Un altre blog

Anna Oliver Borràs

Ha mort un demòcrata?

0

De vergonya, escoltar les declaracions que estan seguint a la mort del franquista Fraga, sembla com si havera mort el gran lluitador per les llibertats i la democràcia.

Escoltant als líders(?) polítics, tan formals, tan correctes, que no deixen de repetir la importància del seu paper en la transició, sols se m’acut que o bé pensen que el poble és imbècil o, més probablement que no importa el que diguen, per què com bé els mostra l’exemple de l’avui mort Fraga, faces el que faces tens bula.

Sóc massa jove per haver patit al Fraga del període franquista, però no tant com per a no conèixer les seves actuacions, la seva complicitat amb el genocida Franco, la seva prepotent frase de “la calle es mia”, les funestes conseqüències de la mateixa, Palomares, Salvador Puig Antich …

Però sobretot no ho sóc, per fer una anàlisis senzill, que de tan obvi provoca eixa vergonya de la que us parlava a l’inici, per què Fraga mai ha estat un demòcrata, senzillament tingué clar que el règim franquista havia acabat i que millor cedir una miqueta i recol•locar-se al mapa polític per a continuar exercint el poder. Millor acceptar una autonomia que permetre que reprenguera vol el desig de independència, que el seu mentor tallà. Preferible posar-se la jaqueta de demòcrata i bastir els fonaments del nou poder (nou?) que plànyer-se per un passat que no anava a tornar. Ell mateixa així ho expressà.

I desprès, doncs desprès continuar exercint el poder com sempre, caciquilment, i transmetent el seu savoir faire a discipuls com Gallardón, perpetuant-se al poder.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari