Caldria que reflexionèssim els veritables nacionalistes sobre la conveniència o no d’ adobar un model ultraliberal i capitalista globalitzador…. Pot resultar bastants nefast per a les identitats nacionals, especialment per a les que no tenen estat propi. D’aquí la necessitat de diferenciar-nos-hi i d’incidir en l’ecologia i el decreixement, sectors en els quals també incideix
Estem en un moment històric en què o reaccionem o desapareixerem. Situacions així, però, no són noves en la vida dels pobles, s’han produït sovint i als llocs més variats al llarg de la històra, pensem, per exemple, en la situació de Turquia en acabar la Gran Guerra, estava a punt de desaparèixer però gràcies
Algunes precisions. Orriols no és co,mparable a l’extrema dreta jacobina clàssica europea, tipus Lepen, primer de tot perquè ells són imperialistes i defensen grans estats obsolets, és a dir, volen assimilar nacions veïnes i tenir-les sota el seu jou, a diferència de l’Orriols , que només reclama l’emancipació de la Catalunya nació; podríem, si
Pel “Moviment Franjolí” i “El Casal JaumeI de Fraga”. “”Des de les passades eleccions autonòmiques del 2023, que a l’Aragó van suposar l’arribada al govern del Partit Popular d’Aragó i la formació ultradretana VOX (amb el suport del Partit Aragonès Regionalista), han tornat els vells temps de catalanofòbia i baturrisme desfermats. Els de
Si fem una ullada històrica ens podem plantejar què hauria passat si no hi hagués hagut l’anomenada Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. Amb una República Espanyola dilatada en el temps i amb una normalitat democràtica hauríem pogut tirar endavant com a nació i acabar decidint per nosaltres mateixos o, contràriament, la mateixa normalitat
Gregorio Marañón ja es va referir a la tristesa endogàmica dels Borbons. Felip V va ser diagnosticat pels seus propis metges com a depressiu agut, L’efímer Lluís I tampoc no es distingi per donar gaires mostres de seny. Quant a Ferran VI, aquest sempre va ser un depressiu profund, i, en esdevenir vidu, va enfollir
Agustí Colomines en un recent article -“Immigració i catalanitat”, aparegut a “el Nacional”- ha fet esment que la por a la substitució ètnica és universal i preocupa tothom, lògicament, quan no tens Estat i la teva lengua és sovint relegada per a moltes funcions aquesta por encara s’acreix més, i amb fonamemts. I ja no
La immigració, un tema espinós i que pot donar lloc a molts malentesos,peò que cal debatre i davant el qual no és vàlid fer com els estruços. Certa part de les nostres formacions polítiques han decidit que és un tema tabú, fent així un mal servei a la societat i als mateixos protagonistes, tot
A causa de la constatació que dins el marc de l’Estat espanyol “no hi ha res a fer” i que en realitat l´única cosa que ens ofereix és l’absorció i la dilució en una realitat i uns referents aliens -únicament amb alguns matisos diferents segons qui governi a Madrid-, el catalanisme tradicional no ha tingut
Un amic m’ha comentat confidencialment que tenim un problema molt gros amb la substitució demogràfica, un problema que ens pot hipotecar el futur i dur-nos a la desaparició com a poble si no som capaços de reaccionar adequadament. Un diagnòstic que també comparteixo i que malauradament sembla molt difícil de remuntar. Per a poder-ne parlar,
Ha plogut molt i ha passat molta aigua sota els ponts des que encara en el franquisme certes formacions polítiques -com per exemple el PSAN- propugnaven que la immigració castellanoparlant també era catalana i formava part de les nostres classes populars. Potser llavors alguns ho podíem compartir, malauradament el temps ha anat clarificant la qüestió,
Estem entrant en el que probablement -si no hi ha canvis radicals- sigui el procés de l’ occitanització definitiva. En la seva modalitat originada bàsicament pel canvi demogràfic. Els pares es mostren cada cop més incapaços de fer que els fills parlin en catal, els estrangers que s’ instal·len -massivament- aquí ignoren majoritàriament la llengua,
Sovint ens referim als immigrants, així en general, com a tots aquells que provenen de països subdesenvolupats o com a mínim més poc desenvolupats que nosaltres, sense tenir en compte que semànticament “immigrant” ho és qui va a viure a un altre país, prescindint del seu estatus socioeconòmic; per tant, els anomenats ”expats” en rigor
PORTUGUÈS “Um homem tinha apenas dois filhos. O mais novo disse ao pai: “É hora de eu ser meu próprio dono e de ter dinheiro para poder ir conhecer o mundo. Divida os bens aos pobres e dê-me o que me pertence”. “Ai de mim, meu filho”, disse o pai, “como quiser, você é mau
Malauradament l’ensenyament, especialment el públic, és metafòricament, el forat de l’ aigüera, a on va a raure tot, i per això mateix caldria una bona “depuradora”, amb força inversió, començant pels mateixos tècnics (els mestres). Arribarà un moment, però, que es perdrà tant de prestigi i es devaluarà tant l’ensenyament que no es trobaran candidats