Mirades
arts,viatges,opinió i Conèixements
25 de maig de 2013
Sense categoria
1 comentari
De conceptes i definicions.
Proposo fer un exercici d’imaginació per uns minuts i vos invito a pujar a una màquina del temps. Una màquina del temps que ens dugui fins a qualsevol moment de la història on la compra i venta d’éssers humans era no tant sols legal, sinó una pràctica tant comú com plantar una tomatera. Una pràctica consistent en persones essent propietat d’altres fins a la mort, mort prèviament planejada pel seu propietari un cop no fos productiva per als seus interessos. Un cop allí us proposo explicar a la gent de l’època la visió social que es te avui dia en relació al comerç i explotació de persones humanes. Fet això proposo tornar a pujar a la nostra màquina del temps i avançar una mica més, fins a una època on les dones no podien exercir el dret a vot, o una època on persones de determinada raça havien d’anar separades en llocs públics, i un cop allí explicar la visió social que es te avui dia d’aquestes injustícies, i un cop exposades les nostres opinions, atenguéssim als raonaments que ens pogués donar aquella gent per justificar el que avui dia les societats veuen unànimement com fets o conductes injustificables.
Ara proposo fer un exercici de realitat. Tothom coneix algú que te animals a casa com ara gossos i gats, i són a moltes cases tractats com un membre més de la família, se’ls vacuna, se’ls porta al metge quan estan malalts, se’ls hi compra joguines i es fa tot i més per tal que tinguen una vida ben feliç. A l’altra cara de la moneda tenim els que serveixen per a ser utilitzats com a simple mercaderia, un producte més de l’ampli mercat al qual tenim accés, i que acaben la seua vida quan deixen de ser productius acabant a restaurants, botigues de roba o a alguna crema facial. La nomenclatura que l’home li ha donat als llocs on acaba la vida d’aquests animals mereix menció especial o si voleu, un petit anàlisi del concepte del mot, i que ens aturem a reflexionar si un aliment que ens ha de donar vida ha de venir d’un lloc on practiquen la mort en cadena. El diccionari català ens diu que “escorxar” vol dir arrencar-li la pell a algú o algun animal, en castellà tenim el matadero, si cap, més eloqüent.L’ésser humà es considera a si mateix com un ésser compassiu (òbviament ningú pot suportar la idea de veure patir a un ésser estimat), la compassió és definida com el patiment que pot sentir un ésser viu a través del patiment d’un altre ésser viu, un patiment que la ciència ens diu que pot sentir qualsevol ésser viu que disposi de sistema nerviós. Vos animo a trobar una diferència entre un porc i un gos, o una vaca i un gat. Vos proposo també, un cop fet tots dos exercicis, a trobar diferències entre l’esclavitud que van viure alguns éssers humans i l’esclavitud a la que son sotmesos determinats animals avui dia.
Si uns animals són estimats i uns altres assassinats, tot i no haver cap diferència entre uns i altres, com a ésser compassiu que es considera l’espècie humana a si mateixa no és complicat preguntar-se on queda la compassió vers als éssers vius capaços de sentir emocions i dolor de la mateixa manera que ho fem nosaltres, veure que estan sotmesos a una privació del dret dret inherent a la vida que tenim tots els terrícoles tant humans com no humans, i que aquest dret és constantment violat al·ludint a les necessitats alimentàries de les persones; la següent pregunta a fer-se potser fora si la humanitat, més enllà de situacions extremes en casos individuals, és a dir, com a societat, pot viure sense causar patiment a altres éssers vius capaços de sentir dolor, i si la resposta fos afirmativa, la següent pregunta a fer potser seria: Qui voldria alimentar-se, vestir-se, netejar-se o maquillar-se amb mort, patiment aliè o esclavitud? Qui se’n beneficiaria d’un canvi?
