Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

15 de novembre de 2017
2 comentaris

Catalanisme és sobiranisme

Al nostre país ens seria molt útil prescindir del mot “nacionalisme” i fer servir sense complexos mots com “sobiranisme”. “independentisme” o, si de cas, “nacionalisme d’ emancipació” o “d’alliberament”, o, encara millor,  simplement “catalanisme”, per remarcar que no  tenim res a veure amb l’imperialisme exercit pels veritables nacionalistes agressius, que, en el seu afany de dominar altres pobles, es camuflen sota la denominació de “no nacionalistes”, en el súmmum del cinisme.

No és gens sobrer recordar com el catalanisme, històricament, s’originà com a reacció al carpetovetonisme més tronat, i que, per definició, era antitètic a tot allò que aquest encarnava; de fet,  sempre han estat com l’oli i l’aigua; només cal fer un cop d’ull als escrits de Joan Maragall -paradoxalment  força citat per tota mena d’unionistes-  per adonar-nos-en. Per tant, qualsevol intent d’apropiar-se el mot ”catalanisme” per partits essèncialment i  estructuralment hispanocèntrics no pot ser més que una operació barroera i deliberadament confusionista per fer-se seu un concepte que, en puritat, només pertany als qui volen la plena sobirania per a la nostra nació, i que, per tenir unes connotacions força allunyades de les que usualment i pejorativament -per les raons que sigui, tot i que és cert que molts cops per manca d’informació- s’ associen al mot “nacionalisme” es revela com el mot méss adequat  per a l seu ús quotidià.. .

J. Torrent

 

  1. Catalanisme és el mot-concepte que descriu més què és el pensament/sentiment dels catalans des de mitjans del dinou fins ara mateix. Vol dir cultiu i interès -quasi amor -per la llengua i cultura catalanes, que formen un tot. Els Jocs Florals , de tall més sentimental, moment en què no s’havia formulat encara el que serà racionalment l’ Adéu Espanya d’en Joan Maragall. Els Cors Clavé, el Teatre de Guimerà. Tot aquest moviment té un caire lligat als sentiments , formulats en llengua catalana. Amb el Memorial de Greuges (1885),dirigit al rei Alfons XII, document defensiu que denunciava el centralisme, demanava el proteccionisme econòmic per a la indústria catalana, amenaçada pels tractats de comerç amb França i Gran Bretanya i el manteniment del dret civil català davant l’amenaça governamental d’elaborar un nou codi civil que seria únic per a tota Espanya. Va ser la primera mobilització unitària del catalanisme, recolzada per amplis sectors de la societat i que demostrava l’arrelament que anava prenent el moviment catalanista. A les Bases de Manresa (1892) ja hi ha la primera articulació política del catalanisme polític. Al tombants de segles , doncs, ja tenim una nova implicació al catalanisme: els interessos econòmics que conformen un país industrial. L’evolució tindrà el cimal quan es desitja un Estat propi, o en forma de federació (Macià), o una República independent , com és el final de festa, amb Lluís Companys, a qui apliquen el 155 (!!!!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!