Miranda

No podia faltar la intervenció
del públic en la part final del debat amb els candidats. Fou
el passat 23 d’abril a la Sala de Cultura, en el marc de la 6a
Primavera de Cultura de l’Obra Cultural Balear de Formentera. L’acte
era moderat per Miquel Costa.

Hi hagué unes cinc o sis
intervencions. Es preguntà per la política de l’equip
de govern a l’hora d’asfaltar camins rurals, percebuda com a
erràtica. Jaume Ferrer respongué que les decisions en
aquesta matèria s’ajustaven al que GxF havia recollit en el
seu moment en el seu programa electoral. Es preguntà a
l’actual president del Consell Insular, Jaume Ferrer, sobre el retard
en el pagament de factures als professionals o proveïdors. La
resposta fou que el servei en concret estava ja abonat. Un estudiant
universitari preguntà al candidat del PREF, Cándido
Valladolid, sobre la proposta d’aquest partit perquè el
Consell avali préstecs als estudiants, que serien reintegrats
en finalitzar els estudis. Un professional del sector del lloguer de
vehicles aportà a tots els candidats una proposta (que els va
ser facilitada impresa una còpia perhom) sobre transport
públic. Per últim, es va criticar la política
lingüística de la institució. Concretament, es va
dir que si estàvem a Espanya, per què no s’usava
l’espanyol, ja que el català era un entrebanc a la integració.
La resposta del candidat Hilari Ferrer va arrencar l’únic
aplaudiment de l’acte, a banda dels aplaudiments finals. El candidat
va dir que el coneixement de llengües enriqueix, que la Llei de
Normalització Lingüística va ser aprovada el 1986
per consens de totes les forces polítiques del Parlament
Balear i que es va fer per evitar que el català desaparegués,
va expressar també que a ell personalment li encantaria saber
parlar àrab i que una persona que porta 20 anys vivint a
Formentera hauria de conèixer la llengua catalana. L’OCB-F
creu que aquesta intervenció mereix ser remarcada. Una
associació com la nostra no creu que el bilingüisme hagi
de ser una coartada per al monolingüisme. Que hi hagi dues
llengües no vol dir que se’n pugui ignorar (i fer silenciar) una
altra. El desconeixement d’una de les llengües no és la
base d’una veritable llibertat d’elecció lingüística,
perquè rebutjar el que no es coneix és una concepció
reduccionista i empobridora de la llibertat. La diversitat d’orígens
de la població formenterera reclama un reconeixement de la
pluralitat, però els immigrants han de ser els primers a
reconèixer i respectar la pluralitat interna de l’estat que
han escollit per viure i treballar, en lloc d’ignorar-la.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!