ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

3 d'octubre de 2017
2 comentaris

ADÉU UNIÓ EUROPEA?

 

He vist la compareixença del portaveu de l’Unió Europea. Ha estat impressionant. El portaveu de la Comissió Europea ha fet una declaració en el que ha dit el que ja deia: que el tema és un tema intern, que la el dret d’autodeterminació dels catalans no existeix i que la repressió del govern espanyol sobre els catalans que volien votar pacíficament estava justificada perquè defensaven l’estat de dret, perquè el que feia la policia espanyola era defensar la constitució.

Totes les preguntes dels periodistes – TOTES! –  han respecte a Catalunya i el referèndum. El portaveu de la Comissió europea no ha contestat cap de les preguntes que li ha fet. Ha estat una de les rodes de premsa més vergonyoses de la meva vida. Com és que un representant polític s’atreveix a no contestar als mitjans de comunicació? Això és la Unió Europea?

Tinc la sensació que, com passa a Catalunya i passa a Espanya, a la Unió Europea és que la gent va per una banda i l’oligarquia va per un altre. Si això és així, les institucions no tenen cap interès pels ciutadans perquè no estan al servei dels seus interesos generals sinó només als d’unes minories.

Cal no oblidar, per ser just, que hi ha diversos governs europeus – i de països de l’Unió Europea – que s’han solidaritzat amb els catalans. Ho han fet el president de Bèlgica i de Lituania i els cap de l’oposició de la Gran Bretanya i Alemanya, entre d’altres. Però, sense menystenir-ho, la reacció de tots els demòcrates europeus hauria de ser molt més contundent. Dels demòcrates d’arreu del món. Començant per aquells que en el seu dia van proclamar la seva DUI com, per exemple, els USA, Portugal, Grècia o tots els països americans.

Però no es tracta d’això, es tracta que la Unió Europea també respecti els drets dels catalans. Si això no és així, pertànyer-hi, no té cap interès per a nosaltres. Ni per a la majoria dels europeus.

A aquesta conclusió ja hi va arribar la CUP fa molt de temps i jo m’hi vaig oposar al cent per cent. Però si la UE no és una institució al servei dels seus ciutadans, per a que els paguem? D’una manera al.lucinant veig que l’UE no és un lloc on importi molt la democràcia i els drets humans sinó que el que preval són els interessos dels poderosos. O sigui que és una Espanya en gran. Si això és així no cal que ens desesperem gens per ser fora. Fora hi són Suïssa o Noruega o Islàndia i els va la mar de bé.

Consti que jo sempre m’havia considerat un nacionalista europeu – és a dir, una persona que volia que Europa acabés esdevenint un sol estat – però ara veig que això era una idea purament romàntica d’algú que pensava que Europa equivalia als valors de la Declaració Universal dels Drets Humans. La meva decepció ha estat enorme.

Avui entenc perfectament perquè la majoria dels britànics van votar a favor del brèxit i entenc perquè molta gent de l’UE considera que les institucions europees són un niu de buròcrates, un cau de ganduls i aprofitats i un cementiri d’elefants.

Espero que algun dia els catalans puguem votar sobre l’entrada o no a l’UE i que cambiem l’actitud que hem tingut fins ara d’admiració reverencial a unes institucions que simplement no se la mereixen. I haurien de cambiar moltíssim les coses per tal que jo votés que si. L’UE ni em representa, ni em defensa.

Adéu Unió Europea, ja us ho fareu!!!!

Per una altra banda, l’ONU comença a treballar en el tema català i podem tenir l’esperança que molts països no ens deixaran sols en la nostra lluita per la llibertat i la dignitat. No seran precisament els països més rics i opulents del món, ni els que s’omplen la boca dia sí i dia també de democràcia però a l’hora de la veritat són filfa. Tot això ho haurem de recordar sempre, perquè per damunt de l’ésser català, hi ha l’ésser persona. I en totes aquelles batalles a favor dels drets humans als catalans sempre ens hi haurien de trobar.

  1. La UE vol cobrar el que deu l’Estat espanyol. I sap perfectament que, sense els diners provinents de Catalunya, Espanya estaría en fallida econòmica, i es quedaría sense aquests diners. I d’una Catalunya independent, aquests de la UE no les deuen tenir totes que els ciutadans catalans estariem tant contents de pagar noséquè ens demanen (o exigeixen?) els polítics de la UE.

    Pel que fa a l’ONU, jo no hi tinc gaire admiració. I tampoc gaires esperances de que planti cara a Espanya.

    Els moviments diplomàtics i d’altre tipus arribaràn quan el Parlament català declari la independencia. I això, amb la llei a la mà, està al caure (els “sí” han estat majoritaris). Fins que no hi hagi una declaració “formal” del parlament, cap Estat mourà un dit a favor d’un nou Estat que, ara per ara, no existeix.

    Un bri de violència “del bandol català”, pot desfer molta bona feina.
    L’Estat espanyol té els seus esbirros (infiltrats i provocadors, alguns amb uniforme d’antisistema) que fan també la seva feina. No els hi donem cap gratificació.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!