Bloc Tibidabo

No podem més que demanar-nos d’on provenen i quin fonament pregon tenen les  reaccions irracionals i forassenyades, a base de tones d’insults i difamacions, que, amb gran astorament, hem vist sorgir a rel de l’aparició de certs corrents d’opinió bàsicament, i desacomplexadament, nacionalistes que posen en qüestió alguns dogmes de la nostra classe política fins ara considerats tabús.

Potser hi té molt a veure que, en el fons, molts dels que mostren aquestes reaccions, són gent d’una catalanitat incompleta, bastants  amb ascendents foranis -principalment espanyols-, però també amb sols  una part o, fins i tot, amb cap; llavors, en aquests dos darrers casos, més que de no assumpció de la catalanitat caldria parlar de desafecció i abdicació -cosa encara més greu-. Són persones que mai no han explicitat de manera clara i plena la sea adhesió a una Catalunya lliure del tot;  gent llastada i d’una catalanitat més aparent que real, a penes amagada per un tènue maquillatge.   I, és clar, aquest fet de saber-se no integrats i, també, en altres casos,  d’”haver-se deixat dominar”, vulgues o no, va rossegant per dins els implicats, fins al punt de tornar-los agressius davant els veritables patriotes i fer que els llancin tota la seva ira, la mateixa que no s’atreveixen a projectar contra ells mateixos. Malgrat tot, per ser justos, no podem deixar d’ esmentar la  gran quantitat de catalans d’orígens foranis que s’han integrat plenament i fins a les darreres conseqüències amb nosaltres. Per tots ells  -que quedi  ben clar- el nostre agraïment i la nostra admiració.

De tota manera l’extrema minoració demogràfica -sobretot, i espècialment, si no es té els mitjans per contrarestar-la, ni que sigui en el pla ideològic-  a la curta o a la llarga s’acaba pagant. És allò de tenir, metafòricament, els peus de fang. Així, no ens hauria de sorprendre que la minoría conscient de patriotes coherents i amb sentit comú sigui denostada per aquesta gran massa informe, amorfa i abduïda, que veu reflectida  a través d’ells la seva impotencia i claudicació quotidianes, i que  viu també, en certs casos, el seu discurs com un atac -no cal dir que totalment infundat- contra els seus ancestres no catalans, amb els quals pot mantenir  lligams simbiòtics malaltisos i  poc racionalitzats, per manca de reflexió interna i per un excés de bombardeig mediàtic subliminal i unidireccional que els duu a un extrem de gran alienació i confusió. Al capdavall aquesta massa no deixa de ser camp adobat per a tota mena de politicastres sense escrúpols que no dubten a esgrimir tant un independentisme de fireta -en realitat un regionalisme espanyol més- com un suposat i fora de lloc -l’altra cara de la mateixa, i falsa,  moneda- pseudonacionalisme espanyol estéril i al servei de poders fàctics.

Un veritable patriotisme, desinhibit i desacomplexat, és l’única alternativa digna i viable davant el conformisme i l’alienació basats en la manipulació i la manca de reflexió i valentia. Cal trencar amb tanta rutina i tants lligams perniciosos  a fi d’arribar a’una plena llibertat personal i nacional. Prou xantatges i llasts del pasat!

J. Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!