17 de desembre de 2009
Sense categoria
4 comentaris

VIGÍLIES

S’acosta Nadal i tot el seu embalum comercial. Sembla que a la gent  ens hagi augmentat la dosi d’electricitat en el cos i pels carrers de pobles, viles i ciutats no hi poden mancar les llumetes de colors formant figures penjades sobre les vies urbanes.Figures al·lusives a aquestes festes, però això sí: més Pares Noels que Nens Jesus, més fulles de grèvol que Mares de Déu, més avets que àngels i algun pastor que s’ha salvat de la iconoclàstia. Totes aquestes coses han canviat d’uns anys ençà i és possible que d’ací un quants més ningú s’àpiga el què celebra.

No sé, potser és igual. Vull dir que no depèn d’això.
La meva filla Núria va venir el dia de Santa Llúcia i en un tres i no res va tenir enllestit un pessebre al racó de la xameneia. El fa senzill i una mica repartit en diferents plans, molt bonic. A casa sempre hem fet el pessebre. Potser n’hi ha que dubten i discuteixen qui va néixer realment el 25 de desembre de fa 2009 anys.
Hi tenen dret. Però a casa meva fem el Pessebre. I com que la meva filla deuria pensar que les llargues hores que passo a casa serien més alegres va penjar
dos ramells d’aquestes llumetes de colors que fan intermitències i discontinuïtats sense necessitat que hom hagi de manipularles.

Per altra banda, el Martí, que és el seu fill, ja va dient que vol veure el pessebre de ca l’avi. Poc o molt m’hauré d’enrolar en tot aquest tripijoc que en definitiva sembla que sigui l’alegria de lagent d’ara mateix ja fins després dels Reis.

No ho escrit res que no sàpiga tothom. Però la raóprincipal era la de, simplement, penjar un article a fi que els amics blocaires sabesin que estic aquí formant equip. Ara d’una manera molt precària i esquifiida. Esperem que millori.

Victòria: Bon Nadal!

  1. Bon Nadal , amic. Com m’agrada veure’t per aquí, ‘formant equip’, com dius. El Nadal, com tot , es com el vulguis viure. Jo també el visc amb família i pessebre. Record com una vivència bona i falaguera el pessebre que féiem a casa, de petits, mon germà i jo, guiats per monpare, damunt del taulell de feina que feia més de 2 metres. Cada any per la Fira de Sta. Llúcia anàvem a comprar una figura nova: hi havien pastors, caçadors, llauradors amb carretes de bous, aiguaderes, forners, reis, xots, cabres, ànecs, ‘l’anunciata’ amb una olla central amb foc ( una llumeta sota un cel·lofan vermell ) el caganer, el riu, el pont, la molsa, les muntanyes de suro, el cel pintat d’estrelles que nosaltres pintàvem i l’aigua que corria amb un mecanisme que monpare ideava, i les cases que fèiem de suro, fusta i palla que  serràvem, i el mill del canari amb serradís que feia com si fos blat i creixia cada dia un poc. Ai, las, quins records més dolços i frescos… Idò això, que jo a ca nostra amb els meus fills també l’he fet i el continuo fent el pessebre, ara auster, devora la llar de foc a un ampit de pedra i penso en la meva infància , i en la dels meus fills.
    Espero que milloris i te desitjo coratge i salut i molt d’amor ( que me penso que ja saps que tens, no és vera? ) 

  2. S’acaba febrer. Vull que estiguis bé. T’ha tocat votar ja? Treu el nas de tant en tant… ens fa bé. Abraçada virtual no menys vertadera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!