Marià Villangómez (1913-2002) és, sens dubte, el poeta més important de les Pitiüses (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1989 i Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears el 1994) tot i haver treballat discretament durant la seva vida , sense cercar cap tipus de reconeixement ni de popularitat. Va començar a escriure teatre el 1949, paral·lelament a la seva tasca poètica, però fins el 1978 no va signar amb el seu nom autèntic cap obra ni fragment de teatre. Ho feia amb el pseudònim Marc Arabí.
Enguany es compleix el desè aniversari de la mort de l’il·lustre poeta i s’Esglai li ha volgut retre homenatge escenificant Després de pondre’s la lluna, drama en un acte que transcorre a Eivissa el 1947 i reprodueix la parla col·loquial d’aleshores amb una puresa incontestable. L’ambient rural i la fuita, que els personatges porten dins, cadascú a la seva manera, en camins paral·lels en destí i esperança i que ens portarà a la immensa soledat de persones que es veuran desferrades d’una casa i d’una terra que són mirall de frustracions. Pors, secrets i silencis, conformen un drama interior, sense pistoles, ganivets ni esglais… No li fan falta.
PERSONATGES (per ordre d’intervenció)
PEP ………………………………………… Esperança de can Pep Teresa
PARE……………………………………….. Dolors Castelló
TONIET …………………………………… Letícia Castelló
MARE ……………………………………… Lina Serra
LLUC ………………………………………. Tere de can Pep Teresa
ANNETA …………………………………… Maria de can Simon
EQUIP TÈCNIC
Direcció …………………………………… Carlos Miguel
Codirecció ……………………………….. Joan Corda
Il·luminació ……………………………… Enrique Garcia
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!