Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

1 de desembre de 2019
0 comentaris

Toc d’avís

En política mai tot no és blanc o negre, res no impedeix que sota etiquetes suposadament progressistes es puguin ocultar interessos inconfessables o  objectivament reaccionaris. Un cas històric evident és el proporcionat pel procés d’’instauració d’’un aparell estatal liberal dins el marc de l’’Estat espanyol durant el segle XIX, en què una mesura tan suposadament “progressista” com la desamortització dels béns eclesiàstic de fet només serví per augmentar el poder dels membres amb més recursos econòmics de la burgesia i la classe terratinent, cosa que permet explicar el gran recolzament que obtingué la causa carlina en amplis sectors populars, malgrat ser un moviment aparentment reaccionari.

Compte, doncs, amb les etiquetes. Cal separar molt bé el gra de la palla i no tallar pel mateix patró tots els nous moviments polítics, ja que se’’ls pot condemnar a caure irremissiblement en braços de tota mena de manipuladors. Per a alegria de determinats membres i castes de l´”establishment”, que així poden desqualificar el malestar difús de la ciutadania que apunta cap a ells i els acusa de la seva inacció i de continuar remenant les cireres. Cal tenir molt clar que una cosa és el malestar, i fins i tot el desconcert, dels ciutadans, davant l’aparició de noves problemàtiques  que els afecten de prop i a les quals els partits tradicionals són incapaços de donar respostes, i una altra la seva plasmació, en organitzacions polítiques concretes, cosa que comporta certs perills.  Malgrat tot  ho hem de veure, tot plegat, no com un problema, sinó, contràriament, com una oportunitat, com un punt de partida per renovar i canviar moltes coses. Hem d’’estar molt atents i molt alerta, i no menystenir  els motius pels quals un nombre creixent de ciutadans decideix votar formacions diferents a les tradicionals, com per exemple  la percepció d’amenaça de la pròpia identitat nacional i cultural provocada per la nova realitat global.

L’aparició d’aquestes noves percepcions i sensibilitats constitueix, doncs,  un sever toc d’’atenció, i per evitar la seva deriva cap a posicions indesitjades hauríem de fer un valent esforç imaginatiu i de comprensió, amb la vista posada en la seva reconducció amb la finalitat de transformar de manera nova i “radical” les velles formacions polítiques, o de plantejant-nos, segons els casos, la creació de noves organitzacions, per poder recollir  lliurement els anhels de la ciutadania, lluny de rèmores reaccionàries i de la corrupció, la inercia, el dirigisme  i els dogmes del passat. En cas contrari, els que romanguin en l’immobilisme i no tinguin més recurs que la desqualificació i la calúmnia constant corren el perill de veure’s arrossegats pel riu  de la història i , fins i tot, de convertir-se, en la pràctica,  en els sustentadors d’una nova tirania…

Joaquim Torrent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!