Bloc Tibidabo

Ha mort Patrícia Gabancho. Una gran pèrdua i un exemple a seguir. DEP. Adjunto l’article que li vaig dedicar el  2007:

Gràcies, Patrícia

Encegats com estem pels ídols mediàtics no som capaços de valorar adequadament les persones d’autèntica vàlua. És tremendament injust que individus d’una vulgaritat espaterrant i que moralment són uns veritables indesitjables, per la seva habilitat a aparèixer a les pantalles televisives o per la seva destresa a l’hora d’impulsar pilotes es converteixin en referents de masses. I si, com sol ser habitual, aquesta mena d’individus mostren un alt grau de desinterès i de menyspreu per les característiques nacionals i culturals del nostre país, el patetisme de la situació es fa ben evident.

El pitjor, però, és que no són tan sols els “famosos” mediàtics els qui ens menyspreen, aquesta actitud és extensible a molts altrtes àmbits. Especialment punyent és l’actuació de l’estament judicial, de la qual hem tingut una bona mostra en el procès del cas Isanta, quan la jutge ha ignorat els drets lingüistics d’uns testimonis per afavorir descaradament, en el més pur estil colonial, els acusats. I, també, és igual de blasmable el comportament d’alguns pretesos intel.lectuals, que, després de portar dècades en aquest país són incapaços d’expressar-se en la nostra llengua. Tot i que queden en absoluta evidència quan es creuen amb nens senegalesos o magrebins arribats pràcticament fa dos dies però que ja s’expressen fluïdament en català.

Davant tantes actituds deplorables, que revelen fins on arriba la nostra manca de poder i la nostra incapacitat per fer-nos respectar, són d’agrair certes postures personals, com l’adoptada per la periodista d’origen argentí Partrícia Gabancho, la qual, des que va arribar, en els anys setanta, va saber veure on realment es trobava i va tenir la voluntat d’assumir la nostra llengua i cultura. Ara ja s’ha convertit en una de les nostres millors defensores, per a vergonya d’aquells catalans que no n’exerceixen i de molts dels qui han vingut d’altres llocs que, per prejudicis, desídia o manca d’ interès, no han fet cap esforç per integrar-se.Gràcies, Patrícia, per la teva valentia, la teva fermesa i la teva clarividència. Tant de bo hi hagués moltes més persones com tu.

Joaquim Torrent