L’impacte de l’excés de carn i làctics en la dieta no ens afecta només a les persones i als altres éssers vius; pel que fa a nosaltres podem veure que la major part de malalties associades a l’alimentació venen d’un excés amb el consum de greixos animals, colesterol i làctics, però també hi ha l’aspecte de l’impacte ambiental que suposa mantenir aquesta ingesta de carn massiva,. Per tal de produir 1 kilogram de carn de vedella es necessiten aproximadament 13.000 litres d’aigua mentre que per produir 1 kilogram de blat es necessiten entre 850 i 1200 litres, això suposa no només un estalvi en la despesa d’aigua sinó que permet cultivar menys superfície de terra per alimentar a més gent, ja que la major part de producció de cereals i soja, per exemple, va destinada a la ramaderia.. També te impacte en l’emissió de gasos contaminants, el gas metà emès a causa de la ramaderia industrial suposa un 50 % de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, dada que suposa més del que emet en diòxid de carboni tot el transport global combinat. En un període de 20 anys les emissions del gas metà escalfen la Terra 72 cops més que les de diòxid de carboni. Vista la situació potser arribem a la conclusió que alguna cosa no estem fent del tot be, i que els únics beneficiats d’un canvi radical en l’alimentació no serien tant sols les 325.056 vedelles, ni les 15.372 vaques, 79.456 bous, 1.424.912 de corders, 17.449.951 de porcs, 8.167 cavalls, 14.082 conills, 3.340 gallines o els 6.898 galls d’indi sacrificats a Catalunya l’any 2011.
Recordo una tira còmica que vaig llegir no fa gaire, tractava d’un nen que entra a un conegut establiment de menjar ràpid, i li preguntava a la noia del mostrador si tenien algun tipus d’hamburguesa sense carn:
-Que ets al·lèrgic noiet? Preguntava la noia amb cara de sorpresa.
I el nen responia – Si, al·lèrgic a la violència.
Amb això vull dir que una de les principals raons d’aquest consum desmesurat de carn i làctics és simplement que tenen bon sabor, obviant l’impacte que suposa aquest excés generalitzat del seu consum, tant per a molts éssers vius que comparteixen la Terra amb nosaltres, com per al planeta.
Mentre estàveu llegint aquestes reflexions, la persona que està redactant aquest text ha intentat amb totes les seves forces aplicar el primer exercici sobre l’esclavitud amb totes i tots vosaltres, però aplicant-lo a avui dia i sobre aquesta realitat, intentant ni que sigui per uns moments, donar veu als que no poden parlar i que estan sent víctimes d’una massacre especista. Molts éssers vius que són humiliats, vexats i ningunejats fins a la categoria de producte comercial, amb tot el patiment que això comporta. Per tant, donat el cas, no em preguntes perquè soc vegetarià, pregunta’t abans perquè no ho ets tu. I es que òbviament no vinc del futur, però humilment penso que un canvi de valors i comportament vers a tots els éssers que conviuen amb nosaltres, i amb els quals tenim tantes coses en comú és el futur.
Carles Gisbert Favà
Fonts: http://www.magrama.gob.es/ca/estadistica/temas/estadisticas-agrarias/ganaderia/encuestas-sacrificio-ganado/
http://www.vrg.org/environment/water_brochure_spanish.php
http://www.crisis2peace.org/es/?wr_id=28
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que per què el canvi fos global, s’hauria de vore provocat per totes les estrategies comercials televisives o via web que mouen avui en dia a les masses. Fruit també d’un canvi en la mentalitat de tots los ramaders i empreses productores de carn,…suposo que la qüestió seria preguntar-se el “COM?”. Lo trist és vore que la gent preferix acomodar-se comprant los productes que s’han comrcialitzat tota la vida ennlloc de reivindicar aquest canvi que tu proposes i negar-se a comprar productes animals. Potser moltes d’aquestes persones els falta conscienciació o informació sobre aquests temes, i simplement a altres els falta que sigui una ètica de vida socialment acceptada i extensament desenvolupada (per exemple: trobar-mos un bloc de tofu al costat del formatge quan vas a un supermercat o botiga per fer la compra de la setmana; i que el seu cost no sigui el doble que en els productes animals.)
Crec que la reflexió que has fet és molt encertada; i si tothom tingués accés habitual a aquest tipus d’informació, moltes persones es plantejarien (potser no la eliminació de la carn en la dieta) fer un ús equilibrat dels aliments que produïm i obrir les portes a l’alternativa vegetariana observant-ho com la opció més éticament correcta. Si hi ha demanda, hi ha producció; crec que aquesta seria la clau que obriria el pany del futur que mos has proposat.
Espero que publiques moltes més entrades sobre el tema, i que la gent tingue ganes d’implicar-se i reflexionar per trobar la resposta a aquesta questió ignorada fins fa ben poc.