Un altre blog

Anna Oliver Borràs

Avortada la contrareforma

 

Acomiadarem setembre amb dues noticies sorprenents: la paralització de la reforma de la vigent llei que permet l’avortament amb garanties i relativa llibertat a les dones, i la dimissió del ministre que més ha defensat eixa reforma, Gallardón. I sí, són dues noticies i no una, pel sorprenent que té que un ministre espanyol decidesca dimitir i ho faça a més per què no troba els avals al seu partit, per a seguir formant part del Govern. Però a més a més, és que estic convençuda que cal analitzar independentment ambdues noticies.

Gallardón no sols ha impulsat eixa contrareforma, sinó que ha aconseguit posar a tots els operadors jurídics en contra seua, amb la llei de tases judicials, la privatització del registre civil, l’intent de convertir en hàbil el mes d’agost a efectes de terminis judicials, les retallades en les places de reforç per als jutjats i tribunals … Ha estat un ministre estrela, com ja anunciava la seva trajectòria política, i al final s’ha estrelat per què era una peça molesta. Sacrificant un peó, el rei pot seguir la partida.

Per què si ens fixem en el tema de l’avortament, cal recordar que el Partit Popular presentà fa quatre anys un recurs contra la reforma duta a terme pel govern de Zapatero, un recurs que està sent tractat amb la parsimònia habitual al Tribunal Constitucional i que malgrat que s’ha anunciat que la ponència (el text que servirà de base argumentativa per a dictar sentència) ja esta preparat fa temps, encara no té data per a la deliberació entre els magistrats i posterior dictamen resolutiu.

Un recurs que se li ha demanat en diverses ocasions que retire, peticions que han augmentat després de la dimissió de Gallardón i l’aturada de l’avantprojecte de la llei i que persistenment s’ha negat a fer-ho (la darrera vegada aquest passat 8 d’octubre, a les corts de Castellà i Lleó), aduïnt qüestions tècnico-processals que serien fàcilment esmenables si hi haguera voluntat.

Un recurs que ha heretat com a ponent el magistrat Andrés Ollero, membre de l’Opus Dei i que s’ha pronunciat en diverses ocasions en contra de l’avortament, i que ha justificat les seves opinions dient que atenent a l’edat amb que s’arriba al tribunal constitucional, és difícil no haver-se pronunciat sobre qüestions jurídiques, i que ell no veu cap motiu per abstindre’s de participar en la resolució d’aquest recurs, ni tan sols pel fet d’haver estat des de que tenia 40 anys fins a la seixantena, diputat al Congrés en nom del PP, havent encapçalat la llista per Granada durant cinc legislatures seguides (des d’AP al PP), i havent votat en contra de la tramitació de la llei en l’any 95.BVQZ2iBIEAAR-Hc----

Un magistrat que acaba de fer un vot particular discrepant amb la sentència del Tribunal Constitucional que avala la creació a Navarra, del registre de metges que fan objecció a la pràctica de l’avortament, dient que inscriure’s al mateix “implica un sacrificio injustificado del derecho fundamental a la objeción de conciencia de los profesionales sanitarios del sistema público de salud navarro, dado el efecto desalentador del ejercicio del derecho, ante el explicable temor de los profesionales a sufrir represalias y perjuicios en sus legítimas expectativas profesionales”.

Així que si bé no podem saber a hores d’ara quina siga la sentència que dicte el tribunal sobre la constitucionalitat de la llei de l’avortament vigent, podem sospitar que hi hauran retallades d’acord amb el pensament de qui ha presentat el recurs, el partit popular.

 

Si a l’anterior li sumem un somer anàlisi de les dades que ens aporta el darrer baròmetre del CIS, fetes públiques a inicis d’octubre i que fa referència a la consulta de setembre (del 2 al 13 de setembre) a persones majors d’edat i per tant amb possibilitat de votar, ja tenim els elements que ens calen per a fer un anàlisi desapassionat.

