Joaquim Torrent Acaba de produir-se la darrera estrena de la saga de l’ogre Shrek,“Shrek, feliços per sempre”, que a Catalunya es projecta a 72 cinemesen castellà -fins i tot a llocs com Igualada, Olot o Vic- i únicamenta cinc cinemes en català, tots fora de Barcelona, fins al punt que sivols veure’n la versió catalana
Joaquim Torrent No he pogut més que triar aquest títol davant l’actual espectacle al voltant de la famosa manifestació del dia 10 -encara no celebrada en el moment d’escriure aquestes ratlles-. Perquè els catalans ens movem a batzegades, i oscil.lem entre la indiferència més suïcida i l’emprenyament esporàdic, sense constància ni organització. Un emprenyament, a més,
Joaquim Torrent Paral.lelament a l’increment de la sensació d’aïllament i d’indefensió entre els ensenyants s’accentua cada cop més la percepció general que l’anomenat Sistema Educatiu és en crisi i fa aigües pert tot arreu. Impotents davant el nou perfil d’alumne, producte directe de la globalització i de tots els canvis que duu aparellats, els
Joaquim Torrent Si ens remuntem als orígens veurem com el ferrocarril ha estat un formidable factor de transformació territorial i social. Com a tal, els seus efectes han depès de com i amb quines finalitats ha estat utilitzat. Malauradament, i més sovint del que hauria estat desitjable, el seu ús ha anat lligat a
Joaquim Torrent En el suplement de cultura de l’ “Avui”, corresponent al 13 de març d’enguany [2010], va aparèixer un article d’ Ignasi Aragay titulat “TV3, televisió espanyola”. Més enllà de l’obvietat del títol -tot i no percebre-la molts conciutadans- cal dir que l’artricle gira al voltant de l’obra recent de l’escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff,
Joaquim Torrent El jacobinisme és un invent francés que sota l’apariença de la modernitat i la igualtat ha servit com a tapadora de molts injustos privilegis –alguns originats per ell mateix- i com a coartada per a fer desaparèixer –sí, ras i curt, “per a fer desaparèixer”, i no em reca repetir-ho- cultures i grups
Joaquim Torrent Ell proppassat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d’haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa -a càrrec de la CHA, una formació, per
Joaquim Torrent Darrerament s’ha posat de moda fer constar a tota mena d’envasos indicacions on se’ns informa que l’empresa o la cadena de supermercats ‘tal’ destina determinat percentatge dels seus beneficis a ‘tasques solidàries’. En realitat, quasi tot es redueix a una estratègia publicitària, tan poc ajustada a la realitat com la que exhibeixen certes empreses
Joaquim Torrent Don José María Aquesta passada tardor ha mort don José María Leminyana, un sacerdot controvertit i peculiar, que se significà en la lluita per la desmembració del bisbat de Lleida en benefici del de Barbastro i en els seus intents per portar els anomenats béns de la Franja a aquesta ciutat -paradoxalment
Joaquim Torrent Cada cop que intentem reclamar els nostres drets, per minsos que siguin, la caverna mediàtica, sense mai defallir, du a terme una intensa i desmesurada campanya, que té com a bèstia negra tot allò que faci olor al que ells anomenen “nacionalisme” -sempre que sigui no espanyol, és clar. El problema radica no
Joaquim Torrent Ja fa uns certs anys que l’historiador Joaquim Montclús en el seu llibre “La Franja de Ponent Avui” ens explicava com les principals manifestacions culturals de la Franja coincidien plenament amb les del Principat: Carnestoltes, Dilluns de Pasqua, Focs de Sant Joan, Castanyada, el Tronc de Nadal, les representacions de Sant Antoni…,
Joaquim Torrent Una de les plagues més temibles d’aquest país és i ha estat la causada pel virus del cofoisme excessiu. Com tots els virus, aquest passa inadvertit i no és possible observar-lo a simple vista. Amb l’agreujant, en el nostre cas, que no s’ha fet res per eliminar-lo; al contrari, se l’ha fet
Joaquim Torrent L’orguener Grenzing, un home honrat Casualment, no fa gaire, vaig sentir unes declaracions de l’advocat de Fèlix Millet on aquest per defensar el seu client emprava la tàctica del calamar -allò de llançar tinta per amagar-se-. Matusserament posava en dubte la credibilitat de les declaracions fetes per l’orguener Gerhard Grenzing en
Joaquim Torrent Segons la mitologia grecollatina les nímfes eren unes divinitats menors femenines que simbolitzaven la natura, concepte que posteriorment s’amplià, especialment en el camp poètic, per passar a designar per extensió qualsevol jove dotada de bellesa. Per tant, nímfula, diminutiu obtingut d’ajuntar el sufixe llatí “ula” a nímfa, i traducció més o
Joaquim Torrent Arrivée à Barcelone Engego la tele i, després de fer una mica de “zapping”, sintonitzo TV3, que retransmet uns instants -només això, uns instants- de l’arribada del Tour de França a Barcelona; un quants canals després ensopego amb una de les inefables privades espanyoles on -aquí sí- retransmeten integrament el desenvolupament