Mirades

-Com va arribar al MIT (Institut  cièntific de Massachussets ) i a Harvard des de Tortosa?
 

Renfe cap a Barcelona, i d’allí avió! és broma… 😉 jo vaig estudiar bioquímica a la URV, i vaig treballar a un parell de llocs fins que vaig començar la meva carrera com a divulgador de la mà d’Eduard Punset al programa REDES. En vaig se sots-director, escrivia a la vanguardia, donava classes a la Univ. Ramon Llull… fins que vaig conéixer aquesta beca de periodisme científic al MIT, hi vaig aplicar, i em vaig convertir en el primer espanyol en aconseguir-la

-Al seu llibre “El ladrón de Cerebros” s’infiltra als principals laboratoris  i centres d’investigació del món per fer-nos sabedors dels conèixements cièntific que hi ha arreu del món i fins on pot arribar.Quin cervell li falta per robar?Quina gran fita cientifica voldria divulgar?
 

Moltíssims cervells falten. Pensa que la ciència sempre descobreix coses noves. per definició, investiga en el que no es coneix… i això és l’estimulant. Tinc ganes d’ explicar la troballa de vida extraterrestre. Encara falta mínim una dècada per tenir els telescopis a punt, però passarà segur.

-Creu que es dona prou suport als cièntifics i a la investigació en aquest país?
 

No. però ells tampoc han estat capaços d’aconseguir demostrar que la seva feina és valuosa. aquí sempre donem les culpes als polítics, i costa fer autocrítica.

-La finalitat del seus blogs Apuntes científicos desde el MIT (El País)

Knight Science Journalism Tracker és fer la ciència més propera,més senzilla per a que tots ens hi puguem apropar?
 

Sí, però jo insisteixo que no faig una feina “educativa” sino “informativa”. jo explico el que està passant al mon de la ciència, per als que estiguin interessats. De vegades sí que intento convéncer a persones no interessades en la ciència que és un camp apassionant, i més fàcil del que es pensen. però no vull adoctrinar a ningú. Simplement donar noves idees, maneres de pensar, i coneixements.

També va ser guionista del Programa Redes amb Eduard Punset,el mitjans han d’apostar per els conèixements i no fer de l’espectacle una prioritat?

La tele té moltes funcions. Una és entreteninent, i una altra és més cultural.El bonic és combinar ambdues.

-És díficil divulgar i fer entenedora la ciència?Hi estem tots massa poc familiaritzats?
 

No, no és difícil. hi ha camps més feixucs com la química o les matemàtiques. però la resta és ben senzill. Als científics els ho costa perquè són incapaços de simplificar i utilitzar un llenguatge que no és el seu. A més no saben distingir entre el que és important per a ells i per la gent. Però quan n’aprenen, ho fan molt bé.

-Creu que la de cièntific encara és una professió de prestigi o de romàntics?
 

A EEUU de prestigi. Aquí a mitjes.

-Diguem si és cièntificament cert això que diu al seu llibre de la ciència del sexe sobre les rosses.Sóc rossa…
 

Suposo que et refereixes a un estudi on van posar una mateixa noia a la barra d’un bar, diverses nits diferents, de vegades tenyida de rossa i altres de morena, i s’apropaven més homes quan anava de rossa. un experiment semblant van fer amb autoestopistes tenyides de rossa o morena, i paraven més a la rossa. L’experiment demostra aquesta tendència. la interpretació és més complexa, i s’explica al llibre.

-De que tracta aquest llibre?

En una primera part d’investigacions en biologia, psicologia, neurociència, sociologia, etc… tot al voltant de la sexualitat humana. en una segona interpreto el nostre comportament sexual (i visito tribus urbanes con sadomasoquistes, tantra o intercanvis de parella) en base a aquests coneixements científics. és molt original. ningú ha fet un llibre així, i estem mirant la possibilitat d’editar-lo a EEUU.

-Ara per ara en aconsella marxar a viure fora per desenvolupar-nos en els nostres estudis o no està tot perdut?
 

Si un vol ser un bon científic ha de marxar una temporada fora. És imprescindible. Si prefereix la comoditat de quedar-se a caseta al costat de la mama, doncs serà un científic mediocre. no és res greu. Potser serà més feliç. tot depén de les inquietuts personals i professionals que un tingui. Jo el que penso és que, amb el gran i interessant que és el mon, “tot perdut” és quedar-s’hi aïllat a un racó.

  

-Què recomanaria a un jove cièntific per sobreviure?
 

Que ofereixi quelcom novedòs i cree valor al seu treball. 

 

Autora:Sílvia Altadill