Aeroports: no al creixement irracional!

Darrerament s’està plantejant d’afavorir el creixement sostingut i ininterromput del tràfi aeri, per exemple amb la proposta d’ampliació de la tercera pista del Prat  -tot arrasant espais naturals- o construint-ne una altra -la quarta- a l’a eroport de Girona. No cal dir que l’impacte sobre el territori en ambdós casos seria força greu. Tampoc no hauríem d’oblidar que tot plegat obeeix a una “lògica” irracionalment desenvolupista -com més i més quantitat del que sigui, millor!- . i això sense tenir en compte els prejudicis de tot ordre -i encara més en una nació i una cultura minoritzada com la nostra!- que pot arribar a produir. Sí al creixement, però no qualsevol creixement i a qualsevol preu. Ha de ser un creixement controlat i molt selectiu, que no alteri l’equilibri del país, en tots els ordres. Cal cercar, també, alternatives de transport i, o, optar per solucions telemàtiques, sense desplaçament físic, i minimitzar-ne l’impacte al territori, tot afavorint activitats alternatives, que no necessitin mà d’obra masiva amb poca formació. I, sobretot, hauria de reduir-se el turisme de masses i ser substituït per un de selecte i minoritari eminentment cultural i amb més poder adquisitiu.

La gent que s’estima aquets país no el vol veure convertit en un gran suburbi, despersonalitzat, ple de ciment i fums. Al contrari! Volem preservar-lo com ens ha arribat. Paradoxalment, aquesta visió de les coses -i defugint sectarismes i dogmatismes inhabilitadors- pot ser el punt d’unió entre corrents amb visions –aparentment- antagòniques de la societat. Sens dubte l’ecologisme i el respecte pel territori són elements de consens que poden  agrupar al seu voltant molta gent. No ho oblidem i treballem -encara que sigui des de posicions aparentment allunyades- en aquesta direcció, a la llarga revertirà en un país millor. Per tant, cal optar, per un cert decreixement i seleccionar i afavorir certs sectors amb poc impacte, i, igualment  cal optar per una política contrària al creixement fora mida basat en grans autopistes i aeroports, en detriment d’ altres alternatives menys agressives, que hi són…

Joaquim Torrent

 

Apèndix :  “ A males”, i a manca d’ altres solucions –cosa que dubto, però- sempre hi ha el recurs d’ampliar l’ aeroport del Prat damunt la mar Mediterrània. A la llarga el cost quedaría  sobradament compensat pels beneficis medioambientals aconseguits per no arrasar el territorio. Pensem, p. ex., que el Penedès  -a banda de Girona i Tarragona, exposades a una ampliació- es troba, per emplaçament i característiques físiques, molt exposat a la construcción d’un segon aeroport, un fet que seria  del tot nefast, ja que implicaría més cimentaciói suburbialització i la desaparició de les vinyes…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *