2 d'octubre de 2009
Sense categoria
1 comentari

LA GLACERA DE L’ANET0

Una emissora de televisió catalana donava ahir ,molt breu i sense detalls, la notícia que la glacera de l’Aneto s’havia partit en dues. O simplement s’havia partit.  Cosa que la naturalesa, amb les seves armes poderoses, no havia aconseguit en milions d’anys.

Encara que deu ser cosa que sap quasi tothom direm que aquesta glacera és la més extensa dels Pirineus i està, naturalment, a la cara N. de l’Aneto, el pic més
alt, alhora, de tota la serra, desde Navarra al Cap de Creus. Ja feia alguns anys que es tenia notícia de la reducció anual de les glaceres més meridionals d’Europa però la de l’Aneto l’escalfament del planeta ha aconseguit partir-la.

No per conegut el fenòmen deixa de ser tràgic. L’escalfament del planeta. Rio de Janeiro, tractat de Kioto, manifestacions, porres, detencions.Però els poderosos van fent la seva. Les emissions tòxiques, especialment de la gran indústria. comporten com, anem veient, uns destrets molt llastimosos. Les grans sequeres de l’Àfrica, la irreguralitat en el règims de pluges en els països que les tenen concentrades en perìodes concrets. La seva intensitat. Tifons. No sé què més
dir d’altres fenòmens destructors que es relacionen amb el brutal i accelerat canvi climàtic malgrat les reunions dels poderosos i la lluita, perseguida, dels senzills.

Si aneu a institucions com Greenpeace, per exemple,  us donaran unes dades i unes previsions defutur que fan posar la pell de gallina. El trencament de la gelera de l’Aneto és un pas més de la seva desaparició.

Jo em penso que els potentats i tècnics de la gran indústria tenen penjats a les parets de llurs seus a les altures dels gratacels unes normes (com una mena de manaments) entre els quals n’hi ha un que de deu dir:

Fotarem  la merda al cel i els guanys a les illes Bahames.

  1. No sabia el què ens expliques de l’Aneto. Ara ja ho sé, tant la seva bellesa com la seva extenció i esquinçament. No és gens bona noticia, ni prou fer-hi. Tanta ciència que es divulga, tant lluny comvolem arribar i … els de sempre escopint al cel i fotent els doblers a les Bahames, com tu dius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!