògic seria que no volés jugar amb la selecció espanyola. I més quan aquesta selecció és la culpable de que els catalans no en tinguem una de pròpia. Ell diu que com que no existeix la selecció catalana i ell no te res contra espanya, juga amb la selecció espanyola. Crec que hauria de tenir quelcom en contra tant de la selecció espanyola, com d’espanya: ni ens deixen tenir selecció, ni ens deixen votar. I a sobre ens reprimeixen i l’insulten. Ja dic, respecto la seva postura, però em costa d’entendre. Jo no jugaria amb espanya: crec que no s’ho mereix. Per molt que tot el rebombori que causa l’actitud de Piqué favoreixi l’independentisme i ajugi a veure la intolerància dels espanyols. Tot i això, potser és hora de fotre un cop de porta i marxar.
Després de la repressió política – no poder votar amb pau i tranquil·litat – i policial espanyola que es va esdevenir el dia u d’octubre, el Barça va decidir no jugar contra el Las Palmas. Aquest equip – amb l’elegància que caracteritza els espanyols – volia jugar amb unes samarretes rojigualdes i on es podia llegir que ells també volien decidir sobre Catalunya perquè hi tenien dret. La federació espanyola de futbol – amb la tolerància i democràcia que la caracteritza – li van dir al Barça que si no jugava perdria el partit 3 a 0, li fotrien sis punts i li tancarien l’estadi sis mesos. Algú va tenir una idea genial: jugar el partit a porta tancada. Vestits amb la samarreta catalana. Amb un estadi buit que una enorme protesta ciutadana, fotent-li tres gols a LAS PALMAS i fotent a tots els espanyols que haguessin disfrutat com uns camells si al Barça l’haguèssin multat i restat punts.
Naturalment, totes aquestes coses tenen una importància molt relativa en el marc de tots els fets que s’estan esdevenint. L’important és que es va votar malgrat tots els malgrats i que va guanyar el sí per una immensa majoria. L’important és que la policia nacional espanyola ens va reprimir amb tota la seva fúria i tota la seva barbàrie. L’important és que el país va fer la vaga més grandiosa de la seva història per protestar contra la violència policial espanyola i per la manca de democràcia a espanya. Però de les coses del futbol la gent en parla i jo n’he volgut parlar també.
Un amic em fa dos apunts sobre el que acabo d’escriure: diu que Piqué mai no s’ha declarat independentista sinó només sobiranista, és a dir, partidari del referèndum; mai no ha dit si votaria que sí o que no. També diu que Piqué era l’únic dels capitans del Barça que no volia jugar el partit contra LAS PALMAS. Que els que més van apretar per tal que es jugués foren Iniesta i Busquets per tal de no perdre les primes. En el cas que això sigui cert, hi tindrien tot el seu dret, no caldria sinó. Però potser hem de tenir clar que potser el Barça és mes que un club però que no és més que un equip de futbol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!