Joves i llengua

 

Escena en un parc públic, al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, relativament a prop de Gràcia. Quatre adolescents: “catalanoparlants” (sic), dos nois i dues noies, vestits informals i dos amb trets “exòtics”; enganxats als mòbils, com no podia ser menys, i parlant entre ells , mentre treien “maria” d’ una bosseta per fer “canuts”…   El significat de la conversa, que no vaig poder seguir en tota la seva integritat, és el menys important; el que m’ interessa és ressaltar les característiques formals, el tipus de llenguatge emprat….

Comencem, amb un seguit de frases, aïllades i discontinues  -sense posar cometes i respectant  mots  i construccions  “incorrectes”:

-On està la meva boquilla?

-A la caputxa no està.

-Aniràs demà a la vaga feminista?

-No ho sé.

– Quin puto rollo.

-Ojo!

-Se m’ ha caigut.

-Estaré al cole.

-No me jodas.

-Si que té.

-Ell no va, a les tardes.

-Joder.

-Vas a Cinesa (pronunciant la “ce” en castellà)?

-Pues ya està

-Que tonta ets.

-Els pots donar el palo a nens del teu cole.

-Allavorans què passa?

-Joder, ya m’has desfet el meu plan , tio.

-Ui, cuidado.

-El lechero.

Tot plegat amanit amb algun erupte, sense vocal neutra, sense pronoms febles, amb ensordiment i apitxament…  Decididament una “cosa” molt allunyada del català; fins i tot d’allò que es convingué a anomenar “catanyol”:   si de cas es podria qualificar en un grau intermig  entre català degradat (“catanyol”) i  espanyol degradat (“castelán), és a dir, un híbrid que perfectament el  podríem anomenar “castelà”. I això en una zona de Barcelona de les més relativament catalanoparlants…. No vull ni imaginar-me què deu passar en altres barris. És l’ evidència que els joves “teòricament catalanoparlants” parlen a  l’ AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), majoritàriament i de manera aclaparadora, una llengua sumament degradada, i que només se’n lliura una exígua minoria, per militantisme dels pares,per lligams amb família o amics de comarques, o per altres factors; és una situació, però , no exclusiva de l’ AMB, es dóna, pel cap baix –ja que és segur que també existeix en altres zones-  a gran part del País valencià i a  llocs de la Franja –Fraga, per la industrialització, i a les poblacions més allunyades del Principat-. En suma, estem assisitint a un procés clar de “galleguització”, de subsumiment i absorció per la llengua prestigiosa i aliniada amb el  Poder, especialment quan aquesta és de família -lingüisticament parlant- propera.  No cal dir, doncs, amb quina preocupació encarem la pervivència de la llengua i la seva transmissió generacional, i encara més sabent que des de les àrrees urbanes es marquen les pautes a seguir…

Joaquim Torrent

 

Nota: Per ampliar veure comentaris.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *