Escena en un parc públic, al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, relativament a prop de Gràcia. Quatre adolescents: “catalanoparlants” (sic), dos nois i dues noies, vestits informals i dos amb trets “exòtics”; enganxats als mòbils, com no podia ser menys, i parlant entre ells , mentre treien “maria” d’ una bosseta per fer “canuts”… El significat de la conversa, que no vaig poder seguir en tota la seva integritat, és el menys important; el que m’ interessa és ressaltar les característiques formals, el tipus de llenguatge emprat….
Comencem, amb un seguit de frases, aïllades i discontinues -sense posar cometes i respectant mots i construccions “incorrectes”:
-On està la meva boquilla?
-A la caputxa no està.
-Aniràs demà a la vaga feminista?
-No ho sé.
– Quin puto rollo.
-Ojo!
-Se m’ ha caigut.
-Estaré al cole.
-No me jodas.
-Si que té.
-Ell no va, a les tardes.
-Joder.
-Vas a Cinesa (pronunciant la “ce” en castellà)?
-Pues ya està
-Que tonta ets.
-Els pots donar el palo a nens del teu cole.
-Allavorans què passa?
-Joder, ya m’has desfet el meu plan , tio.
-Ui, cuidado.
-El lechero.
Tot plegat amanit amb algun erupte, sense vocal neutra, sense pronoms febles, amb ensordiment i apitxament… Decididament una “cosa” molt allunyada del català; fins i tot d’allò que es convingué a anomenar “catanyol”: si de cas es podria qualificar en un grau intermig entre català degradat (“catanyol”) i espanyol degradat (“castelán), és a dir, un híbrid que perfectament el podríem anomenar “castelà”. I això en una zona de Barcelona de les més relativament catalanoparlants…. No vull ni imaginar-me què deu passar en altres barris. És l’ evidència que els joves “teòricament catalanoparlants” parlen a l’ AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), majoritàriament i de manera aclaparadora, una llengua sumament degradada, i que només se’n lliura una exígua minoria, per militantisme dels pares,per lligams amb família o amics de comarques, o per altres factors; és una situació, però , no exclusiva de l’ AMB, es dóna, pel cap baix –ja que és segur que també existeix en altres zones- a gran part del País valencià i a llocs de la Franja –Fraga, per la industrialització, i a les poblacions més allunyades del Principat-. En suma, estem assisitint a un procés clar de “galleguització”, de subsumiment i absorció per la llengua prestigiosa i aliniada amb el Poder, especialment quan aquesta és de família -lingüisticament parlant- propera. No cal dir, doncs, amb quina preocupació encarem la pervivència de la llengua i la seva transmissió generacional, i encara més sabent que des de les àrrees urbanes es marquen les pautes a seguir…
Joaquim Torrent
Nota: Per ampliar veure comentaris.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per aprofondir en el tema:
http://www.gencat.cat/llengua/noves/noves/hm08hivern/docs/pujolar.pdf
http://eapc-rld.blog.gencat.cat/2017/12/14/usos-linguistics-i-identitats-socials-entre-adolescents-catalans-i-valencians-avelli-flors-mas/