Quan es feu pública la retirada de l’avantprojecte – 23 de setembre-, a la majoria de mitjans es relacionà amb el desgast polític i sobretot electoral que li estava suposant al partit popular. I a les enquestes (no publicades) que el partit tenia i que indicaven havia una relació directa entre eixe assumpte i la baixada de resultats. Francament, em costa creure que les dones de colp i volta hagem assolit eixa força i poder polític. I em costa, per què a eixes dades del CIS a les que us feia referència, al respondre a la pregunta espontània de quines són les preocupacions de la gent enquestada, ens trobem que, en una situació d’abandonament de les armes per part d’ETA, encara un 0,6% contesta que és un assumpte que li preocupa i a un 2,2% li capfica la crisis de valors. Això front a un 0,1% que respon que li preocupen els problemes relacionats amb les dones (sic), i idèntic percentatge li preocupa la llei de l’avortament. I si anem a consultar baròmetres anteriors, ens trobarem amb xifres quasi idèntiques.

Però a més a més, és que res impedia al govern no haver arribat a aquests extrems, bé que podien haver presentat un altre projecte de llei, per què per molt que s’haja personalitzat en la figura del dimitit, no podem deixar-nos arrastrar per la imatge creada, i obviar que un membre del govern no fa pública una proposta sense abans haver-la presentat al seu equip de govern. Per tant, bé abans de presentar-la, bé en qualsevol moment posterior podien haver modificat la proposta.

Per tant, la meua conclusió seria que la dimissió i la retirada del projecte de llei té més a veure amb eliminar a un membre molest de l’equip i al temps crear l’aparença de que el govern no és sord i que atén a les peticions raonables del poble. Aconseguint una pau social que li permet continuar governant per fer allò que realment l’interessa, i que no és evidentment respectar els drets de les dones.

En la meua opinió, cal mirar un altre prisma de l’assumpte. L’èxit de la retirada de l’avantprojecte està en la mobilització, però no únicament en la dels darrers anys contra la reforma de Gallardon, sinó en la mobilització constant i en el teixit de xarxes ciutadanes que pas a pas fan que la societat avance. Quan la gent derrotista, normalment eixa que no fa res, diu que organitzar actes i/o acudir als mateixos és una pèrdua de temps i que a més a més sempre estan els mateixos, correm el perill d’autoconvencer’ns i acabar tancades a casa cara a la pantalla de l’ordinador. Però és precisament eixa tasca de formiga, preparant i debatent amb un grup de quatre persones un dijous de pluja i fred a un ateneu, com es canvia el món, encara que no ho semble. Eixa gent farà d’altaveu i tindrà més elements de judici per al debat, per a opinar, i permetrà que el debat s’estenga de mica en mica.IMG-20130928-WA008

Les transformacions socials no són ni espontànies ni ràpides, però l’acumulació d’eixes xicotetes aportacions d’arreu, fa que un dia la societat es decante i aleshores els que no han fet eixe procés, queden baix, per moltes ajudes i publicitat que se’ls faça no poden contrarrestar la força del canvi.

El cert és que si no existirà eixe treball constant, no hi haguera teixit creat i mobilitzacions, quan es produeixen atacs com eixos a la llibertat i la igualtat, aquests serien fàcilment executables. No hi hauria oposició, per què no hi hauria exèrcit ciutadà preparat per a combatre’ls i davant la passivitat és fàcil retallar drets.

Però cal alguna cosa més que tindre a gent mobilitzada i preparada, cal que com a qualsevol exèrcit, hi haja una avantguarda, disposada a anar més enllà i que estire la corda de l’acomodament, que trenque les barreres de la pau social adotzenada i aporte aire fresc. El consens de mínims ja vindrà després, però eixe no pot ser el punt de partida de cap organització que es plantege seriosament ser particep del canvi.

Resulta imprescindible una societat activa, preparada i lluitadora que espente, per a tindre uns polítics valents que s’atrevisquen a executar la voluntat del poble.

*Article escrit per a la revista Lluita, publicat al número 295.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per OBorrasAnna | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent