Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

8 d'octubre de 2019
1 comentari

Demografia, el cas paradigmàtic d’Artesa

 

Quan en una vila com Artesa de Segre (la Noguera), amb 3.447 habitants censats ens trobem que hi ha un 20% de població estrangera -com en moltes altres poblacions-,  vol dir dir que ens trobem davant un fenomen d’una extraordinària magnitud i transcendencia, i que no el podem ignorar ficant el cap sota l’ala, com voldrien alguns polítics irresponsables…  A més, hem de pensar que aquests estrangers se sobreposen a molts immigrants peninsulars anteriors, força dels quals no integrats, i també que molts deixen de ser estrangers en adquirir la nacionalitat espanyola -especialment fàcil ho tenen els llatinoamericans-; això sense comptar els fills, que automàticament passen a  ser “espanyols”, amb la qual cosa podem dir que si en una població es determina que hi ha un 20% de persones provinents de fora de l’Estat, pel cap baix en la pràctica, per damunt consideracions legals, són un 30%. Tornem a Artesa: 1.034 habitants, doncs,  de procedencia extraestatal, davant uns  2.413 habitants integrats pels  d’origen autòcton  més els membres  i descendents de la immigració peninsular de mitjans del segle XX. I no gaire lluny  tenim Balaguer i Cervera, amb una gran quantitat d’iimmigració extraestatal, i, especialment, Guissona, aquesta població amb uns percentatges força alts…   I tot això a les terres de Ponent, que algú suposa que són com una mena de reserva agrària i que, per tant, en no tenir tanta industria, es podria pensar que no  reben tanta immigraciçó, però no és així, atès que l’agricultura intensiva i la indústria agroalimentària necessiten força mà d’obra poc qualificada…

Em limito, simplement, a exposar la realitat, sovint amagada, com si fos un tema del qual “no toqués” parlar-ne mai, per una mena de tabú implícit i no escrit, imposat des de posicions suposdadament progressistes, amb la qual cosa s’impedeix un debat racional i serè de la qüestió. I d’això es tracta, d’encarar-nos a aquest fenòmen amb sentit comú i realisme, analitzar-ne les causes, com regular-lo, establir limits i condicions si cal, pensar, també, si són possibles alternatives, etcétera. El simple no fer res, en canvi, a la llarga .-i a la curta- es revela com a perjudicial per tothom. Aquí ho deixo, després d’haver aportat unes xifres insospitades, sorprenents i impactants d’una petita vila qualsevol de la Catalunya interior, que es revelen com a absolutament paradimàtiques d’un fenomen d’absoluta trascendència per als catalans i el seu esdevenidor…

Joaquim Torrent

PD: Adjunto -com a “comentari”- la taula  de població estrangera per municipis de l’ IDESCAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!