ELS MOTS OBLIDATS (26.01.2013): Entollar, camada, estil·lat

Tres paraules més al senalló dels mots oblidats. O potser seria millor dir-ne “mots rescatats”? Paraules que sentim molt nostres però que a la vegada ens agermanen amb la resta dels Països Catalans. Paraules que ens agrada exhibir. Això i més són Els Mots Oblidats de Ràdio Illa, secció feta amb la col·laboració de l’Obra Cultural Balear de Formentera. Visitau l’enllaç al darrer programa del mes de gener o llegiu l’article sencer.

ENTOLLAR: (pron. “entullá”) Unir dues peces de fusta, de corda, de ferro, etc. , pels seus caps, per fer-ne una sola peça de la llargària de totes dues. Paraula d’ús generalitzat a tots els Països Catalans. A Formentera s’utilitza també en el sentit d'”unir idees”, “lligar caps”, “inventar”. Una altra paraula de la mateixa família lèxica és “entolladura”, que es refereix al lloc on s’ha dut a terme la unió de les dues peces.

No hem trobat cap evidència que aquesta paraula estigui emparentada amb el verb “endollar”, que també té el sentit d'”unir” dues peces i que solem dir en la seva forma castellana “enxufar”.

CAMADA: Cadascun dels caps que formen una corda o llata. Una corda pot estar formada per un nombre variable de camades. Pot ser sinònim també de “camallada”, però no del cast. “camada” referit al conjunt de cries d’un animal.

ESTIL·LAT/-DA: Al DCVB apareix “estilat” com a sinònim d'”acostumat”, “usual”, tot vinculant aquest adj. amb el verb “estilar”, que vol dir “acostumar” (o “estilar-se”, “estar en ús o ser costum”). Ara bé, a Formentera, “estil·lat”, amb ela geminada, s’aplica a la persona o animal malavesat, que s’ha acostumat a les coses bones i no accepta segons quina menja (A l’Aportació pitiüsa al DCVB, d’Enric Ribes, es defineix com “persona a qui no li agrada quasi cap menja (…) difícil de complaure a l’hora de menjar”).

Afegeix un comentari