Joaquim Torrent El rebel el de casa bona és un personatge ben característic d’una determinada època i encarna gran part de les contradiccions del segment social d’on prové: les anomenades «bones famílies» —a Barcelona residents a la «zona alta»—, generalment conservadores i algunes declaradament franquistes, tot i que la major part adoptaren
Joaquim Torrent Maria Teresa Moret, professora de Filología Catalana a la Universitat de Saragossa, en la conferència“Com parlaven els nostres avantpassats? Una aproximació lingüística a través de la documentació medieval”, basada en la seua tesi doctoral. Les parles de la Ribagorça Occidental, especialment a la seua part sud estan, actualment,bastant castellanitzades i la seva
Joaquim Torrent Acabo de baixar de la vall de Benasc i, malgrat la bellesa de la comarca, no em puc treure de sobre un cert dessassossec per l’existència cada cop més evident evident d’un procés de progressiva despersonalització, lligat en gran part a l’augment del turisme. Un procés que contribueix a diluir i a
Joaquim Torrent Segons Esperanza Aguirre “España tiene una existencia de 3000 años”. Òndia, tu, i nosaltres sense saber-ho! És clar, com que estem tan obnubilats a mirar-nos el melic i només pensem en la pela no tenim temps per a res més. Sort que la insigne donya Espe ens ha tret de les tenebres
Joaquim Torrent Aquest fou el títol que es va donar a una exposició fotográfica, celebrada el 1995, dedicada a les torres de guaita i de defensa del litoral continental dels Països Catalans,. Es tracta de prop de dues-centes fotografíes recollides pel profesor britànic Edward Cooper, un dels millors especialistes en arquitectura militar medieval, que
Joaquim Torrent ‘’Romance de Castilla en armas’’ s’amomena precisament un poema inclòs en el llibre escolar de “lecturas comentadas” titulat ‘’ Camino” -res a veure amb el seu homònim d’Escrivà de Balaguer-, signat per Adofo Maíllo i publicat a la dècada dels quaranta del segle passat. És un llibre que va arribar a les meves
Joaquim Torrent Amb motiu del vintè aniversari de la independència d’Eslovènia, forçada pel trencament per part dels serbis de les regles de joc, és del tot oportú recordar com els països petits -tal com han demostrat els professors Alesina i Spolaore- poden ser molt més viables econòmicament que no pas els grans estats
Joaquim TorrentDesprés de cinc anys de la seva estrena i de la seva presentació amb gran èxit alfestival de Sant Sebastià, hem pogut visionar de nou el documental Aguaviva. d’ Ariadna Pujol aTVE 2 el passat dia 3 de juny al vespre; no cal dir que amb gran satisfacció. Cal convenir que es tracta d’una
Joaquim Torrent El darrer número de la revista matarranyenca Temps de Franja ens assabentava de la mort de l’antic rector de la Vall del Tormo i del Mas del Llaurador, mossèn León Andia, a pocs anys de fer el segle d’edat. Serveixquen aquestes línies per mostarr el meu reconeixement a la seua figura i a
Joaquim Torrent Sovint, i especialment darrerament, més d’un ciutadà conscient ha plantejat si la influència d’aquests canals és perjudicial per als nostres infants i joves. La resposta és que sí. Malauradament aquests canals són una eina de colonització persistent i continuada, amb efectes des de la més tendra infantesa. També és cert que per
Joaquim Torrent La negativa de l’entrenador del Girona -nat a Mequinensa- a abdicar de la seua llengua ha servit, si més no, per a evidenciar un seguit de coses: per una banda la persistència, si no l’augment, de les actituds excloents i d’intransigència cap a la llengua catalana, tant a nivell general de l’Estat espanyol com
Joaquim Torrent Aquest divendres, quatre de febrer, es compleixen quinze anys de la desaparició de Fèlix Cucurull, qui va ser -en paraules de Josep Ferrer- “mestre de diverses generacions de patriotes i de gent d’esquerra, nom significatiu de la literartura catalana” i “un dels grans intel·lectuals que encara ens restaven com a punt de referència
Joaquim Torrent Toni Babia, un “homenàs” descendent de ribagorçans i resident a Catalunya, és especialista en parlars pirinencs i va ser autor del llibre “La Franja de la Franja”, editat ara fa tretze anys justos per Empúries i dedicat al parlar i la problemàtica de la Vall de Benasc. Crec que val la pena reflexionar al
Joaquim Torrent Normalment el sufix “as” té com a funció més habitual la de formar augmentatius, tot i que també serveix per a indicar un augment en la intensitat de les qualitats intrínseques del nom o adjectiu al qual és adjuntat. Precisament, per aquesta darrera funció em decanto quan faig servir el terme “homenàs”.
Joaquim Torrent Més d’un cop el professor Ramon Sistac, des de les pàgines de la benemèrita revista “Temps de Franja” i de manera força irònica, ha fet referència als “franjòlegs” i als “frangistes”. Aquests, al seu torn,es dividirien entre els “frangistes homologats” i els simples “frangistes”; els primers haurien fet de la Franja el