Miranda

La nostra associació subscriu el manifest consensuat per a l’ocasió, que podeu llegir si clicau l’opció de llegir l’article sencer.

Els darrers mesos s’han succeït atacs sistemàtics contra la nostra llengua arreu del territori, que s’han intensificat arran de l’avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), l’anomenada “Llei Wert”. Amb aquests atacs, hi ha una voluntat clara de convertir la nostra llengua en llengua de segona i que el castellà esdevingui la llengua de referència i de prestigi.
I és que no s’ha acceptat la realitat plurilingüe existent, ans al contrari. S’ha emprès una persecució sistemàtica contra la llengua pròpia en els tres pilars fonamentals on s’estava començant a normalitzar mínimament: mitjans de comunicació, Administració pública i educació.

En l’àmbit dels mitjans de comunicació:

• El tancament de Ràdio Televisió de Mallorca.
• La castellanització i desmantellament d’IB3 i Canal 9.
• La desconnexió obligada dels senyals de TV3, IB3 i Canal9, aïllant els territoris d’informacions contrastades en la llengua comuna, contrària a les recomanacions de la Carta Europea de les Llengües.

En l’àmbit de l’Administració Pública:

• L’ús sistemàtic i premeditat dels mecanismes judicials i estatals per eliminar l’ús preferent del català a l’Administració Pública de Catalunya.
• La nova Llei de la Funció Pública del Govern Bauzà elimina el requisit lingüístic, permet canviar els topònims al castellà i erosiona la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears.
• El desmantellament de les oficines de normalització lingüística per part de molts ajuntaments valencians i la rotunda oposició de la Generalitat Valenciana a exigir el requisit lingüístic.
• La no oficialitat del català a la Catalunya Nord.
• Els intents d’inventar-se una nova llengua: l’aragonès oriental per tal d’aïllar lingüísticament els catalanoparlants de la Franja.

I, finalment, en l’àmbit del sistema educatiu, on el català havia avançat més en els anys darrers:

• Any rere any, milers de famílies valencianes veuen com se’ls imposa el castellà com a llengua vehicular a l’escola contra la seva voluntat, evidenciant que, per a l’Estat espanyol, tan sols és valida la llibertat d’elecció quan l’idioma escollit és el castellà.
• L’intent d’apartheid lingüístic al sistema educatiu de les Illes per part del Govern Bauzà.
• Els desinterès de l’administració aragonesa per l’ensenyament en català i del català als centres d’ensenyament de la Franja, que ha portat a desmantellar els programes de suport, d’assessorament i de formació del professorat que feia classe en i de la nostra llengua.
• Les dificultats de finançament de la Bressola a la Catalunya Nord i el tracte discriminatori per part de l’administració francesa a l’ensenyament de i en català.
• L’avantprojecte de la LOMCE, que posa en risc el model d’escola en què la nostra llengua és la vehicular. Un model que ha estat avalat internacionalment i acadèmica i que garanteix la cohesió social del país. Wert pretén relegar la llengua pròpia a una mera assignatura optativa i a considerar-la quarta llengua del sistema educatiu per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres, a més de suposar una greu invasió competencial que afectarà totes les assignatures. La llei pot suposar un reimplantació del castellà com a llengua vehicular a Catalunya, a les Illes i a les línies en valencià del País Valencià, malgrat que els resultats dels nostres alumnes demostrin que no calgui.

MANIFEST ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

Enfront dels atacs contra la llengua catalana arreu dels nostres territoris, orquestrats principalment pel Partit Popular, les entitats signants d’aquest manifest:

• Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.
• Defensem polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.
• Denunciem que tractar de forma igual les dues llengües oficials a l’ensenyament, com pretén el ministre Wert, en el context actual, resulta injust, ja que és l’únic àmbit en què es pot garantir el dret dels ciutadans a conèixer la nostra llengua. Encara queda molt camí per fer per a la plena normalització lingüística.
• Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.
• Defensem, així mateix la necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació públics, l’administració, la justícia i els cossos de seguretat.
• Volem aconseguir el ple coneixement del català per a tota la ciutadania, ja que és un acte de justícia amb la llengua i amb totes les persones que tenim el dret al seu ús i coneixement.
• Argumentem que la construcció d’una comunitat lliure i cohesionada només és possible sobre la base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen social o cultural.

Per tots aquests motius, les entitats i els moviments civils que hem liderat socialment les diferents respostes en defensa de la nostra llengua davant cada agressió i en cada lloc,creiem que ara és el moment d’una gran resposta general en tot l’àmbit de la nostra comunitat lingüística.

Enllaçats per la llengua, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el català a les escoles i les Administracions públiques, és avui una expressió que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens és pròpia, més enllà de les Illes, també a la Franja, a la Catalunya Nord, al País Valencià i al Principat de Catalunya.

Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de març a una jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.

Per la dignitat i per la igualtat!