L’ou de la serp

Aquest article fou publicat originàriament el juny del 2010 a la revista Temps de Franja, en ocasió dels lamentables fets produïts a la localitat matarranyenca de la Codonyera, tot just ara farà  vuit anys, el 20 de març…. Esperem que serveixi de reflexió, perquè, malauradament, les coses no han canviat tot el que caldria….

 

 

L’OU DE LA SERP

Ell proppassat 20  de març van ocórrer a la població matarranyenca de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos  que no haurien d’haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués  celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa -a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme-, amb crits contra “el català” i l’exhibició de cartells on s’afirmava que ells defensaven el “xapurriau” [sic], una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat….

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas -o precisament per  això mateix- sembla bastant evident l’actuació d’una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d’aquestes característiques no s’organitza espontàniament; i no només això, sinó -cosa absolutament comprovable i òbvia- que hi hagué una fase prèvia  d’intoxicació i escalfament deliberats de la població. Precisament  la posició del PAR , que mana a l’ajuntament, i del PP en relació a la nostra llengua és d’una absoluta bel.ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no siga més que una sèrie de “modalitats” locals, o, pitjor encara, una mena d’engendre inclassificable.  Es més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la  ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s’ha arribat  -com  ha explicat recentment Joaquim Montclús des de les pàgines de “Temps d eFranja”- a finançar actes dedicats “a fer soroll contra el català” per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP. Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l’Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüistic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears -per no parlar del País Valencià…- no s’amaga de dir que si arriben a manar trauran l’obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari -del castellà, ves per on, no diu res…- i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i -agafeu-vos- el formenterenc [sic].  És allò tan vell i tan clàssic del “divideix i venceràs”. I aquesta política de genocidi cultural no només la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE,  perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari.

Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d’unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les que no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la  bona i senzilla gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d’interessos inconfessables.

El més execrable, pèrò, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats, -almenys en la seua immensa majoria- són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera -independentment del seu nom- és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seua voluntat anihiladora -i no se n’amaguen-, la voluntat de fomentar l’odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel.lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l’anrtisemitisme. D’aquí el títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes i tan alarmants mostres d’intransigència, manca de penediment i manca d’acceptació de la diversitat causen molta inquietud; una sensació segurament no gaire  allunyada de l‘experimentada pels qui, en els anys vint i trenta del segle XX, contemplaven amb impotència el procès d’embogiment i d’alienació de tot un poble pel totalitarisme i la seua propaganda. Malauradament, quelcom  molt greu i molt lleig està covant-se.

Joaquim Torrent

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *