ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS - Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

General

PRIMER ANY DE REPÚBLICA CATALANA: UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA.

4 d'octubre de 2018

El primer d’octubre els catalans vàrem votar heroicament en un referèndum d’autodeterminació a favor de la República Catalana. A un any d’aquesta fita, crec que pertoca interrogar-nos on som: si avancem, si estem encallats o si reculem. La veritat és que la sensació que tenim implantada la República Catalana em fa l’efecte que la té poca gent. Malgrat que milions

UN PAÍS DE XIMPLES O L’INDEPENDENTISME MÀGIC.

28 de setembre de 2018

Ara hi ha uns independentistes que defineixen l’independentisme dels altres com a independentisme màgic. Perquè es veu que hi ha dos tipus d’independentisme: el pràctic, que és el seu, i el màgic, que és el dels altres. La principal característica de l’independentisme màgic són dues (per això és màgic): és molt bonic, però no toca de

DE LA FLOR AL CUL DEL SR. RIVERA I LA SRA ARRIMADAS.

18 de setembre de 2018

Diuen, diuen, diuen que el senyor Rivera i la senyora Arrimadas no només es dediquen a traure llaços grocs de pobles, viles i ciutats, sinó que ara, d’amagat i de nit, van anar al monument de Rafael de Casanova. No exactament per treure les flors que hi havia, sinó per deixar-les fetes una desgràcia. Diuen, diuen, diuen

LA MANIFESTACIÓ DE LA DIADA? UN AQUELARRE,TIU!

12 de setembre de 2018

Com era previsible, tothom ha encertat amb els seus pronòstics pel que fa a la manifestació de la Diada. La manifestació ha anat entre malament i fatal per als que ja deien que aniria malament i fatal i la manifestació ha anat entre sensacional i millor impossible per als que ja deien que aniria entre sensacional i millor impossible. És un goig viure en un país

S’HA D’ANAR O NO S’HA D’ANAR A LA MANIFESTACIÓ DE LA DIADA?

10 de setembre de 2018

La primera cosa que vull dir és que jo no hi aniré. Podria dir que no hi puc anar perquè tinc una ferida de guerra, ja que estem en guerra amb espanya i ells utilitzen la violència pública i privada contra nosaltres. Però el cas és que el que tinc és una trista i vulgar ferida

GALÍCIA, ENTRE ESPANYA I PORTUGAL O CONTRA L’IBERISME.

8 de setembre de 2018

M’agrada com escrivia Julio Camba, però no la seva manera de pensar. Al servei de l’ABC, de March i de l’Espanya més reaccionària, va escriure autèntiques animalades. Era graciós llegit a Madrid, però llegit a altres indrets de la península potser el seu domini genial de la paradoxa no feia tanta gràcia. Quan, per exemple, Camba diu que

REFLEXIONS DESPRÉS D’UN VIATGE A GALÍCIA.

6 de setembre de 2018

Tot i que els espanyols fan tot el que poden perquè esdevingui nacionalista, jo també faig tot el que puc per a no tornar-me’n. Val a dir que el nacionalisme espanyol és tan bèstia, agressiu i groller que em guanyen la partida. Cada vegada, per vergonya meva, sóc més nacionalista català. Els espanyols em

ELS PARTITS INDEPENDENTISTES ES GUANYEN EL SOU?

27 de juliol de 2018

De la mateixa manera que una de les fonts que alimenta l’independentisme és l’espanyolisme ranci i autoritari del PP, C’s i el PSOE, sovint tinc la sensació que, “a sensu contrario”, una de les fonts que pot acabar alimentant l’espanyolisme és la manca d’unitat dels partits independentistes. Anava escriure la imbecil·litat o l’estupidesa. Ho escric. És de veres que

LA CONTRAPORTADA DEL LLIBRE “ELS ÚLTIMS 100 METRES” DE QUIM TORRA (2016).

20 de juliol de 2018

Diu: “Només 100 metres. Podríem mirar enrere i veure tots els quilòmetres recorreguts, la llarga travessia del desert. Només 18 mesos. Podríem mirar enrere i veure tots els anys passats, totes les lluites perdudes. Però ara que Catalunya té una majoria social independentista, ara que els vents són favorables, només ens cal mirar endavant.

JULI CÈSAR I EL TRASLLAT DELS PRESOS POLÍTICS A CATALUNYA O CONVERTIR LES DERROTES EN VICTÒRIES ESTÀ BÉ, SEMPRE QUE GUANYEM.

4 de juliol de 2018

Juli Cèsar, per a mi un dels genis de la història, entre moltes altres virtuts que el feien idoni per la política, en tenia una d’important: transformar les derrotes en victòries. Quan era vençut, però albirava una segona oportunitat, sabia donar-li la volta a la desfeta. Només era donar peixet als contraris per tal que es confiessin.

LA INAUGURACIÓ DELS JOCS DE LA MEDITERRÀNIA DE TARRAGONA O EL DILEMA DEL PRESIDENT TORRA.

28 de juny de 2018

Li vaig sentir dir l’altre dia a Manuel Delgado en una tertúlia i suposo que, com l’idiota a què es referia Voltaire que copiava la metàfora d’un poeta, ho repetiré moltes vegades. Alcap i a la fi, des de fa molts anys, considero el professor Delgado un dels intel·lectuals més lúcids d’aquest país i, contra el que

COM ES COMBAT LA MALA EDUCACIÓ DE C’S? REACCIONANT EN EL MATEIX TO POPULISTA I GROLLER, NO ENS EQUIVOQUEM!

25 de juny de 2018

Després de la moció de censura que ha descavalcat el PP del govern d’espanya, C’s ha perdut la gran influència que tenia a la política espanyola i ha quedat descol·locat. Com que segueixen un full de ruta de manual i són polítics professionals en el pitjor sentit de la paraula, la modificació de l’escenari polític espanyol els ha

L’ALEGRIA DE LA POTADA AL CUL AL PP NO ENS LA TRAURÀ NINGÚ.

21 de juny de 2018

Efectivament, l’alegria de la potada al cul que acaba de rebre el PP -de fet, el PP i C’s- no ens la traurà ningú. Penso que és una alegria legítima. El PP i C’s porten putejant-nos de valent des de fa no sé quants mesos. Ens han tractat amb tota la ràbia, la bilis i la fúria espanyola que són

NO TINC GENS NI MICA DE FE EN PEDRO SÁNCHEZ I EL PSOE; JA M’HO SABREU PERDONAR.

15 de juny de 2018

I consti que d’entrada hi havia simpatitzat una micona. El veia com un dirigent jove, amb ganes de canviar les coses, progressista fins on es pot ser progressista al PSOE (que no se’n pot ser gaire perquè és un dels partits de l’Ibex), obert al diàleg pel que fa al que els espanyols anomenen problema

ÉS UNA BONA NOTÍCIA QUE TINGUEM GOVERN A LA GENERALITAT?

12 de juny de 2018

Costa de dir, costa de definir-se, perquè és un govern que està a mig camí de la potència i de la impotència i, per tant, es pot veure el got mig buit, com mig ple, va a gust del consumidor. Hi ha raons de pes per estar emprenyat i per estar content. Potser una anàlisi