Homenatge a Ildefons Juan

El passat diumenge 18 de desembre es va dur a terme l’esperat homenatge a Ildefons Juan, mestre formenterer que va liderar a Eivissa tant la innovació pedagògica com la lluita per la normalització lingüística en el món escolar. A l’acte hi assistiren companys seus de professió com Fàtima Mayans, Joan Josep Guasch, Marià Serra (president de l’Institut d’Estudis Eivissencs, on Ildefons Juan col·laborà com a activista cultural) i Isidor Torres, que conduí l’acte, en el qual hi participaren també familiars i exalumnes.
Els parlaments i les intervencions aconseguiren el punt just entre l’emotivitat i la solemnitat necessària per reconèixer el mestratge de persones com n’Ildefons Juan en la nostra vida social i cultural actual. I tot davant una setantena de persones que ompliren de gom a gom la sala d’actes de la Conselleria de Cultura.
Molts dels assistents ens han fet conèixer que els parlaments dels convidats varen despertar molt interès. Per això hem fet també aquest post. Una de les persones assistents, Fàtima Mayans, ja ens l’ha proporcionat, el seu text, que incloem en el cos d’aquest post (el podeu llegir si clicau a “vull llegir l’article sencer”). Esperam poder completar aquest homenatge des d’aquest suport, on també rebrem de bon gust qualsevol aportació que el dia de l’homenatge s’hagués quedat en el tinter.
En aquest bloc ha havíem dedicat un article d’Isidor Torres a glossar la figura d’Ildefons Juan, el passat 1 de maig de 2011. Us convidam també a revisitar-lo

Homenatge a Ildefons Joan, mestre, company i amic 

Diumenge, 18 de desembre de 2011, 18.30h

 

Els estudis

 

Els anys 60, un grup de formenterers i unes poques formentereres estudiam el Batxillerat. Uns començam a Formentera i més endavant passam a Eivissa, i altres, com n’Ildefons comencen el seu Batxillerat a Eivissa.

 

Coincidim sovint a la barca, al teleclub de St. Ferran i també a les excursions d’estudiants que ens organitza el capellà, el Sr. Pep Costa.

 

El 70, acabat el Batxillerat, sortim per estudiar “la carrera” . Vuit anam a estudiar Magisteri, 5 a Barcelona (en Vicent Sord, n’Isidor Coves, n’Andreu de ca n’Andreu, en Paco Guillemet i jo mateixa) i 3 a Mallorca (Xico Jundal, Jaume Verdera i n’Ildefons Juan). De tornada, per vacances, solem coincidir amb els de Mallorca en el vaixell de Barna a Eivissa, via Palma. També coincidim a les excursions.

 

La feina de mestre

 

El 73-74, acabats els estudis,  n’Ildefons comença a treballar de mestre a l’escola de St. Francesc, a la seva escola de Primària. Encara no tenim coeducació i a la seva aula només hi ha al·lots. Ho sé molt bé perquè li vaig fer la substitució quan es va treure el carnet de conduir, durant el curs.

 

El 74-75 comença la coeducació a les nostres aules i entre n’Ildefons i jo tenim tot l’alumnat de 3r, 4t i 5è  de St. Francesc. Compartim feina, experiències i en definitiva el dia a dia.

 

La persona

 

N’Ildefons era una persona molt disciplinada, només molt de tant en tant, ens permetíem, quan feia molt bon dia i tot l’alumnat estava entretingut jugant, allargar uns minuts l’hora del pati.

 

La mitja hora de descans era el temps d’observar l’alumnat, mentre jugava, i de compartir projectes i experiències. El seu humor agut, sempre present, donava la volta a qualsevol situació per complicada fos. N’Ildefons sabia observar, escoltar i donar la seva opinió, sempre encertada.

 

Tenia una gran habilitat pel dibuix i va saber engrescar els alumnes amb el dibuix compartit. Quan acabaven la feina posada, podien anar a treballar en el dibuix que tenien començat. Crec recordar l’ampliació d’un mapa de Formentera amb tota la seva toponímia. Tothom s’afanyava per poder anar a dibuixar. Acabat, era el dibuix de tots, tothom hi havia posat el millor. Era molt rigorós en les feines i el dibuix quedava perfecte.

 

Es notava que la feina de mestre li agradava, i molt. Mai el vaig sentir queixar-se. La dedicació era inqüestionable. Les inquietuds dels alumnes eren tot un repte.

 

El 75-76 n’Ildefons continua la seva feina a l’illa vesina i forma la seva família. Però sempre hem estat en contacte, en les seves visites a Formentera, en els cursets d’estiu que s’organitzaven fa tants anys i les parlades sobre educació, quasi obsessives, que solen unir als que ens dedicam a la tasca de fer de mestres.

 

N’Ildefons, mestre formenterer, ha estat un gran company i amic, dels millors.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *