Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

18 de maig de 2020
1 comentari

Catalanitat amb sentida espanyolitat, o combregar amb rodes de molí

 

El darrer article de Sergi Sol lloant el difunt Anguita ens demostra fins on són capaços d’arribar certs integrants de la fauna política d’aquest país per continuar beneficiant-se de les molles que cauen de la taula del Poder. Fins al punt de situar-se, fent tota mena de malabarismes amb els mots, al mateix bàndol dels qui ens volen dissolts i fossos en un magma comú de base castellana. I no només això sinó que s’acosten perillosament a les tesis esgrimides per personatges tan sinistres com Milosèvitx, l’abanderat –des de posicions suposadament d’esquerres, no ho oblidem- dels supremacisme i l’imperialisme serbi als Balcans.

Parlar d’una suposada i absurda “Catalanitat amb sentida espanyolitat” no és només una burla als patriotes catalans d’ara i de tots els temps, sinó una falsedat i una tergiversació espúria sense cap ni peus; i també una táctica –si es pot anomenar així- estéril, inútil i fins i tot contraproduent, atès que per una banda ofèn molts catalans ,que veuen amb astorament com són deixats de banda pels qui diuen defensar-los , i que, per una altra banda, molts espanyols també s’han de fregar els ulls en comprovar el nivel de “rastrerisme” i de baixesa, en definitiva, de poca dignitat de certs politics, els quals són capaços de renegar de tot a fi de poder fruir de quatre engrunes. Uns polítics que apareixen davant seu com uns mers venedors sense principis ni dignitat i dels quals no et pots fiar…

Aquest cop, però, Sergi Sol ha sobrepassat tots els límits imaginables, fins al punt d’arrenglerar-se clarament amb l’espanyolmise més ranci, tant d’“izquierdas” –molt del qual deutor de l’anguitisme- com de dretes, tot i que mai es podrá igualar amb l’ original i sempre será una mala imitació. Molts conciutadans, però, ja li han vist el llautó i segurament s’ho pensaran molt a l’hora de votar. No es pot fer passar impunement per catalanisme allò que no és més que supremacisme espanyol o, sent benèvols, simple alienació per part d’ unes masses clarament anticatalanes, les quals -llevat lloables excepocions- es caracteritzen per la seva impermeabilitat a la nostra llengua i per viure en un món paral.lel, amb les seves emissores i referents propis, aliens, i sovint hostils, a la catalanitat…. Una hostilitat que traspua especialment en les generacions més joves, que no dubten a titllat de “catalufos” joves com ells fidels a aquesta terra i la seva llengua, unes generacions que arrufen el nas davant la menor mostra de catalanitat i que, en ,molts aspectes, recorden l’actitud dels serbis en relació als altres pobles dels Balcans… Aquesta mena de gent és la que glorifica Sol en el seu articlet, en el qual ens vol fer combregar amb rodes de molí. Doncs no, que se les empassi ell!

Joaquim Torrent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!