Joaquim Torrent Perquè avanci el català al seu territori es necessari que ho faci sobre la llengua que fins ara ha estat més forta: el castellà. Si no aquest es menjarà la nostra llengua; com tots els sociolingüistes saben el bilingüisme -com a situació ideal i estàtica- no existeix, a
Joaquim Torrent Davant les reiterades declaracions del senyor Oriol Junqueras referents als grans avantatges que tindria per a tots nosaltres el “bilingüisme” -sempre, curiosament, en relació al castellà- no puc més que experimentar molta pena i desolació. Em sap molt de greu que per esgarrapar uns quants vots hi hagi polítics que renunciïn tan alegrement
Joaquim Torrent Respecte al meu comentari anterior m’agradaria que ningú es confongués. Jo únicament el que pretenc és posar, modestament, els punts sobre les is, i veure que hi ha al darrere de molts conceptes que molts cops no ens parem a analitzar…. El que es tracta és de cercar alternatives que ens vagin bé
Joaquim Torrent No oblidem mai que, malgrat els seus diversos “maquillatges”,el jacobinisme és intríncsecament etnocida, ja que afavoreix els grups nacionals que es beneficien d’un Estat determinat i de les seves estructures, per dominar, enriquir-se i assimilar els pobles veïns i aliens. L ‘ Estat Francès n´’és un exemple paradigmàtic -no cal recordar les
Joaquim Torrent Recentment Oriol Junqueras ha afirmat que en una hipotètica Catalunya independent l’espanyol també hauria de ser oficial… Molt de compte, perquè una Catalunya satel.litzada al món hispànic -començant per la llengua- seria, “de facto”, tan poc independent com una Ucraïna lligada a Rússia…. Simplement cal: català, llengua oficial; llengua pràctica, l’anglès…I
Joaquim Torrent A rel de les desafortunades -i interessades- manifestacions d’un grupet d’empresaris alemanys propers al PP i residents a Catalunya m’han vingut a la memòria l’orguener Gerhard Grenzing i la seva família. En un article que vaig publicar l’any 1997 a la revista “Llengua Nacional” es podia llegir el següent, i significatiu, fragment
Joaquim Torrent Acabem d’ assabentar-nos de la propera conversió de l’ edifici AGBAR en un hotel de luxe, en el que serà un pas més en l’evolució del nostre país cap al model Florida; és a dir, predomini dels serveis encarats al turisme, poca formació professional, nul·la investigació i l’existència d’una gran massa de mà
Joaquim Torrent Enguany, exactament el 2O de març es van complir 3 anys dels anomenats “fets de la Codonyera”. Uns fets absolutament vergonyosos que sense l’aquiescència del PP i el PAR no s’hagueren produït mai. Aproximadament uns cent veïns van impedir que se celebrara una xerrada divulgativa de la recentment derogada Llei de Llengües,
Joaquim Torrent Ara resulta que el PP al País Valencià prohibeix la mateixa denominació “País valencià”. És a dir, no accepta que lliurement i democràticament hi haja ciutadans, i representants polítics d’aquests, que facen servir la denominació que més els agrade per al seu territori – tot i haver-hi, a més, molts motius de
Joaquim Torrent Pel que fa a la Franja intuïm que molts dels vots obtinguts per les formacions més reaccionàries i contràries a la llengua provenen dels sectors que conformen allò que s’anomena el franquisme sociològic, integrat per la gent més conservadora i reaccionària, lligada al caciquisme i, en el seu moment, al vell
Joaquim Torrent Crec que el problema bàsic de la Franja, millor dit, dels habitants de la Franja, és un problema d’índole emocional, de mentalitat si voleu. És a dir, la seua adscripció a una entitat políticoadministrativa -per a la majoria una simple “regió espanyola”- anomenada Aragó -de fet “Aragón”-; en la majoria dels casos, d’una
Joaquim Torrent Sovint ens hem preguntat per la permanència de la nostra llengua entre les comunitats jueves a l’exili. Realment, ha estat una qüestió un xic enigmàtica, però després de l’interessant treball de Frederic Ribas «Cendres i rastres catalans en la memòria sefardita», aparegut a la Revista de Catalunya, podem treure’n bastant bé l’entrellat. Ribas